Voltor de Rüppell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Voltor de Rüppell
Ruppelsvulture.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Accipitriformes
Família: Accipitridae
Gènere: Gyps
Espècie: G. rueppellii
Nom binomial
Gyps rueppellii
(Brehm,AE, 1852)
subespècies

Se n'han descrit dues subespècies: [2][3]

El voltor de Rüppell (Gyps rueppellii) és un voltor del Vell Món de grandària mitjana que habita la regió del Sahel africà, a l'Àfrica central. La població de 30.000 exemplars, està en decadència a causa de la pèrdua contínua d'hàbitat i altres pressions.[4] El seu nom és un homenatge a Eduard Rüpell, explorador, zoòleg i col·leccionista alemany del segle XIX. La confirmació d'un vol a una altitud de 11.000 metres sobre el nivell del mar el fa un dels ocells capaç de volar a més altitud.

Taula de continguts

Morfologia [modifica]

Voltor de Rüppell al Nairobi National Park de Kenya
Menjant d'una carronya
  • Fan una llargària de 1 metre, amb una envergadura d'uns 2,6 metres i un pes de 7 - 9 kg.
  • Ambdós sexes amb similar aspecte: cap i coll coberts de plomissa de color blanc brut, plomes del dors de color fosc i clar, amb aspecte d'escates. Ventre de color marró blanquinós. A la base del coll un collaret blanc. [5]
  • Ull de color groc o ambre, la pell nua de la cara gris, el bec verdós i les potes grises. [5]
  • Joves amb el cap i coll marró i el cos més fosc i menys contrastat que l'adult.

Hàbitat i distribució [modifica]

Aquests voltors viuen a les zones més àrides i muntanyoses d'Àfrica: particularment semi-deserts i perifèria del desert. Dormen en penya-segats rocallosos inaccessibles si en tenen a l'abast, o als arbres, especialment acàcies.

Conducta [modifica]

Molt sociables, dormen, crien i cerquen l'aliment en grans bandades. Es poden traslladar ràpidament en cas de necessitat, a velocitats de fins 35 quilòmetres per hora, i volar fins 150 quilòmetres des del niu per buscar aliment. Poden volar a una altitud de fins 6.000 metres. Aquests ocells tenen una variant especialitzada de l'hemoglobina subunitat alphaD. Aquesta proteïna té una alta afinitat per l'oxigen, que els permet captar de manera eficient tot i la baixa pressió parcial a la troposfera superior.[6] Un voltor de Rüppell va ser engolit per la turbina d'un avió que volava sobre Abidjan, Costa d'Ivori, el 29 de novembre de 1973, a una altitud de 11.000 metres.[7]

Alimentació [modifica]

Unes dues hores desprès de l'alba, quan els corrents tèrmiques ascendents els afavoreixen, deixen el dormidor i comencen a patrullar per les planes, localitzant amb llur excepcional vista, cadàvers de grans animals o carnívors que han caçat recentment. S'han descrit agafant preses vives, però aquest comportament és excepcional. Tenen algunes adaptacions especials relacionades en la dieta, fins i tot entre els voltors africans. Tenen un bec especialment poderós i, després de que s'han consumit les parts més toves del cadàver, continuarà amb la pell, i fins i tot els ossos, engolint molt material, fins que amb prou feines pot volar. Les estries de la llengua tenen una inclinació cap arrere, per ajudar a separar la carn dels ossos.

Crani de voltor de Rüppell mostrant el poderós bec

Reproducció [modifica]

Gyps rueppellii - MHNT

Poden criar en qualsevol època de l'any, però més durant l'estació seca. Fan els nius als penya-segats als que dormen. Ponen un o de vegades dos ous, de color blanc verdós. Després de l'eclosió el pollet roman al niu durant tres mesos[5]

Estatus [modifica]

Des de la primera vegada que va ser avaluat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, en 1998, les poblacions d'aquest voltor han minvat. L'espècie ha estat classificada a la Llista Vermella de la UICN com "gairebé amenaçada" des de l'any 2007 i la UICN prediu que les poblacions de l'espècie continuaran disminuint. [8]

Referències [modifica]

  1. Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 16-02-2010
  2. Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
  3. Classificació dels accipitriformes a ZOONOMEN Rev. 16-02-2011
  4. «Bird Life Species Factsheet - Rueppell's Vulture Gyps rueppellii». Bird Life International website. Bird Life International, 2010. Arxivat de l'original el 2010-06-10. [Consulta: 2010-06-10]. «Identification 85-97 cm. Medium-sized vulture»
  5. 5,0 5,1 5,2 Félix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna. Tom 1. Pàgina 285. 1970. Salvat S.A. de Ediciones. Pamplona
  6. Weber, RE; Hiebl, I; Braunitzer, G.. «High altitude and hemoglobin function in the vultures Gyps rueppellii and Aegypius monachus». Biological Chemistry Hoppe-Seyler (SAUS). De Gruyter, vol. 369, 4, April 1988, p. 233–40. ISSN: 0177-3593. PMID: 3401328 [Consulta: 15 juny 2010].
  7. Laybourne, Roxie C.. «Collision between a Vulture and an Aircraft at an Altitude of 37,000 Feet». The Wilson Bulletin. Wilson Ornithological Society, vol. 86, 4, December 1974, p. 461–462. ISSN: 00435643. OCLC: 46381512 [Consulta: 15 juny 2010].
  8. «Gyps rueppellii». IUCN Red List of Threatened Species Version 2010.1. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 2010. Arxivat de l'original el 2010-06-09. [Consulta: 2010-06-09]. «This long-lived vulture has experienced a moderately rapid reduction in its global population which is likely to continue. For these reasons it is listed as Near Threatened.»

Bibliografia [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voltor de Rüppell