Wal·lada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Wal·lada bint al-Mustakfí o, simplement, Wal·lada (en àrab ولادة بنت المستكفي, Wallāda bint al-Mustakfī) (Còrdova, 994 - Còrdova 26 de març de 1091), fou una poetessa andalusina filla de Muhàmmad III al-Mustakfí (1024-1025), un dels efímers califes de Còrdova, i d'una esclava cristiana de nom Amina. Era rossa, de pell clara i ulls blaus i d'un atractiu extraordinari a més d'intel·ligent, culta i orgullosa.

Va heretar els béns del seu pare (que no va tenir fills mascles) i va obrir un palau on es va educar a l'ensenyament de noies de bona família, lloc al que anaven els poetes i literats del seu temps. Va gosar presentar-se a una competició per completar poemes inacabats ensenyant la cara (el que li va costar les crítiques dels religiosos però també va tenir molts defensors de la seva honestedat com l'escriptor Ibn Hazm i el visir Ibn Abdus, el seu enamorat etern que va romandre al seu costat i la va protegir fins a la mort quan Wallada tenia uns 85 anys.

Va tenir una apassionada relació amb el poeta Ibn Zaydun, que es va mantenir secreta per la relació del poeta amb els djahwàrides i la poetessa amb els omeies; quan es va acabar (sembla que per les relacions d'Ibn Zaydun amb una esclava negra de Wal·lada) i es va fer pública, el poeta fou empresonat acusat de voler restaurar als omeies, sota denuncia d'Ibn Abdus. D'aquesta relació són 8 dels 9 poemes que es conserven de Wal·lada. D'aquestos poemes dos expressen gelosia i enyorança, un decepció, dolor i retret; i cinc són sàtires en les que en algun moment retreu al poeta tenir amants masculins; el novè poema al·ludeix a la seva llibertat i independència.

Entre les seves alumnes destaca la poetessa Muhya bint at-Tayyaní, filla d'un venedor de figues, que després la va difamar en diverses sàtires.

Va morir el 26 de març de 1091 el mateix dia que els almoràvits van entrar a Còrdova.

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

  • R. P. Dozy, Historia de los musulmanes en España. Madrid, Turner, 1988.
  • Teresa Garulo, Diwan de las poetisas andaluzas de Al-Andalus. Madrid, Ediciones Hiperión, 1985.
  • G. López de la Plaza, Al-Andalus: Mujeres, sociedad y religió. Málaga, Universidad de Málaga, 1992.
  • M. Sobh, Poetisas arábigo-andaluzas. Granada, Diputación Provincial, 1994.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]