Vull viure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
I Want to Live!
Vull viure
Susan Hayward in I Want to Live! trailer.JPG
Susan Hayward

Fitxa tècnica
Direcció: Robert Wise
Direcció artística: Victor A. Gangelin i Ted Haworth

Producció: Walter Wanger

Guió: Nelson Gidding
Don Mankiewicz

Música: Johnny Mandel

Fotografia: Rudolph Maté

Muntatge: William Hornbeck

Vestuari: Angela Alexander i Wesley Jeffries

Protagonistes: Susan Hayward

Dades i xifres
País: Estats Units
Gènere: Drama
Duració: 120 min

Companyies
Productora: Figaro Inc.
Distribució: United Artists

Pàgina sobre “I Want to Live! a IMDb

Valoracions
IMDb 7.5/10 stars

Vull viure (original: I Want to Live !) és una pel·lícula estatunidenca de Robert Wise estrenada el 1958. Explica la història « verdadera » d'una dona, Barbara Graham, reconeguda culpable d'homicidi i que va ser executada. Interpretada per Susan Hayward, Simon Oakland, Stafford Repp i Theodore Bikel, descansa sobre articles escrits pel periodista Ed Montgomery, premiat pel premi Pulitzer, i basada en cartes escrites per la Sra. Graham. Ha estat doblada al català[1]

En detriment de l'epileg final d'Ed Montgomery, testificant el caràcter factual de la pel·lícula on la innocència de Graham era àmpliament afirmada, la prova de la seva complicitat en l'homicidi descansa sobre proves sòlides. Hayward ha confessat a Robert Osborne que la seva pròpia investigació l’havia portat a concloure que Graham era culpable.

La pel·lícula va aconseguir una gran reputació, fent guanyar a Hayward el seu Oscar a la millor actriu.

Argument[modifica | modifica el codi]

Barbara Graham és acusat de l'homicidi d'una rica vídua, i davant el tribunal, no té verdaderament bones cartes a la mà. Ja ha estat condemnada per perjuri i el seu marit és un truà toxicòman amb una llarga carrera criminal; desgraciadament ell és la seva coartada: era amb ell al moment dels fets, però en ple delírium i no pot recordar res. Conscient de la situació desesperada de la dona un investigador li proposa procurar-li per diners una coartada versemblant...i això permet definir contra ella davant el tribunal una falsa confessió. Un reporter de causes criminals, Ed Montgomery, ha preparat l'opinió pública en el sentit que Barbara Graham troba davant ella jurats previnguts.

Només Carl Palmberg, psicòleg dels tribunals, creu en el seu innocència. Però, aïllat, no pot res contra la potència dels mitjans de comunicació que ja han pronunciat el seu veredicte. Barbara Graham és condemnada a mort. Només després de la sentència pot convèncer Ed Montgomery de la innocència de Barbara Graham. Montgomery turmentat per la seva mala consciència prova ara de convèncer l'opinió pública, però la demanda de gràcia és rebutjada i la condemna contra Barbara Graham és executada.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • La pel·lícula va ser produïda per Figaro Inc., la productora que Joseph L. Mankiewicz va fundar el 1953, és l'única pel·lícula de la companyia que va tenir èxit, tant de crítica com comercial.[2]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vull viure
  2. Joseph L. Mankiewicz - Patrick Brion - Edicions de la Martiniare - 1978 -(ISBN 2-7324-3326-8)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema