Volcà
De Viquipèdia
Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens ocorre generalment en episodis d'activitat violenta denominats erupcions. En acumular-se el material arrossegat de l'interior es forma una estructura cònica en superfície que pot aixecar-se des d'unes centenes de metres fins a diversos quilòmetres. Al conducte que comunica el reservori de magma o cambra magmàtica en profunditat amb la superfície se'l denomina xemeneia. Aquesta acaba al cim de l'edifici volcànic, el qual està rematat per una depressió o cràter. Els volcans no són exclusius de la Terra, ja que se n'han trobat restes a altres planetes, com Mart.
La paraula volcà prové de l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. A causa de la freqüència de les activitats eruptives en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i el creador d'armes.
Taula de continguts |
[edita] Activitat volcànica
La sortida de productes gasosos, líquids i sòlids llançats per les explosions constitueix els paroxisme o erupcions del volcà.
Els volcans es poden classificar de diferents maneres tenint en consideració factors diversos. Pel que fa a la freqüència de la seva activitat eruptiva els volcans poden ser:
[edita] Volcans Actius
Els volcans actius són aquells que entren en activitat eruptiva. La majoria dels volcans ocasionalment entren en activitat i romanen en repòs la major part del temps. Per benestar de la humanitat només uns pocs estan en erupció contínua.
El període d'activitat eruptiva pot durar des d'una hora fins a diversos anys. Aquest ha estat el cas del volcà de Pacaya. Els intervals de calma entre erupcions poden durar mesos, dècades i en ocasions fins i tot segles. Tanmateix, no s'ha descobert encara un mètode segur per predir les erupcions.
[edita] Volcans adormits
Els volcans adormits són aquells que mantenen certs signes d'activitat com ho són les aigües termals i han entrat en activitat esporàdicament. dins d'aquesta categoria solen incloure les fumarolas i els volcans amb llargs períodes de temps en inactivitat entre erupció i erupció.
[edita] Volcans extints
Els volcans extingits són aquells que van estar en activitat durant períodes molt llunyans i no ha indicis que puguin reactivar-en el futur. Són molt freqüents, encara que la inactivitat que les descriu es pot reactivar novament en molt rares ocasions, aquests volcans generalment han deixat de mostrar activitat des de fa molts segles abans de ser considerats extints.
L'activitat eruptiva és gairebé sempre intermitent, ja que els períodes de paroxisme alternen amb altres de descans, durant els quals el volcà sembla extingit (Vesubio, Teide, Teneguía, Fuji, etc.). Consisteix en el desplaçament de les roques ignis o en estat de fusió, des de l'interior de l'escorça terrestre cap a l'exterior. Aquests materials surten a la superfície terrestre com si fossin rius de roques foses, conformant un volcà actiu, a l'impuls dels gasos.
[edita] Tipus de volcans
[edita] Estratovolcà
Un estratovolcà o volcà compost és un volcà l'estructura del qual està constituïda per l'acumulació de colades de lava i de piroclasts (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans prenen una forma cònica a causa de la seva lava pastosa que circula difícilment, fent dipòsits de cendres i d'escòries preferentment prop de la xemeneia volcànica i dels dipòsits deixats per les colades piroclàstiques que surten pel cràter del volcà. Procedents d'un magmatisme de subducció, les seves erupcions són explosives, de tipus vulcanià, estrombolià, peleà o plinià. La forma del volcà és generalment cònica fins que, de resultes d'una nova l'explosió del volcà, es forma un nou con al cràter o a la caldera. Atenyen en general grans alçades i els seus pendents són pronunciats (de vegades fins a 45°).
[edita] Hawaià
Les seves laves són molt fluïdes, sense que tinguin lloc despreniments gasosos explosius; aquestes laves es desborden quan omplen el cràter i llisquen amb facilitat, formant verdaders corrents en grans distàncies. Per aquesta raó són de pendent suau. Algunes partícules de lava, en ser arrossegades pel vent, formen fils cristal·lins que els nadius anomenen cabells de la deessa Pelé (deessa del foc). Són els volcans més comuns al món.
