Walden 7

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Walden 7
Localització: Carretera Reial. Sant Just Desvern (Baix Llobregat)
Coordenades: 41° 22′ 49″ N, 2° 04′ 04″ E / 41.380278°N,2.067778°E / 41.380278; 2.067778Coord.: 41° 22′ 49″ N, 2° 04′ 04″ E / 41.380278°N,2.067778°E / 41.380278; 2.067778
Construït: XX (1973-75)
Estil: Darreres tendències
Bé inventariat
Identificador: IPAC: 19298
Walden 7 situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

El Walden 7 és un edifici emblemàtic del Taller d'Arquitectura, localitzat al municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El projecte va néixer l'any 1970, intentant la materialització d'una utopia. L'edifici va ser dissenyat per un grup de treball interdisciplinar format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.[1] Al 1973 es realitzà el projecte de l'obra i al 1975 es finalitzà.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Situat on abans s'ubicava la "Fàbrica de Ciments Sansón", representà un impacte enorme sobre l'entorn per les seves dimensions i la desmesurada potència de la seva volumetria d'immens cristall mineral. La seva alçada depassa els 40m i té quinze plantes. El projecte, monumentalista, barroc i experimental, caldria entendre'l dins del projecte global inicial més ampli i també dins la trilogia que forma amb la gran xemeneia de formigó i amb el Taller d'Arquitectura.[2] Es compon de cèl·lules agrupables de 30m². Posseeix 70 estudis d'una cèl·lula, 23 estudis més 27 apartaments de dues cèl·lules, 174 apartaments de tres cèl·lules i 74 de quatre, aquests dos darrers grups formant dúplex. Només és la primera fase d'un projecte més ambició que tindria 71000m² per a uns 3000 habitants, actualment en crisi (1984).[2]

El Walden està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, en la façana posterior s'hi veu una doble «O». Els habitatges es formen unint mòduls sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells.

Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línies rectes de l'edifici. La combinació de les línies rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici. Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau són les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).

Història[modifica | modifica el codi]

Amb un pressupost notablement menor que els habitatges socials de l'època i un finançament atípic, el Walden 7 s'aixeca com un monument i un punt de referència de Sant Just Desvern (Barcelona). Hi ha aproximadament 446 vivendes i hi resideixen uns 1.000 veïns. L'edifici pretenia posar en pràctica la teoria de la Ciutat en l'espai. És com tot un barri que a més de tenir una extensió horitzontal també la té vertical. En total, l’edifici té 16 pisos (incloent la terrassa), i la superfície edificada total és de 31.140 m².

Es van fer evidents greus defectes en la construcció quan les rajoles de tota la façana van començar a caure. La promotora havia fet fallida. L'ajuntament es va negar a declarar l'edifici en ruïna, i es va quedar amb els terrenys propietat de la promotora que quedaven lliures per finançar l'alt cost de la reparació, que va costar uns 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros). El 1995 es va inaugurar la rehabilitació de l'edifici, que es va lliurar de les xarxes de protecció i la imatge degradada que havia donat durant els darrers anys.

Trenta anys més tard, «moltes persones han reformat l'interior dels pisos, però es manté el concepte original», explica l'alcalde, que afegeix que «la comunitat comparteix les il·lusions però manté la individualitat». L'associació de veïns del Walden és avui dia una de les més actives del municipi.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Walden 7 - Història». [Consulta: 30 desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Walden 7». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Solé, Josep Lluís; Amigó, Jordi. Walden 7 i mig. Ajuntament de Sant Just Desvern, 1995. 
  • Parradimas, Ignacio. «Walden 7 la utopía de una comunidad autónoma». Hogar y Arquitectura [Madrid], 177, 1976, p. 21–30.
  • Miró i Rufà, Josep Maria. «Walden 7». Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo [Barcelona], 111, p. 13–31.
  • «Walden 7 par lui même». Arquitecturas Bis [Barcelona], 8, 1975, p. 30–32.
  • «Walden 7 by Taller de Arquitectura: Ricardo Bofill». GA House [Barcelona], 1, 1976, p. 18–35.
  • «Walden 7. Una realización de arquitectura con nuevas propuestas sobre viviendas». Jano Arquitectura [Barcelona], 34, 1976, p. 50–53.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walden 7