Vàlia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Walia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Vàlia
Vàlia
Retrat imaginari de Vàlia en un gravat del s. XVIII.

415-418 –  
Precedit per Sigeric
Succeït per Teodoric I
Dades biogràfiques
Defunció 418
Tolosa

Vàlia[1] (també Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica, usada especialment com «governant»;[2][3] ?,? - Tolosa, 418) va ser rei dels visigots des del 415 al 418, elegit després de l'assassinat del rei Sigeric, a la setmana de regnat. Com alguns dels seus predecessors, va intentar passar a la província d'Àfrica, però, finalment, per obligació, davant la falta d'aliments per al seu poble, en arribar al tron va corregir les accions de l'anterior, i va col·laborar amb els romans per tal d'obtenir les provisions necessàries per a l'alimentació dels visigots. El 418 fa un pacte d'aliança que permet l'establiment dels visigots en terres gal·les de l'Aquitània, establint, de fet, l'anomenat Regne de Tolosa, i, a més, renova el pacte de foederati amb l'imperi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vàlia ascendeix al tron per elecció quan el seu precedessor, Sigeric, al cap d'una setmana de regnat, es manat assassinar, potser com una resposta ràpida de la noblesa i el grup popular fidel al llinatge dels Balts, família del precessor de Sigeric, Ataülf,[4][5][6] i, probablement, al descontentament entre la noblesa, possiblement per la humiliació de la princesa Gal·la Placídia, vídua d'Ataülf.[7] Tanmateix, Orosi diu que «va ser elegit pel seu poble, per fer la guerra a Roma, però Déu li ordenà fer la pau».[8] De fet, Vàlia no tenia cap mena de relació amb ni amb els anteriors reis Alaric I i Ataülf, i representava, com Sigeric, el partit antirromà, contrari a la cooperació amb l'imperi.[9]

Malgrat les seves pròpies idees contràries a col·laborar amb els romans, cal tenir en compte que en aquell moment Hispània, que havia estat objectius d'atacs i rapinyes per part dels pobles germànics,[9] és víctima d'una gran fam, i els visigots van passar a ser-ne una víctima més, això afectava especialment a l'exèrcit. Seguint l'exemple d'Alaric I, Vàlia va provar d'atacar la província romana d'Àfrica, el major graner de l'imperi, però va fracassar en quedar destruïda la seva flota a causa d'una tempesta poc després de creuar l'estret de Gibraltar.[8]

Des d'ençà aleshores, la política de relació amb els romans va canviar totalment per la necessitat obligada d'aconseguir recursos alimentaris per a la població.[8] Vàlia va corregir els actes del seu predecessor retornant els honors que havien estat privats prèviament a Gal·la en vistes d'un acord que havia de realitzar amb un patrici romà anomenat Constanci i, posteriorment, establirà la pau amb Honori,[4][5] i a canvi de proveïments de blat, va tornar a la seva germana Gal·la a Roma i va combatre per l'Imperi contra altres pobles bàrbars a Hispània,[8] segons Isidor de Sevilla, cridats pel general Constanci.[10] En aquest sentit, a canvi dels proveïments, els visigots es van veure obligats a eliminar els pobles germànics presents a la península ibèrica, van envair Hispània i hi derrotà els vàndals silinges i va deixar la Bètica lliure de germànics, deixant els alans reduïts a un espai mínim.[8]

Posteriorment, va signar un pacte d'aliança a finals del 418 amb el general Constanci, que no volia que els visigots aconseguissin més poder, a canvi va permetre's als visigots ocupar les terres de l'Aquitània Secunda i altres terres adjacents, situant la capital visigoda a Tolosa.[8] A més els va convertir en foederati, és a dir en tropes auxiliar de l'exèrcit imperial.[1]

Poc després d'establir-se a Tolosa, Vàlia va morir. Els visigots van triar com a nou rei a Teodoric I.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Vàlia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Albaigés, 1993, p. 245.
  3. Albaigés, 1993, p. 251.
  4. 4,0 4,1 González Ruiz, 2000, p. 119.
  5. 5,0 5,1 Arce, 2013, p. 30.
  6. Wolfram, 1990, p. 166.
  7. Valverde Castro, 2000, p. 39.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Bury, 1911, p. 278.
  9. 9,0 9,1 Reynolds, 2011, p. 106.
  10. Isidor, 1966, p. 12.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Sigeric
Rei dels visigots
415-418
Succeït per:
Teodoric I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vàlia