Vot de plens poders a Philippe Pétain

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentVot de plens poders a Philippe Pétain
TipusEstatut
esdeveniment planificat Modifica el valor a Wikidata
Vigència1940 Modifica el valor a Wikidata - 

El vot de plens poders a Philippe Pétain va ser una proposta de revisió de la constitució francesa que se sotmeté al parlament francès, és a dir, a la reunió de la cambra de diputats i del senat reunit a Vichèi el 10 de juliol del 1940. El resultat de la votació, afirmatiu, atorgà plens poders constituents a Henri Philippe Pétain, un militar considerat un heroi de la primera guerra mundial. Aquest dissolgué el parlament, i encapçalà el règim de Vichy, el govern col·laboracionista de França entre els anys 1940 i 1944.

Antecedents històrics[modifica]

La legislatura que votà plens poders pel mariscal Pétain estava constituïda pels diputats sorgits de les eleccions del 3 de maig del 1936, guanyades pel Front popular, i pels membres del Senat[1] que globalment foren menys favorables[2] a la reforma constitucional.

La votació[modifica]

A dia de la votació, els parlamentaris inscrits eren 846, 544 diputats i 302 senadors[3] que encara restaven dels 907 inscrits el 1939. D'aquests, únicament 670 prengueren part a la votació (426 i 244). Dels 176 absents, 27 eren en ruta a Casablanca viatjant al vaixell Massilia, 17 eren morts i la majoria dels altres no podien o no volien traslladar-se a Vichèi . 60 diputats i un senador havien estat privats del mandat de resultes del Pacte Mólotov-Ribbentrop i del decret llei d'Édouard Daladier del 26 de setembre del 1939 prohibint el partit comunista. La sessió va ser presidida per Jules Jeanneney (que no votà per raó del seu càrrec).

Dels 649 sufragis emesos[4]

  • 80 (57 diputats i 23 senadors) votaren no
  • 569 (357 i 212) votaren si (quantitat que representava el 87,67% dels vots emesos)
  • 20 (12 i 8) s'abstingueren

La proposta s'aprovà. Els 649 vots emesos representaven el 71,55% dels 907 parlamentaris que integraven les dues cambres al començament del 1940, i els si eren el 62,73%. Dels 569 votants en favor dels plens poders, 286 eren considerats d'esquerres o de centreesquerra, i 283 ho eren de dretes, centredreta o sense atribució política. Dels 80 contraris, 73 eren etiquetats com d'esquerres o de centreesquerra.

Text adoptat[modifica]

« Article unique.

L'Assemblée nationale donne tout pouvoir au gouvernement de la République, sous l'autorité et la signature du maréchal Pétain, à l'effet de promulguer par un ou plusieurs actes une nouvelle constitution de l'État français. Cette constitution devra garantir les droits du Travail, de la Famille et de la Patrie.
Elle sera ratifiée par la Nation et appliquée par les Assemblées qu’elle aura créées. La présente loi constitutionnelle, délibérée et adoptée par l'Assemblée nationale, sera exécutée comme loi de l'État

»
— Fait à Vichy, le 10 juillet 1940
Par le président de la République,
Albert Lebrun
Le maréchal de France, président du conseil,
Philippe Pétain[5]

El text votat no implicava necessàriament la dissolució de les cambres -que ho serien de totes passades- sinó l'abrogació de les lleis constitucionals del 1875 que havien establert la III República, i l'atorgament de plens poders al mariscal Pétain.

