Vormärz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Theodor Hosemann, Pobresa al Vormärz. Obra de 1840.

Vormärz (pronúncia en alemany: [ˈfoːɐ̯ˌmɛʁt͡s]; "pre-març", "abans de març") és el nom d'una era històrica i literària en el context de la Confederació Germànica i l'Imperi Austríac que té lloc entre Congrés de Viena de 1815 i els esdeveniments de març de 1848 que es solen explicar conjuntament sota el terme de Revolucions de 1848. Mentre que l'època és compresa com un període d'estabilitat, el terme Vormärz posa l'èmfasi sobre les diferents corrents que intentaren derrocar l'ordre establert. És a dir, mentre que sota d'altres termes que descriuen aquesta època, com la idea del concert europeu, o "l'era de Metternich", es parla d'un continent dominat per la influència d'Àustria i el seu govern conservador, quan els historiadors es refereixen a l'època prèvia al març de 1848 solen fixar-se en aquells factors ideològics i sociopolítics que semblen reafirmar posicions contràries al poder de l'època i que anticipen l'època següent, així com els greus problemes causats per l'autoritarisme estatal a la Confederació Germànica i Àustria, i la lluita pel liberalisme, en el context reaccionari d'una davallada dels drets assolits durant la Il·lustració.

El període[modifica | modifica el codi]

El 1813, després de la Batalla de Leipzig, s'havia foragitat a Napoleó definitivament de l'àrea de parla alemanya. L'experiència de les Guerres Napoleòniques havia fomentat la popularització del nacionalisme, donant-li d'una base popular i un enemic simbòlic en forma de França i l'ordre napoleònic. Després de la derrota definitiva de Napoleó i el Congrés de Viena, el continent va trobar un sistema d'equilibri de forces, l'anomenat "sistema Metternich", sota hegemonia vienesa però on cobraven importància creixent els Estats del nord de l'actual Alemanya. El Congrés de Viena consolidaria un model polític reaccionari, amb monarquies absolutes que legitimarien la repressió de moviments revolucionaris.[1] Alhora, la rivalitat entre Prússia i Àustria per l'hegemonia al centre europeu (Mitteleuropa) va impedir que es pogués concretar la idea nacionalista d'un gran Estat que aglutinés els territoris i ciutadans de parla alemanya, mentre que el Regne Unit i Rússia temien l'aparició d'una nova potència unificada que representés un perill per als seus territoris d'influència.[2] El nou ordre continental es trobava en gran mesura sota la influència de la política i diplomàcia d'ideologia conservadora inspirada per Metternich, si bé no va començar una política directament repressiva fins que un fet violent va desencadenar canvis en la legislació. El 1819, el dramaturg August von Kotzebue va ser assassinat per Karl Ludwig Sand, un estudiant nacionalista i liberal membre d'una Burschenschaft, acusant-lo de traïdoria envers la pàtria per les seves connexions amb França. Aquest crim va ser el pretext en base al qual Àustria va prohibir les Burschenschaften (una mena de fraternitats estudiantils), es va començar una persecució de la premsa liberal i el control estatal va augmentar, acabant amb la llibertat acadèmica, començant amb els decrets de Karlsbad de 1819. El rei Ferran I d'Àustria, que tenia problemes mentals, va accedir al tron l'any 1835. Com que estava incapacitat per governar l'imperi, Metternich va rebre privilegis extraordinaris. La persecució dels partidaris del sufragi universal, de la llibertat d'associació i de la unitat nacional van ser algunes de les característiques d'aquesta època. Malgrat aquesta reafirmació de les posicions conservadores al govern, el liberalisme va anar progressivament guanyant posicions, i les classes altes, incloent-hi l'aristocràcia, van començar a ser partidaris d'un règim de caràcter liberal, mentre que entre les classes mitges el descontent amb el govern de Metternich era totalment evident i les diferents nacionalitats de l'Imperi Austríac demanaven menys control de Viena. La base de poder de Metternich i Ferran I va minvar fins que la revolució de març de 1848 els va derrocar, i Metternich va haver de dimitir.

Cronologia d'esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Obres importants del període[modifica | modifica el codi]

Autor Obra
Bettina von Arnim (1785–1859) Dies Buch gehört dem König (Articles)
Ludwig Börne (1786–1837) Briefe aus Paris (Correspondència)
Heinrich Heine (1797–1856) Deutschland ein Wintermärchen (Narració en vers); Impressions de viatges; obra periodística i poètica
Friedrich Wilhelm Schulz (1797–1860) Der Tod des Pfarrers Friedrich Ludwig Weidig
Ferdinand Freiligrath (1810–1876) Ça ira, Neue politische und soziale Gedichte (Recopilació de poemes)
Georg Büchner (1813–1837) Dantons Tod; Woyzeck (Drames), Leonce und Lena (Comèdies), Lenz; Der Hessische Landbote (pamflets)
Louise Aston (1814–1871) Meine Emanzipation (Escrit en defensa pròpia després de la seva expulsió de Berlín)
Georg Herwegh (1817–1875) Gedichte eines Lebendigen
Georg Weerth (1822–1856) Humoristische Skizzen aus dem deutschen Handelsleben; Leben und Taten des berühmten Ritters Schnapphahnski (folletins satírics); Obra poètica
Annette von Droste-Hülshoff (1797–1848) Die Judenbuche (relats)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Diversos autors, Die deutsche Literatur in Text und Darstellung, Reclam, Stuttgart, 1984
  • Okey, Robin., The Habsburg Monarchy: From Enlightenment to Eclipse. New York: St. Martin's Press, 2001.
  1. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/congres-de-viena/ Article sobre el Congrés de Viena als blogs de Sapiens.cat
  2. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0220737&BATE=Alemanya Article "Alemanya" a l'Enciclopèdia Catalana
  3. [enllaç sense format] http://www.enlluita.org/site/?q=node/560