Vologès V de Pàrtia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 130 Pàrtia |
| Mort | 208 (77/78 anys) Pàrtia |
| Rei d'Armènia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Zoroastrisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Arsàcides |
| Fills | Vologès VI de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Rev I d'Ibèria |
| Pare | Vologès IV de Pàrtia |
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Algunes fonts el fan membre de la dinastia arsàcida d'Armènia (Fill de Vologès I d'Armènia, rei el 118) però d'altres el fan fill del seu antecessor Vologès IV de Pàrtia.
Va derrotar el seu rival Osroes II, rebel·lat ja des del regnat anterior.
Vers el 193 els parts van entrar a Mesopotàmia i la van arrabassar als romans que només van conservar l'Osroene. Armènia fou ocupada i col·locat al tron un rei arsàcida de nom Sanaruk (Sanatroikes). El 195 Sèptim Sever va entrar a Mesopotàmia i la va reconquerir fàcilment i la va convertir en província amb capital a Nisibis. El 197 els romans van tornar a Mesopotàmia, i van derrotar els parts ocupant altra vegada Ctesifont i Selèucia. El rei Sanatruk (Sanatroikes) d'Armènia no va intentar ajudar els parts i va morir aquell mateix any i llavors fou nomenat rei el seu fill Valarsaces[1] o Valarshak que segons Moisès de Khoren fou qui va rebatejar Cenèpolis com Valarshapat, i que es va posar al costat dels Parts, fins que la derrota d'aquests li va fer veure el seu error, i va oferir ostatges i tributs a Roma (198). La guerra amb els parts va seguir fins al 202 i va deixar Mesopotàmia sota control romà, enxamplant la província romana.
Vologès V va morir el 208 o 209 i el va succeir el seu fill gran Vologès VI, però un altre fill de nom Artaban V es va revoltar i va aconseguir el domini de les regions del sud i est.
| Precedit per: Vologès IV |
Imperi Part 1070-1102 |
Succeït per: Vologès VI |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vologès V de Pàrtia |
- ↑ Gibbon, Edward. Historia de la decadencia y caída del Imperio Romano (en castellà). vol.2. Turner, 2006, p. 659. ISBN 8475067549.