Vympel R-73

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vympel R-73
Rèplica d'un R-73 en un MiG-29 hongarès.
Rèplica d'un R-73 en un MiG-29 hongarès.
País d'origen Unió Soviètica
Història de producció
Fabricant Vympel
Produïda 1982-present
Especificacions
Pes 105 kg
Longitud 2,93 m
Amplada 510 (incloent aletes)
Diàmetre 165 mm

Explosiu De fragmentació anular
Pes del explosiu 7,4 kg

Propulsor Coet de combustible sòlid
Velocitat màxima 2,5 Mach
Sistema de guia infraroig
  • Abast= R-73E: 20 km, R-73M1: 30 km, R-73M2: 40 km [1]
Plataforma de llançament
Velocitat màxima 2,5 Mach

El Vympel R-73 (amb denominació OTAN AA-11 Archer), desenvolupat pel Buró de Construcció de Maquinària Vympel NPO, és el míssil aire-aire de curt abast més modern de Rússia. El 2006 fou considerat una de les més formidables armes de combat aeri modernes.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

L'R-73 va ser desenvolupat per reemplaçar l'anterior míssil de curt abast Molniya R-60 (AA-8 Aphid) per a l'ús de combat proper pels avions de combat de la Unió Soviètica. El seu desenvolupament va començar el 1973, i els primers míssils van entrar en servei el 1985.[2]

El R-73 és un míssil de guia infraroja amb un cap buscador termosensible, refrigerat criogènicament, amb una substancial capacitat "off-boresight": el mòdul pot "veure" objectius fins a uns 60º de la línia central del míssil. Pot ser enllaçat a una mira muntada en el casc, permetent als pilots del Su-27 apuntar a objectius mitjançant de la seva vista. L'abast mínim d'intercepció és d'uns 300 metres de distància de l'objectiu, amb un abast aerodinàmic màxim d'uns 30 quilòmetres de distància de l'objectiu a gran alçada.[1]

És un míssil altament maniobrable gràcies a l'orientació de gasos d'escapament (thrust vectoring), i en molts aspectes és considerat superior al AIM-9 Sidewinder nord-americà, venut a l'Iran per armar els F-14 Tomcat. Des de 1994 el R-73 ha estat actualitzat en producció a l'estàndard R-74EM (originalment R-73m), que va entrar en servei el 1997. L'R-74EM posseeix major abast de combat i un major angle de visió del cercador, així com contra-contramesures electròniques millorades.

Un míssil R-73 davant d'un R-77.

Usos[modifica | modifica el codi]

L'arma és emprada pels caces de Rússia MiG-29, MiG-31, Su-25,[3] Su-27, Su-30, la versió naval Su-33 i el nou Su-35 , i pot ser transportat per variants modernitzades dels models de MiG-21, MiG-23 i Su-24. També pot ser transportat per helicòpters d'atac russos, incloent el Mil Mi-24, el Mil Mi-28, i el Kamov Ka-50.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «AA-11 ARCHER R-73». Military Analysis Network. [Consulta: 6 setembre 2013].
  2. Gordon, Yefim. Soviet/Russian Aircraft Weapons Since World War Two. Hinckley, England: Midland Publishing, 2004. ISBN 1-85780-188-1. 
  3. Ulan-Ude Aviation Plant. Su-25 UB Combat Trainer Aircraft - Ulan-Ude Aviation Plant (en anglès) [Consulta: 24/Nov/2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vympel R-73