Resum de vots
[3]


Vots emesos Majoria absoluta En favor En contra Abstencions
649 325 569 80 20
Vots en contra
[3][4][6][7][8][9]


Cambra legislativa Departament Partit
Marcel-François Astier Senat Ardecha Gauche Démocratique
Jean-Fernand Audeguil Cambra de diputats Gironda SFIO
Vincent Auriol Cambra de diputats Alta Garona SFIO
Alexandre Bachelet Senat Departament del Sena SFIO
Vincent Badie Cambra de diputats Erau Partit radical
Camille Bedin Cambra de diputats Dordonya SFIO
Émile Bender Senat Roine Gauche Démocratique
Jean Biondi Cambra de diputats Oise SFIO
Léon Blum Cambra de diputats Aude SFIO
Laurent Bonnevay Cambra de diputats Roine ARGRI
Paul Boulet Cambra de diputats Erau Gauche indépendante
Georges Bruguier Senat Gard SFIO
Séraphin Buisset Cambra de diputats Isèra SFIO
Gaston Cabannes Cambra de diputats Gironda SFIO
François Camel Cambra de diputats Arieja SFIO
Pierre de Chambrun Senat Losera PDP
Auguste Champetier de Ribes Senat Baixos Pirineus PDP
Pierre Chaumié Senat Òlt i Garona Gauche Démocratique
Arthur Chaussy Cambra de diputats Sena i Marne SFIO
Joseph Collomp Cambra de diputats Var SFIO
Octave Crutel Cambra de diputats Sena Inferior Partit radical
Achille Daroux Cambra de diputats Vendée Partit radical
Maurice Delom-Sorbé Cambra de diputats Baixos Pirineus GDRI
Joseph Depierre Senat Roine SFIO
Marx Dormoy Senat Alier SFIO
Alfred Elmiger Cambra de diputats Roine Gauche indépendante
Paul Fleurot Senat Departament del Sena Gauche Démocratique
Émile Fouchard Cambra de diputats Sena i Marne UPF
Édouard Froment Cambra de diputats Ardecha SFIO
Paul Giacobbi Senat Còrsega Gauche Démocratique
Justin Godart Senat Roine Gauche Démocratique
Félix Gouin Cambra de diputats Boques del Roine SFIO
Henri Gout Cambra de diputats Aude Partit radical
Louis Gros Senat Valclusa SFIO
Amédée Guy Cambra de diputats Alta Savoia SFIO
Jean Hennessy Cambra de diputats Alps Marítims Gauche indépendante
Lucien Hussel Cambra de diputats Isèra SFIO
André Isoré Cambra de diputats Pas-de-Calais Partit radical
Eugène Jardon Cambra de diputats Alier UPF
Alexis Jaubert Cambra de diputats Corresa Partit radical
Claude Jordery Cambra de diputats Roine SFIO
François Labrousse Senat Corresa Gauche Démocratique
Albert Le Bail Cambra de diputats Finisterre Partit radical
Joseph Lecacheux Cambra de diputats Manche ARGRI
Victor Le Gorgeu Senat Finisterre Gauche Démocratique
Justin Luquot Cambra de diputats Gironda SFIO
Augustin Malroux Cambra de diputats Tarn SFIO
Gaston Manent Cambra de diputats Alts Pirineus Partit radical
Alfred Margaine Cambra de diputats Marne Partit radical
Léon Martin Cambra de diputats Isèra SFIO
Robert Mauger Cambra de diputats Loir i Cher SFIO
Jean Mendiondou Cambra de diputats Baixos Pirineus Partit radical
Jules Moch Cambra de diputats Erau SFIO
Maurice Montel Cambra de diputats Cantal Gauche indépendante
Léonel de Moustier Cambra de diputats Doubs RIAS
Marius Moutet Cambra de diputats Droma SFIO
René Nicod Cambra de diputats Ain UPF
Louis Noguères Cambra de diputats Pirineus Orientals SFIO
Jean Odin Senat Gironda Gauche Démocratique
Joseph Paul-Boncour Senat Loir i Cher USR
Jean Perrot Cambra de diputats Finisterre Partit radical
Georges Pézières Senat Pirineus Orientals SFIO
André Philip Cambra de diputats Roine SFIO
Marcel Plaisant Senat Cher Gauche Démocratique
François Tanguy-Prigent Cambra de diputats Finisterre SFIO
Paul Ramadier Cambra de diputats Avairon USR
Joseph-Paul Rambaud Senat Arieja Gauche Démocratique
René Renoult Senat Var Gauche Démocratique
Léon Roche Cambra de diputats Alta Viena SFIO
Camille Rolland Senat Roine Gauche Démocratique
Jean-Louis Rolland Cambra de diputats Finisterre SFIO
Joseph Rous Cambra de diputats Pirineus Orientals SFIO
Jean-Emmanuel Roy Cambra de diputats Gironda Partit radical
Henry Sénès Senat Var SFIO
Philippe Serre Cambra de diputats Meurthe i Mosel·la Gauche indépendante
Paul Simon Cambra de diputats Finisterre PDP
Gaston Thiébaut Cambra de diputats Mosa Partit radical
Isidore Thivrier Cambra de diputats Alier SFIO
Pierre Trémintin Cambra de diputats Finisterre PDP
Michel Zunino Cambra de diputats Var SFIO

