Votació per majoria qualificada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comparació dels sistemes de vot ponderat Niça-Lisboa
Població en milions (1-1-2009)[1]
Estat Lisboa (població) Niça (vot fix)
Alemanya Alemanya 82m 16.5% 29 8.4%
França França 64m 12.9% 29 8.4%
Regne Unit Regne Unit 62m 12.4% 29 8.4%
Itàlia Itàlia 60m 12.0% 29 8.4%
Espanya Espanya 45m 9.0% 27 7.8%
Polònia Polònia 38m 7.6% 27 7.8%
Romania Romania 21m 4.3% 14 4.1%
Països Baixos Països Baixos 17m 3.3% 13 3.8%
Grècia Grècia 11m 2.2% 12 3.5%
Portugal Portugal 11m 2.1% 12 3.5%
Bèlgica Bèlgica 11m 2.1% 12 3.5%
República Txeca Rep. Txeca 10m 2.1% 12 3.5%
Hongria Hongria 10m 2.0% 12 3.5%
Suècia Suècia 9.2m 1.9% 10 2.9%
Àustria Àustria 8.3m 1.7% 10 2.9%
Bulgaria Bulgaria 7.6m 1.5% 10 2.9%
Dinamarca Dinamarca 5.5m 1.1% 7 2.0%
Eslovàquia Eslovàquia 5.4m 1.1% 7 2.0%
Finlàndia Finlàndia 5.3m 1.1% 7 2.0%
Irlanda Irlanda 4.5m 0.9% 7 2.0%
Lituània Lituània 3.3m 0.7% 7 2.0%
Letònia Letònia 2.2m 0.5% 4 1.2%
Eslovènia Eslovènia 2.0m 0.4% 4 1.2%
Estònia Estònia 1.3m 0.3% 4 1.2%
Xipre Xipre 0.87m 0.2% 4 1.2%
Luxemburg Luxemburg 0.49m 0.1% 4 1.2%
Malta Malta 0.41m 0.1% 3 0.9%
Unió Europea Total UE 498m 100% 345 100%

Votació per majoria qualificada correspon al sistema de doble majoria reforçada d'Estats Membres i de població que ha d'assolir-se en el Consell de la Unió Europea i al Consell Europeu per a l'adopció ordinària de la legislació o de decisions executives, és a dir, quan les votacions es porten a terme en base a l'article 16 del Tractat de la Unió Europea, que des del Tractat de Lisboa prescriu en els seus apartats 3r i 4t que:

3. El Consell es pronunciarà per majoria qualificada, excepte quan els Tractats disposin una altra cosa.

4. A partir de l'1 de novembre de 2014, la majoria qualificada es definirà com un mínim del 55% dels membres del Consell que inclogui almenys quinze d'ells i representi Estats membres que reuneixin com a mínim el 65% de la població de la Unión. Una minoria de bloqueig estarà composta per almenys quatre membres del Consell, i a falta d'això la majoria qualificada es considerarà assolida.

Les altres modalitats reguladores del vot per majoria qualificada s'estableixen en l'apartat 2 de l'article 238 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Història[modifica | modifica el codi]

El sistema anteriorment transcrit, que prové originàriament de la Constitució Europea, va ser establert per la Convenció constituent per tal de dotar de gran transparència i claredat el mètode de votació, a més a més d'adequar-ho a una estructura més democràtica en substituir la prèvia atribució de vots fixos per Estat, vigent des de Niça, per la regla general de còmput de poblacions, que s'inspira en principis més democràtics en reflectir directament el pes demogràfic de cada Estat, compensat per l'altra majoria requerida –la del nombre d'Estats membres– i per un complex sistema de balanços, conegut amb el nom de «minories de bloqueig», al qui l'article abans referit fa succinta menció en el seu apartat 4t.

Malgrat tot, ha de tenir-se en compte que fins l'1 de novembre de 2014, quan el Consell es pronunciï per MC, aquesta haurà de computar-se d'acord a amb els criteris establerts en l'anterior Tractat de Niça, que estableix una triple majoria de vots –predeterminats per a cada Estat–, Estats i, quan així es reclami per algun membre, també de població.

Àmbits d'aplicació[modifica | modifica el codi]

Votació per àrees polítiques
Àrea política Esmena que va establir la MC Tipus de MC Base jurídica als Tractats
Iniciatives subsidiàries de l'Alt Representant Lisboa Majoria qualificada 15 b) TUE
Regles de l'Agència Europea de Defensa Lisboa Majoria qcualificada 28 D2 TUE
Llibertat d'establiment Lisboa Majoria qualficada 47.2 TFUE
Regulació del treball autònom Lisboa Majoria qualificada 47.2 TFUE
Llibertat, seguretat i justícia; cooperació i avaluació Lisboa Majoria qualificada 61C g) TFUE
Control de fronteres Lisboa Majoria qualificada 62 TFUE
Asil Lisboa Majoria qualificada 63 TFUE
Immigració Lisboa Majoria qualificada 69 a) TFUE
Iniciatives per a la prevenció del crim Lisboa Majoria qualificada 69 c) TFUE
Eurojust Lisboa Majoria qualificada 69 d) TFUE
Cooperació policíaca Lisboa Majoria qualficada 69 f) TFUE
Europol Lisboa Majoria qualificada 69 g) TFUE
Transport Lisboa Majoria qualificada 71.2
Organització del Banc Central Europeu Lisboa Majoria qualificada 107.3 y 245 b) TFUE
Cultura Lisboa Majoria qualificada 151 TFUE
Fons estructural i de cohesió Lisboa Majoria qualificada 161 TFUE
Organització del Consell Lisboa Majoria qualificada 201 b) TFUE
Organització del Tribunal de Justícia Lisboa Majoria qualificada 245, 224 a), 225 a) TFUE
Lliure circulació de treballadors Lisboa Majoria qualficada 42 TFUE
Seguretat social Lisboa Majoria qualificada 42 TFUE
Cooperació judicial penal Lisboa Majoria qualificada 69 a) TFUE
Dret penal Lisboa Majoria qualificada 68 b) TFUE
Organització del Consell Europeu Lisboa Majoria qualificada 9B.5
Elecció del President del Consell Europeu Lisboa Majoria qualificada
Elecció de l'Alt Representant Lisboa Majoria qualificada 9E.1 TUE
Finançament de la PESC Lisboa Majoria qualificada 28 TUE
Retirada d'un Estat membre Lisboa Majoria qualificada 50.2 TUE

Balanç polític[modifica | modifica el codi]

Ha d'apuntar-se, que com a resultat del Tractat de Lisboa, el pes demogràfic s'erigeix en principal criteri de ponderació de vot, i això, deixant de banda la seva més gran projecció democràtica, atorga un pes definitiu i creixent –és d'esperar que el creixement demogràfic, de progressió geomètrica, sigui sempre més gran en termes absoluts i relatius globals als països amb població més gran actual– als grans Estats, permetent a més a més un històric enlairament d'Alemanya, com a Estat més poblat de la Unió, amb relació als altres membres, que del setè, ordenats per població: Holanda en endavant perden poder, cada vegada més pronunciadament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Departament of Economic and Social Affairs Population Division. «World Population Prospects, Table A.1» (.PDF) (en anglès). United Nations, 2009 [Consulta: 19 de desembre de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]