Walter Heitler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Walter Heitler (1937)

Heinrich Walter Heitler (02/01/1904 -15/11/1981) era un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps. Va dur la química a la mecànica quàntica a través de la seva teoria d'enllaç de valència.

Educació[modifica | modifica el codi]

El 1922, Heitler va començar el seu estudi de la física a l'institut de Tecnologia de Karlsruhe, el 1923 a la Universitat Humboldt de Berlín, i el 1924 a la Universitat Ludwig Maximilians de Munic (LMU), on va estudiar sota la supervisió de Arnold Sommerfeld i Karl Herzfeld. Aquest últim va ser el seu director de tesi quan va obtenir el seu doctorat el 1926;[1] Herzfeld impartia cursos en física teòrica i una altra de química física tot i que en absència de Sommerfeld sovint es va fer càrrec de les seves classes[2] Del 1926 al 1927, va ser becari de postgrau per la Fundació Rockefeller fent recerca amb N. E. J. Bjerrum-Bohr a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat de Copenhaguen i amb Erwin Schrödinger a la Universitat de Zuric. Més tard, es va convertir en assistent de Max Born a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat Georg-August de Göttingen. Heilter va completar la seva habilitació sota la supervisió de Born el 1929, i després es va mantenir com un docent privat fins a 1933.[3]

En el moment que Heitler va rebre el seu doctorat, tres instituts de Física Teòrica van formar un consorci que treballava en els problemes clau de l'època, com ara l'estructura atòmica i molecular, i l'intercanvi d'informació científica i personal en els seus objectius científics. Aquests centres estaven ubicats al LMU, sota la supervisió de Arnold Sommerfeld, a la Universitat de Göttingen, sota la supervisió de Max Born, i a la Universitat de Copenhaguen, sota la supervisió de Niels Bohr. D'altra banda, Werner Heisenberg i Born acabava de publicar recentment la seva trilogia de treballs que va posar en marxa la formulació de la mecànica matricial de la mecànica quàntica.[4][5][6]

A més, a principis de 1926, Erwin Schrödinger, a la Universitat de Zurich, va començar a publicar el seu quintet de papers que va posar en marxa la formulació de la mecànica d'ones de la mecànica quàntica[7][8][9][10] i va mostrar que la mecànica ondulatòria i la mecànica matricial formulacions eren equivalents.[11] Aquests documents immediatament van posar el personal dels principals instituts de física teòrica a l'aplicació d'aquestes noves eines per comprendre l'estructura atòmica i molecular. Va ser en aquest ambient que Heitler va aconseguir la beca de la Fundació Rockefeller, deixant LMU i se'n va anar a fer recerca durant un termini de dos anys amb les figures més destacades de l'època en la física teòrica, amb Bohr a Copenhaguen, Schrödinger a Zuric, i Born a Göttingen.

Referencies[modifica | modifica el codi]

  • Nancy Thorndike Greenspan, "The End of the Certain World: The Life and Science of Max Born" (Basic Books, 2005) ISBN 0-7382-0693-8.
  • Mehra, Jagdish, and Helmut Rechenberg The Historical Development of Quantum Theory. Volume 5 Erwin Schrödinger and the Rise of Wave Mechanics. Part 1 Schrödinger in Vienna and Zurich 1887-1925. (Springer, 2001) ISBN 0-387-95179-2
  • Jammer, Max The Conceptual Development of Quantum Mechanics (McGraw-Hill, 1966)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Heitler – Mathematics Genealogy Project. Dr. phil. Ludwig-Maximilians-Universität München. 1926 Dissertation title: Zur Theorie konzentrierter Lösungen.
  2. Karl Herzfeld
  3. Author Catalog: Heitler – American Philosophical Society
  4. W. Heisenberg, Über quantentheoretische Umdeutung kinematischer und mechanischer Beziehungen, Zeitschrift für Physik 33 879-893, 1925 (received July 29, 1925). [English translation in: B. L. van der Waerden, editor, Sources of Quantum Mechanics (Dover Publications, 1968) ISBN 0-486-61881-1 (English title: Quantum-Theoretical Re-interpretation of Kinematic and Mechanical Relations).]
  5. M. Born and P. Jordan, Zur Quantenmechanik, Zeitschrift für Physik 34 858-888, 1925 (received September 27, 1925). [English translation in: B. L. van der Waerden, editor, Sources of Quantum Mechanics (Dover Publications, 1968) ISBN 0-486-61881-1]
  6. M. Born, W. Heisenberg, and P. Jordan, Zur Quantenmechanik II, Zeitschrift für Physik 35 557-615, 1925 (received November, 1925). [English translation in: B. L. van der Waerden, editor, Sources of Quantum Mechanics (Dover Publications, 1968) ISBN 0-486-61881-1]
  7. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (First Communication), Annalen der Physik 79 (4) 361-376, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 94-105 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]
  8. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (Second Communication), Annalen der Physik 79 (6) 489-527, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 106-126 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]
  9. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (Third Communication), Annalen der Physik 80 (13) 437-490, 1926.
  10. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (Fourth Communication), Annalen der Physik 81 (18) 109-139, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 151-167 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]
  11. Erwin Schrödinger (From the German) On the Relationship of the Heisenberg-Born-Jordan Quantum Mechanics to Mine, Annalen der Physik 79 (8) 734-756, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 127-150 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]