La Volta a Catalunya 2009 és una competició ciclista que es disputà per les carreteres de Catalunya entre el 18 i el 24 de maig de 2009. Aquesta era la 89a edició de la Volta Ciclista a Catalunya i el vencedor final fou el murcià Alejandro Valverde de l'equip Movistar Team, que dominà la cursa de cap a cap.
Dificultats econòmiques[modifica]
Problemes econòmics han posat en dubte la celebració de la present edició després que el principal espònsor de les darreres edicions, la Junta de Castella i Lleó en retirés el suport[1] i sols un acord final amb TV3 i la Generalitat de Catalunya ha permès la seva disputa.[2]
Aquests problemes econòmics es deuen a diversos factors: en primer lloc hi ha un increment del pressupost pel fet de formar part de les circuit ProTour i d'haver de fer més controls antigopatge. En segon lloc hi ha la crisi econòmica que afecta tot el país i que dificulta l'arribada de nous patrocinadors i en tercer lloc a la disputa de la cursa en unes dates dolentes, en què aquesta coincideix de ple amb el Giro d'Itàlia i impedeix la participació dels millors ciclistes del panorama internacional.
A la cursa hi serna presents els 18 equips ProTour i tres equips continentals professionals.
La primera etapa és una contrarellotge individual pels carrers de Lloret de Mar. Amb una lleugera ascensió durant el primer quilòmetre a partir d'aquell moment la ruta va a buscar el passeig marítim de la ciutat, on hi ha instal·lada l'arribada.
El vencedor de l'etapa és el mateix que guanyà el pròleg de l'edició anterior, el noruec Thor Hushovd.[3] En segona posició se situà Alejandro Valverde, que en aquesta cursa feia el seu debut després que el CONI el suspengués per dos anys per a les curses disputades en territori italià.[4]
| Resultats del pròleg
|
|
Classificació general després del pròleg
|
Amb sortida a Girona els ciclistes s'enfronten a una primera etapa de mitja muntanya, en què hauran de superar tres dificultats muntanyoses: l'alt dels Àngels (km 67,5), de primera categoria; l'alt de Cadaqués (km 125,6), de segona categoria; i l'alt de Sant Pere de Rodes (km 145,6), de primera categoria.[5]
Una quartet format per Lloyd Mondory (AG2R), Arnaud Labbe (Bouygues), Samuel Dumoulin (Cofidis) i Francisco José Martínez (Andalucía-Cajasur) animà la cursa durant bona part de l'etapa. Arribaren a tenir quatre minuts d'avantatge durant l'ascensió del primer port, Els Àngels. La col·laboració entre l'equip del líder, Thor Hushovd (Cervélo), i el Caisse d'Epargne ajudà a posar fi a l'escapada després de 130 km de fuga.
L'etapa s'ha decidit durant l'ascensió al darrer port, el de Sant Pere de Rodes, en què Hushovd s'ha vist tallat. Un grup de 50 corredors ha arribat agrupat a Roses, on el danès Matti Breschel (Saxo Bank) s'ha imposat a l'esprint. Alejandro Valverde, que formava part d'aquest grup, s'ha convertit en el nou líder.[6]
| Resultats de la 1a etapa
|
|
Classificació general després de la 1a etapa
|
Primera etapa d'alta muntanya d'aquesta edició de la Volta, amb tres ports de primera categoria. La sortida es fa a Roses, a nivell de mar, i d'allà es va cap a Olot, on poc després s'inicia l'ascens al primer dels ports de muntanya del dia, l'alt de Coubet. D'aquí la cursa baixa cap a Ripoll, Vilada i poc després de la central tèrmica de Cercs s'inicia el segon port, el coll de Jou. D'aquí la cursa va cap a Sant Julià de Cerdanyola on comença l'ascensió a la darrera de les dificultats, la collada Sobirana. L'arribada a La Pobla de Lillet es troba en una lleugera pujada.[7]
L'etapa ha començat amb Jérôme Pineau agafant dos segons de bonificació a la meta volant de Figueres, cosa el situava com a líder virtual de la cursa. Poc després es forma l'etapa del dia formada per Jerome Coppel, William Bonnet, Stephane Auge i José Ruiz, que arribà a tenir més de 5' durant l'ascensió a l'alt de Coubet i que convertia a Coppel també en líder virtual. Amb tot l'escapada no arribà a bon port i foren neutralitzats a manca de 20 km, durant l'ascensió al coll de Jou. En él darrer port la cursa s'ha trencat, formant-se un grupet al capdavant amb tots els favorits. Valverde s'ha imposat a La Pobla de Lillet tot imposant la seva punta de velocitat i consolidant el lideratge de la cursa.[8]
