Voluntaris Urbans
De Viquipèdia
Els Voluntaris Urbans, o Companyia de Minyons Catalans, fou un cos de milícia fundat per catalans residents a Buenos Aires i Montevideo, el 1806. Van participar en la defensa contra la invasió anglesa i més tard en la revolta contra el virrei espanyol, inici del moviment d'independència de l'Argentina.
La tradició armada catalana del somatent i de la Companyia de Voluntaris de Catalunya va inspirar als catalans residents a Buenos Aires a organitzar una milícia per defensar la ciutat davant l'amenaça anglesa. La iniciativa de Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reinals i Joan Larrea va ser el germen per la creació d'altres cossos de milicians.
Els britànics van acabar ocupant Buenos Aires, però va ser reconquerida per una expedició organitzada a Montevideo en la que va destacar el cos de voluntaris comandats per Rafael Bofarull i Joan Grau i Font, coneguts com minyons o miquelets.
El 1807, en un segon intent d'invasió britànica, va destacar en la defensa el cos de Voluntaris Urbans comandat per Domènec Matheu i Xicola, futur president de la junta revolucionària el 1811.
El 1809 el cos de voluntaris va participar en la revolta contra el virrei Liniers, fet que va iniciar el moviment que acabaria amb la revolució de maig del 1810 i la proclamació de la independència de l'Argentina el 1816.
[edita] Enllaços externs
- Voluntaris Urbans de Catalunya, Gran Enciclopèdia Catalana.
|
|||||||||||||||||
