Volúbilis
Volúbilis (en llatí Volubilis) fou una ciutat de la Mauritània Tingitana a la vora del riu Subur, a la via entre Tocolòsida i Tingis, a només 7 km d'aquesta darrera i a poc més de 50 km del mar.[1] Està situada a 27 kms al nord de Meknès a un sortint de la plana de Zarhun.
[modifica] Història
Fou una ciutat líbia que a partir del segle V aC va estar sotmesa a la influència púnica cada vegada més intensa fins que el govern local es va conformar sota el model cartaginès; després de l'ensorrament de Cartago la influència romana va substituir la cartaginesa. Va pertànyer al regne de Mauritània i amb ell fou integrada a l'imperi romà a la meitat del segle I. L'any 44 o 45, Claudi la va declarar municipi romà. Tenia uns deu mil habitants. A la rodalia hi vivien algunes tribus líbies (berbers), de les quals s'esmenten els macinites, els bavares i els baquates (aquests darrers hi haurien arribat tardanament i van romandre prop de Volúbilis fins almenys a la fi del segle III).
Fou colònia romana i ciutat de certa importància. Claudi Ptolemeu parla dels seus habitants i dels de la rodalia com els Volubilianis. Alguns la consideren capital de la província de Mauritània Tingitana, cosa incerta, si be si que era la capital Les muralles foren construïdes el 168-169. Els romans la van abandonar el 285 (com es va fer en altres ciutats de l'interior). Fins al segle V va seguir funcionant com a ciutat romana, però al segle VI, ja sense ser operatiu l'aqüeducte, la població es va desplaçar a la zona del Wadi Khumane, on hi havia aigua, i la resta de la ciutat va esdevenir una ruïna. Als segles VII i VIII encara es parlava llatí a la part ocupada de la ciutat, i hi subsistia una comunitat cristiana probablement originada al segle V. Hi ha inscripcions cristianes datades el 595, 649 i 655.
Uqba ibn Nafi va derrotar als berbers a la rodalia de Volúbilis, però no es va aturar a la ciutat, segons els historiadors àrabs. Al inici del segle VIII alguns musulmans, probablement la tribu Awraba (Aouraba) que venia d'Orient i s'hauria establert a la regió i a la ciutat de Volúbilis després de la derrota a la batalla de Mems (688), com prova la trobada a la mateixa Volúbilis d'alguna moneda musulmana anterior al temps del idríssides; s'hi hi havia comunitat musulmana cal pensar que hi hauria una mesquita, però no s'han trobat les restes. Més de cent anys després, al final del segle VIII (el 788), un descendent d'Alí ibn Abi-Tàlib, el gendre de Mahoma, anomenat Idris I, fou proclamat emir per la tribu Aouraba dirigida pel xeic Ishak ibn Muhammad ibn Abd al-Hamid, i que aleshores eren (segons Ibn Khaldun) la més poderosa de les tribus berbers. Volúbilis va esdevenir l'origen de la primera dinastia del Marroc (fou coneguda com a Walila o Walili, segurament derivada de Volúbilis i del monestir de Mulay Idris situat al costat de la ciutat). El fill d'Idris, també conegut com Idris (II), quan fou proclamat emir (en una data incerta entre 791 i 803 segons les fonts), va residir un temps a Volúbilis abans de establir una nova capital a Fes. Modernament es discuteix aquest fet, i sembla que Fes hauria estat fundada ja per Idris I si be potser no s'hi va traslladar. S'han trobat monedes musulmanes d'orient, d'altres llocs del Marroc i encunyades a la mateixa Walili. El 818 els rabedis d'Andalusia es van establir a la ciutat. El seu poblament posterior a la fundació de Fes està documentat per Levi Provençal a "La fondation de Fès" (Alger, 1938, article reimprés el 1948 a París a "l'Islam d'Occident"). Queda constància del seu poblament fins al segle XI, i després probablement sota els almohades, es va despoblar. Els berbers l'anomenaren Tizra (Les Pedres).
Al segle XVI la ciutat original eren unes ruïnes que portaven el nom de Walili, formades principalment per una gran muralla. El 1391 fou descoberta miraculosament intacta, en bon estat i encara amb el llençol original, la tomba d'Idris I i allí va sorgir una zawiya objecte de pelegrinatge (encara avui dia) que va originar una ciutat que és la actual Zanitat Mula Driss. Té no gaire lluny, al nord-oest, les ruïnes anomenades (des de el segle XIV) Ksar Faraün o Kasr Firawn (el palau del Faraó o el castell del Faraó), que corresponen a la ciutat tardana.[2]
