Volcà submarí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Volcà submarí a l'estret Bransfield de l'Antàrtida
Cresta oceànica

Un volcà submarí és una fissura submarina de la superfície terrestre per on el magma pot sortir per erupció. S'estima que representen el 75% del total de la sortida anual de magma. La immensa majoria són a prop de les zones de moviment tectònic de les plaques, conegudes com a cresta oceànica. Encara que la majoria es localitzen en les fondàries del mar i dels oceans, n'i a algunes en aigües somes, les quals poden llençar materials a l'aire durant l'erupció. Llocs de surgències hidrotermals amb abundant activitat biològica s'acostumen a trobar prop de volcans submarins. La presència d'aigua pot alterar molt les característiques de les erupcions volcàniques i les seves explosions. Per exemple la conductivitat tèrmica incrementada de l'aigua causa que el magma es refredi i solidifiqui molt més de pressa que en les erupcions terrestres, sovint es tornen vidre volcànic. En fondàries submarines de més de 2.200 metres la pressió de l'aigua excedeix de 218 atmosferes, la pressió crítica de l'aigua que fa que aquesta no bulli i esdevé un fluid supercrític. Sense el so que fa l'ebullició els volcans profunds submarins són difícils de detectar usant hidròfons. La lava que es forma en volcans submarins és diferent de la terrestre, ja que es forma la lava en coixí. L'octubre de 2011 es va formar un nou volcà submarí a l'illa Hierro de les Canàries.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volcà submarí