Wallisià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wallisià
Fakaʻuvea
Parlat a: Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, França.
Regió: Oceania, Europa
Parlants: 29.968
Classificació genètica: Llengües austronèsies

  Llengües malaiopolinèsies
   Llengües oceàniques
    Llengües del Pacífic Central
     Llengües polinèsies
      Niueà
       Wallisià

estatus oficial
Llengua oficial de: illa Wallis (Wallis i Futuna)
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-3 wls
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El wallisià (Fakaʻuvea) és una llengua polinèsia parlada a l'illa Wallis, una de les que formen la regió d'ultramar de Wallis i Futuna. També és anomenada Uveà de l'est per tal de diferenciar-la de l'Uveà de l'oest, parlat a Ouvéa, una de les Illes Loyauté (Nova Caledònia).

El wallisià ha estat classificat com a llengua polinèsia nuclear, molt propera al tongalès, ja que formà part de l'Imperi Tu'i Tonga. És propera també al samoà i al malgaix com mostra la tabla següent.

Correspondència dels fonemes
Fonema Proto-polinesi Tongalès Samoà Wallisià Malgaix Català
/ŋ/ *taŋata tangata tagata tagata ranada home
/s/ *sina hina sina hina sina(matsaho) cana
/ti/ *tiale siale tiale tiale fialy Gardenia
/k/ *waka vaka vaʻa vaka baka canoa
/f/ *fafine fafine fafine fafine vaviny dona
/ʔ/ *matuqa motuʻa matua matua matoa pare
/r/ *rua ua lua lua roa dos
/l/ *tolu tolu tolu tolu telo tres

Alfabet[modifica | modifica el codi]

Les cinc vocals estàndard: a, e, i, o, u, amb les seves variats allargades: ā, ē, ī, ō, ū.

Les consonants: f, g (sempre pronunciada com ŋ (ng)), h, k, l, m, n, s (rara, només en paraules estrangeres), t, v, '.

La ʻ, representa l'oclusiva glotal sorda (vegeu també okina), és coneguda en wallisià com a fakamoga (pertanyent a la gola). La fakamoga és avui dia ensenyat a les escoles, i es pot escriure amb apòstrof corb o invertit. De manera similar, el màcron (wallisià: fakaloa, 'allargar') és ensenyat a les escoles per marcar les vocals llargues, encara que la generació de més edat mai ha marcat l'aturada glotal o allargat les vocals.

Per exemple: Mālō te ma'uli (hola)

Expressions essencials[modifica | modifica el codi]

Català Wallisià
Bon dia Malo te ma’uli
Bona tarda Malo te kataki
Passi-ho bé ‘Alu la
Hola Nofo la
Com estàs? ‘E lelei pe?
Estic bé Ei, ‘e lelei pe
Gràcies Malo te ofa
Ei
No Oho

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]