Waldrada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Waldrada (concubina de Lotari II)».

Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.

Fou l'esposa de Teodobald, rei d'Austràsia (governat 548-555), del que va quedar vídua; després fou l'amant repudiada de Clotari I, rei dels Francs (governat fins a 561) que la va entregar com a muller a Garibald I de Baviera.

El Origo gentis Langobardorum anomena "Wisigarda…secundæ Walderada" com les dues filles de Wacho i la seva segona muller, especificant que Waldrada estava casava amb '"Francorom de regis Scusuald" i més tard "Garipald". [1]

La Historia Langobardorum anomena "Waldrada" com la segona filla de Wacho per la seva segona muller, especificant que es va casara amb "Francorom de rex Chusubald".[2]

Pau el Diaca anomena "Wisigarda…[et] secunda Walderada" com les dues filles del Rei Wacho i la seva segona muller, especificant que Walderada era casada amb "Francorom de regi d'alio Cusupald" i més tard "Garipald".[3]

Heriman (Herimannus) anomena "Wanderadam" com esposa de "Francorom de rex Theodpaldus" quan esmenta el segon matrimoni del rei "Lotharius rex patris eius Theodeberti patruus".[4]

Gregori de Tours anomena a Vuldetrada com la muller del rei Teodebald. [5] Segons Gregori de Tours, el rei que Clotari va començar a tenir contacte amb la vídua del rei Teodebald, fins que "els bisbes es van queixar i la va lliurar al duc Garibald de Baviera", [6] que aparentment implica que el rei Clotari no es va arribar a casar amb Waldrada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Origo Gentis Langobardorum 4, Monumenta Germaniae Historica Ss rer Lang I, pàg. 4.
  2. Historia Langobardorum Codicis Gothani 4, Monumenta Germaniae Historica Ss rer Lang I, pàg. 9
  3. Pauli Historia Langobardorum I.21, Monumenta Germaniae Historica Ss rer Lang I, pàg. 59.
  4. Herimanni Augiensis Chronicon 553, Monumenta Germaniae Historica Ss V, pàg. 88.
  5. Gregori de Tours a "Historia Francorum" IV.9, pàg. 202.
  6. Gregori de Tours, Historia Francorum IV. 9, pàg. 203.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]