| Resultats de la 2a etapa
|
|
Classificació general després de la 2a etapa
|
La tercera etapa de la present edició fou l'etapa reina, amb un port de segona categoria, dos de primera i un de categoria especial. Amb sortida a La Pobla de Lillet la cursa enfila cap a Berga, on hi ha el primer esprint especial de l'etapa. D'aquí cap a Sant Llorenç de Morunys, on comença l'ascensió al primer port del dia, el Coll de Port, de primera categoria. De camí cap a la Seu d'Urgell, on hi ha el segon esprint de la jornada passen per Tuixent i Cornellana. De la Seu la cursa va cap a Andorra, on hi ha les tres darreres dificultats del dia, l'alt de la Comella, l'Alt de la Massana, i l'ascens final a Vallnord, al secor de Pal, cima Peris de la present edició.[9]
La victòria de l'etapa se l'endugué un ciclista semidesconegut, Julián Sánchez Pimienta, membre d'una escapada de 9 que es formà en els primers compasos de l'etapa. Pel darrere, Alejandro Valverde consolidà el seu lideratge deixant enrere els seus perseguidors.[10]
| Resultats de la 3a etapa
|
|
Classificació general després de la 3a etapa
|
Etapa més llarga de la present edició, amb bona part del recorregut en baixada i sense cap dificultat muntanyasa puntuable, però amb un terreny força trencacames, sobretot en la part central de l'etapa, a Santa Coloma de Queralt.[11]
Quatre ciclistes formen una escapada en els primers quilòmetres de l'etapa que a punt va estar d'arribar a bon port, però a manca de 3 km foren agafats per un gran grup comandat pels equips dels esprínters. El vencedor fou el rus de l'equip Katusha Nikolai Trússov, que superà Thor Hushovd a la línia d'arribada.[12]
| Resultats de la 4a etapa
|
|
Classificació general després de la 4a etapa
|
Etapa de mitja muntanya en la seva part inicial, amb el pas per l'alt de les Ventoses i el de Font-rubí, al Penedès. Després la cursa se'n va a buscar la costa per passar per Sitges, Vallcarca, el pas de la Maladona i l'entrada al Baix Llobregat per arribar a Barcelona.[13]
La lluita pel Gran Premi de la Muntanya marca els primers quilòmetres de l'etapa, ja que sols 1 punt separava el primer classificat, Xavier Tondo, del segon Julián Sánchez Pimienta abans de començar l'etapa. En la primera de les dificultats muntanyoses del dia, l'alt de les Ventoses Sánchez Pimienta sumà un punt que li servia per posar-se en primera posició. Tot seguit una escapada formada per 6 ciclistes s'escapolí del gran grup, però la força dels equips dels esprínters els privà d'arribar en solitari a Barcelona. A l'esprint aquesta vegada sí que guanyà Thor Hushovd, que d'aquesta manera es tragué l'espina del dia anterior[14]
| Resultats de la 5a etapa
|
Classificació general després de la 5a etapa
|
La darrera etapa de la cursa, amb un port de segona categoria, sols tenia l'interès d'acabar de decidir el vencedor final del Gran Premi de la Muntanya. Finalment el vencedor d'aquesta classificació fou Julián Sánchez Pimienta, que avantatjà en un punt al català Xavier Tondo. La victòria d'etapa es decidí a l'esprint, sent el vencedor el neozelandès Greg Henderson.[15]
| Resultats de la 7a etapa
|
|
Classificació general després de la 6a etapa
|
Classificacions finals[modifica]
Classificació general[modifica]
Classificació de la muntanya[modifica]
Classificació dels esprints[modifica]
Classificació per equips[modifica]
Evolució de les classificacions[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Catalunya
Alejandro Valverde
Daniel Martin
Samuel Dumoulin
Team Astana
Thor Hushovd (NOR)
Matti Breschel (DEN)
Nikolai Trússov (RUS)
Greg Henderson (NZL)