Vots a favor[modifica]

Abstencions[modifica]

No prengueren part a la votació, havent-se excusat prèviament d'assistir-hi[modifica]

No pogueren votar per raó del seu càrrec[modifica]

No prengueren part a la votació, sense raó oficial[modifica]

No pogueren prendre part a la votació[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ El Senat de la IIIa República era compost per senadors elegits per grans electors -elecció indirecta- per mandats de nou anys, i que es renovaven per terços cada tres.
  2. ↑ Aquesta beligerància no s'estengué a altres reformes del Front popular. Les vacances pagades foren aprovades per 295 vots a favor i dos en contra, els convenis col·lectius per 279 a 5, la setmana de quaranta hores per 162 a 64 (Jean-Denis Bredin Joseph Caillaux Paris: Gallimard, 1985, 505 ISBN 978-2070322947)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Les Quatre-vingts qui dirent "non" au projet de loi du 10 juillet 1940 al lloc web univ-perp.fr
  4. ↑ 4,0 4,1 PDF Votació original segons el Journal officiel
  5. ↑ Loi constitutionnelle du 10 juillet 1940 al web de l'Assemblea Nacional, assemblee-nationale.fr
  6. ↑ «Diputats en funcions entre l'1 de gener del 1936 i el 1r. de gener del 1941, a la plana de l'Assemblea Nacional». Arxivat de l'original el 2014-07-26. [Consulta: 7 octubre 2011].
  7. ↑ Biografies dels diputats
  8. ↑ «Llista dels senadors de la IIIa. República a la plana del senat». Arxivat de l'original el 2006-11-26. [Consulta: 7 octubre 2011].
  9. ↑ Parlamentaris que s'embarcaren el 20 de juny en el vaixell Massilia rumb a Casablanca
  10. ↑ «Le sabordage de la République à Vichy (10 juillet 1940)». Arxivat de l'original el 2006-10-14. [Consulta: 7 octubre 2011].
  11. ↑ Segons el seu biògraf Jean-Noël Jeanneney, a François de Wendel en République Perrin, 2004 ISBN 2262022526, p. 594

Bibliografia[modifica]

  • Robert Aron, Georgette Elgey Histoire de Vichy – 1940-1944, Paris: Fayard, 1954, p. 95-155
  • Vincent Badie, Vive la République [entrevistes amb Jean Sagnes] Toulouse: Privat, 1987
  • Éric Conan, Henry Rousso, Vichy, un passé qui ne passe pas Paris: Fayard, 1994 (nova edició Paris: Gallimard, 1996 ISBN 2-07-032900-3)
  • Pierre Miquel, Les Quatre-Vingts Paris: Fayard, 1995 [1]
  • Jean Odin, Les Quatre-vingts Paris: Taillandier, 1946 (reeditat pel Conseil général de la Gironde)
  • Michel Winock, La Fièvre hexagonale – Les grandes crises politiques de 1871 à 1968 Paris: Seuil, 1995
  • Sagnes, Jean; Marielle, Jean. Le Vote des quatre-vingts – Le 10 juillet 1940 à Vichy. Perpinyà: ed. Talaia, 2010. ISBN 9782917859087.  Edicions anteriors, 1992 i 1993

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vot_de_plens_poders_a_Philippe_Pétain&oldid=33181706»