[edita] Estrombolià
Reben el nom de Stromboli, petita illa volcànica de la costa italiana. S'originen quan hi ha una alternança de materials en erupció, formant-se un con estratificat en capes de laves fluïdes i materials sòlids. La lava és fluïda, desprenent gasos abundants i violents, amb bombes i lapil·li. A causa que els gasos poden desprendre's amb facilitat, no es produeixen polvoritzacions o cendres. Quan la lava vessa per les vores del cràter, descendeix pels seus pendents i barrancs, però no assoleix tanta extensió com en les erupcions de tipus hawaià.
[edita] Peleà
La lava és extremadament viscosa i es consolida amb gran rapidesa, arribant a tapar per complet el cràter; l'enorme pressió dels gasos, sense sortida, provoca una enorme explosió que aixeca aquest tap que s'eleva formant una gran agulla. Així va ocórrer el 8 de maig de 1902, quan les parets del volcà van cedir a empenta tan enorme, obrint-se un conducte pel qual van sortir amb extraordinària força els gasos acumulats a elevada temperatura i que, barrejats amb cendres, van formar el núvol ardent que va assolir 28.000 víctimes.
[edita] Vulcanià
Es desprenen grans quantitats de gasos d'un magma poc fluid, que es consolida amb rapidesa; per això les explosions són molt fortes i polvoritzen la lava, produint molta cendra, llançades a l'aire acompanyades d'altres materials fragmentaris. Quan la lava surt a l'exterior es consolida ràpidament, però els gasos que es desprenen trenquen i esquerden la seva superfície, que per això resulta aspra i molt irregular. Els cons d'aquests volcans són de pendent molt inclinat.
[edita] Vesubià o Plinià
Difereix del Vulcanià en què la pressió dels gasos és molt forta i produeix explosions molt violentes. Forma núvols ardents que, en refredar-se, produeixen precipitacions de cendres, que poden arribar a sepultar ciutats, com va passar amb Pompeia i Herculà i el volcà Vesuvi.
Es caracteritza per alternar erupcions de Tefres amb erupcions de colades de làva, donant lloc a una superposició en estrats que fa que aquest tipus de volcans abasti grans dimensions. Altres volcans de tipus Vesubià són el Teide, el Popocatépetl i el Fujiyama.
[edita] Submarí
Són fissures a la superfície de la Terra que es troben sota el nivell del mar, i en les quals hi pot haver erupcions de magma. La gran majoria d'ells es troben en àrees de moviment tectònic de plaques, conegudes també com a dorsals oceàniques. Encara que la majoria dels volcans submarins es troben en les profunditats de l'oceà, alguns es troben en aigües poc profundes, i aquests poden expel·lir material cap a l'aire durant una erupció. La lava formada per aquests volcans és bastant diferent de la lava volcànica terrestre. Sobre el contacte amb l'aigua, una pasta sòlida es forma al voltant de la lava.
[edita] Erupció subglacial
És una erupció volcànica que ha ocorregut sota gel, o sota una glacera. Les erupcions subglacials poden provocar inundacions perilloses, lahars i poden crear lava hialoclàstica i lava de coixins.
[edita] Vegeu també
- Erupció de Saint Helens.
- Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
- Volcà de Santa Margarida a la zona volcànica de la Garrotxa, última erupció fa 11.000 anys.
- El Teide a Tenerife, última erupció al segle XV.
- Llista de volcans
- Columna eruptiva
[edita] Enllaços externs
 |
Aquest article tracta sobre un tema bàsic que és d'interès general però és tanmateix molt curt. És important que temes bàsics com aquests tinguin la informació que cal a la Viquipèdia, i seria convenient que aquest article fos expandit substancialment. Quan aquest tema tingui la informació necessària, elimineu-ne aquest avís. |
