Votadins
Els Votadins eren un poble Celta[1] que habitaba el sud-est d'Escòcia. Al nord, el seu territori començaba en l'actual Edimburg i el Fiord de Forth, mentre pel sud van arribar fins la regió de Northumberland. Els seus veïns eren els Selgoves en el nord-est i els nombrosos Brigants al sud. Respecte el seu nom, hi ha una cita de Claudi Ptolomeu en la seva obra Geografía i en el seu mapa de Britània on es refereix a ells com els Otadins.[2]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Com els Brigants, els votadins eren una confederació de diversos pobles que vivien en turons fortificats amb murs de gran gruix. Es coneixen al menys tres d'aquests forts en el seu territori: Yeavering Bell, Eildon Seat i Traprain Law, que va ser la seva capital fins que es va traslladar a Din Eidyn, (Edimburg). Hi ha evidències que Traprain Law ja estava ocupada el 1000 aC.
Les fronteres que els separaven dels brigantes va anar canviant al llarg del temps degut a les constants guerres entre els dos pobles, però també degut a les diferents aliançes, disputes i vincles familiars entre els diferents pobles que formaven ambues confederacions.
Entre el 138 i el 162, el seu territori fou ocupat pel romans, quan aquests van avançar des del Mur d'Adrià fin la nova frontera marcada pel Mur d'Antoní.
Els Votadins passaren a ser governats pels ocupants fins que aquests es retiraren de nou al Mur d'Adrià i els britons recuperaren la seva independència, si bé van mantenir la seva condició d'amics de Roma, constituïnt a tots els efectes un estat de contenció davant les incursions de les tribus bàrbares del nord.
Després de la definitiva retirada romana de Britània en el Segle V, la regió va ser anomenada Yr Hen Ogledd ("El vell nord") i el darrer dels Dux Brittanniarum,[3] Coel Hen "El Protector", va poder crear i mantenir un regne durant els anys que van seguir, si bé a la seva mort el regne es va tornar a dividir gradualment en les seves tribus ancestrals.
Malgrat tot, al voltant del 470 la major part del territori dels Votadins es va reorganitzar sota un nou regne, els Gododdin, mentres al sud neixia el regne de Bernícia. El legendari líder Cunedda, fundador de la casa reial de Gwynedd, es creu que era en realitat un capitost Gododdin.
Ambdós regnes acabaren sotmesos pels Angles.[4]
-
Britània el 54 aC, invasió de Cèsar
-
Britània, segona invasió romana
-
Britània, 79
-
Britània, segle II
-
Britània, reorganització de Constanci
Referències [modifica]
- ↑ Entre les tribus britàniques es distingeixen tres grups:
- les preceltas, arribades en el 3° miŀlenni A.C. i probablemente d'origen íber: Silurs, Dimetes i Cornabis
- les tribus celtes de la Cultura de Hallstatt que dominaven la metaŀlúrgia del ferro i reemplaçaren en gran part del territori a les tribus preceltas: Brigants, Damnis, Durotrics, Dobunis, Cornovis, Ordòvics, Gangani, Deceangles, Icenis, Coritanis, Parisi, Carvetii, Votadins, etc.
- Les tribus belgues de la Cultura de La Tène, de forta ascendència germànica, que en el Segle V aC es van establir en el sud-est: Atrebats, Regni, Cantis, Trinobants i Catuvellaunes.«Brigantium».
- ↑ «Geographia, Book 2, Chapter 2: Albion island of Britannia» (en anglès).
- ↑ Duc dels Britons, títol dels que comandaven les tropes romanes en el nord
- ↑ El poema Y Gododdin narra la lluita dels britons contra els invasors.
Bibliografia [modifica]
-
- Stuart Piggott, Scotland Before History, Edinburgh University Press 1982, ISBN 0-85224-348-0
Enllaços externs [modifica]
-
- Història de Britània (Britannia History) a britannia.com (en anglès)
- Cronologia de la regió a remilitari.com
- Tribus de Britània a bbc.co.uk (en anglès)
- Regne de Goutodin a historyfiles.co.uk (en anglès)
