Vyuntspakhkita-(Y)
 Vyuntspakhkita-(Y) | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | (Y,Yb)₄Al₂.₅-₁.₅(Si,Al)₁.₅-₂.₅(SiO₄)₄O(OH)₇ |
| Epònim | Mount Vyuntspakhk (en)  |
| Localitat tipus | mont Ploskaya, massís Western Keivy, Península de Kola, Província de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.13 |
| Dana | 61.1.18.1 |
| Heys | 16.13.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | incolor |
| Duresa | 6 a 7 |
| Diafanitat | transparent |
| Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 68° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-040 |
| Símbol | Vyu-Y |
La vyuntspakhkita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la muntanya més alta a la regió de la localitat tipus, el mont Vyuntspakhk.
Característiques
La vyuntspakhkita-(Y) és un silicat de fórmula química (Y,Yb)4Al2,5-1,5(Si,Al)1,5-2,5(SiO4)4O(OH)7. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics esvelts, de fins a 0,7 mil·límetres, com a microinclusions en itriofluorita, una varietat de fluorita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vyuntspakhkita-(Y) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
Va ser descoberta al mont Ploskaya, al massís Western Keivy, a la Península de Kola (Província de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita a Finnbo, Falun (Dalarna, Suècia), i tant a la pedrera Øvre Lapplægeret com a la pegmatita Stetind, a Tysfjord (Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com: fluorita, gadolinita, xenotima i bastnäsita.