Wahhabisme
El wahhabisme (de l'àrab الوهابية, al-wahhābiyya) és un moviment fonamentalista musulmà sorgit del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita. Creat pel reformador religiós Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab al segle XVIII, va desenvolupar-se ràpidament gràcies a la seva aliança amb la dinastia Al Saüd de la Península aràbiga. Avui dia ha esdevingut el sistema sociopolític oficial en vigor a l'Aràbia Saudita.
Es tracta d'un sistema religiós extremadament rigorista, degut a la creença del seu fundador en que tot el que va aparèixer en l'islam després de les tres primeres generacions a partir del Profeta era innovador i corrompia la fe. Per això, el wahhabisme preconitza utilitzar tan sols l'Alcorà i els hadits com a font de la religió, i prescindir de qualsevol altra noció aportada per la tradició, fins i tot d'aquella del consens comunitari (ijmà), que és un dels principis fonamentals del sunnisme.[1] També es caracteritza per la seva voluntat d'expansió i avui dia ha estès considerablement la seva influència amb la creació de centres d'estudis i de mesquites arreu del món, finançades amb l'ajud dels recursos econòmics de la dinastia saudita.[2]
El terme "wahhabita" va ser utilitzat a l'origen pels seus detractors; per això, els seus seguidors prefereixen anomenar-se "unitaristes" (muwahiddun), ja que llur credo principal és el de la unitat omnipresent de Déu (tawhid).[3][4] Igualment, el mot s'utilitza a vegades com a sinònim de "salafista", tot i que seria més correcte dir que el wahhabisme és "una orientació particular del salafisme",[5] considerada sovint com a ultraconservadora.[6][7]
Doctrina [modifica]
Com per tots els musulmans sunnites, la base de la doctrina wahhabita és l'afirmació que només existeix un Déu i que tot es troba sota el seu domini. Però pels seguidors d'aquest corrent, l'acceptació d'aquest punt implica que hom només pot venerar Déu i estrictament res més; consideren que aquesta és l'essència de l'ensenyament de Muhàmmad i que qualsevol altra consideració allunya el creient d'aquesta essència.
Partint d'aquests dos preceptes, aquest corrent condemna tot allò que pot interferir entre el musulmà i aquesta pura obediència a Déu. Així s'oposa a qualsevol altra mostra de veneració, ja sigui envers els sants, els llocs sants o qualsevol mena d'objecte. També s'oposa a tota recerca d'ajuda que no sigui la de Déu, el que implica el menyspreu dels erudits i de les seves opinions, ja que això pot dur a considerar-los amb massa respecte, allunyant-se del sol respecte degut a Déu, i també pot fer abandonar el propi enteniment pel d'algú altre, quan totes les respostes s'han de poder trobar directament en l'Alcorà i en els hadits.
Aquestes creences han dut els wahhabites a considerar diversos altres grups musulmans com a idòlatres, especialment els sufís i els xiïtes. I aquesta actitud s'ha manifestat al llarg de llur història per destruccions de tombes de sants i altres símbols i monuments venerats, i fins i tot per guerres i atacs personals.[8] També preconitzen que els musulmans no han de seguir de cap manera les idees i les pràctiques dels no-musulmans.
Referències [modifica]
- ↑ Entrada "wahhabites." Microsoft ® Encarta ® 2007
- ↑ Saudi Arabia and the Rise of the Wahhabi Threat (anglès)
- ↑ Hardy, Roger. Analysis: Inside Wahhabi Islam. BBC News
- ↑ Amad S. «The Wahhabi Myth: Debunking the Bogeyman». MuslimMatters.org, 01-04-2007. Arxivat de l'original el 27-05-2007. [Consulta: 09-05-2008].
- ↑ «Wahhabi». GlobalSecurity.org, 27-04-2005. Arxivat de l'original el 07-05-2005. [Consulta: 10-05-2008].
- ↑ Washington Post, For Conservative Muslims, Goal of Isolation a Challenge
- ↑ John L. Esposito, What Everyone Needs to Know About Islam, p.50
- ↑ The Destruction of Holy Sites in Mecca and Medina
Vegeu també [modifica]
|
|||||||||||||||||||||||||
