Wär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalWär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14
Títol originalWär Gott nicht mit uns diese Zeit Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 14 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 gener 1735 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 859577ea-8506-4d00-be02-34075d109a74 IMSLP: Wär_Gott_nicht_mit_uns_diese_Zeit,_BWV_14_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356087 Modifica el valor a Wikidata

Wär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14 (Si Déu no hagués estat amb nosaltres),[1] és una cantata per al quart diumenge després de l'Epifania, estrenada a Leipzig el 30 de gener de 1735 i és, probablement, l'última que Bach escrigué.

Origen i context[modifica]

D'autor desconegut, Bach aprofita per als números extrems la primera i la tercera estrofa de l'himne homònim de Luter de 1524, que és una traducció lliure del salm 124; té una relació evident amb l'evangeli del dia (Mateu 8, 23-27) que narra com Jesús calmà la tempesta que el sorprengué amb els deixebles al llac de Genesaret i explica que només la protecció de Déu ens pot salvar del desastre. Tan sols es conserva una altra cantata per a aquest diumenge, la BWV 81 de l'any 1724.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; trompa, dos oboès, corda i baix continu. Consta de cinc números, amb un únic recitatiu al mig.

  1. Cor: “Wär Gott nicht mit uns diese Zeit” (Si Déu no hagués estat amb nosaltres)
  2. Ària (soprano): “Unsre Stärke heißt zu schwach” (Les nostres forces són febles)
  3. Recitatiu (tenor): “Ja, hätt es Gott nur zugegeben” (Si Déu ho hagués realment volgut)
  4. Ària (baix): “Gott, bei deinem starken Schützen” (Déu, amb la vostra protecció potent)
  5. Coral: “Gott Lob und Dank, der nicht zugab” (Lloances i gràcies al Senyor)

El cor inicial és una pàgina extraordinària amb un gran refinament tècnic, un motet concertant a quatre veus amb una cinquena, entonada com a cantus firmus a càrrec de la trompa i els oboès. L'ària per a soprano, el número 2, té tres seccions però la tercera no és la repetició habitual, a capo, sinó que és un resum escrit detalladament per Bach. El recitatiu de tenor al·ludeix a les imatges del text, sobre el fort onatge i la tempestat, que es troben també en l'ària del baix. El coral final, entona a cappella la melodia de l'himne luterà. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Rosa Fàbregas. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]