Walter Scott

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Walter Scott

Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotsford, 1832) fou un escriptor escocès del Romanticisme. Va estudiar dret i es va dedicar als negocis, raó per la qual va començar a publicar anònimament però va revelar la seva identitat davant l'èxit de la seva obra, on destaquen les novel·les Ivanhoe i Quentin Duward.

Va ser un dels principals conreadors de la novel·la històrica, gènere que va renovar afegint descripcions per millorar l'ambientació d'època. A més a més, els seus protagonistes eren ficcionals, a diferència d'altres autors com Alexandre Dumas que recreaven la vida de grans figures.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Començà la seva tasca literària com a compilador de balades escoceses i conreant la poesia romàntica narrativa com The Lady of the Lake (1810). El lied de Franz Schubert Ellens Gesang III D.839 (Ave Maria) pertany a The Lady of the Lake. Adam Storck (1780-1822) va traduir les cançons del treball de Walter Scott a l'alemany per a Schubert l'any 1820 i aquesta serà la versió a la que posà música durant la primavera de 1825. En aquesta tasca tingué per mestre el també escocès Alexander Campbell.[1] Va ser publicada l'any 1826.

Franz Schubert va compondre el seu lied Ellens Gesang III D.839 (Cant d'Elena III) conegut com a Ave Maria a casa de ").

Quant a la novel·la, gènere que començà amb Waverley (1814), fou el responsable de la novel·la històrica en l'època victoriana, i es caracteritza per l'atmosfera de llegenda i misteri que envolta els personatges i llurs aventures, i per la precisió de detalls en la recreació de fets i ambients.

Cal destacar, entre altres, Rob Roy (1818), portada diverses vegades al cinema, The Antiquary (1816), la popular Ivanhoe (1819), també portada al cinema (1952), The Bride of Lammermoor (1819), d'on sortí, entre altres òperes, la Lucia de Lammermoor de Donizetti (1835), i Quentin Durward (1823). Malgrat l'èxit immediat, la seva influència fou migrada sobre els grans novel·listes posteriors.

Col·laborà a l'Edimburgh Review i donà ajut a la creació de la revista rival Quarterly (1809).

Difusió a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, la influència de Scott durant la primera meitat del segle XIX fou molt important i sobrepassà, com a altres llocs, l'esfera purament literària per a incidir en diversos aspectes de la vida quotidiana.

Hom ha considerat que aquesta acceptació pot ésser deguda tant al to eminentment conservador i historicista de la seva obra, que coincidia amb l'esperit d'una gran part del romanticisme català, com a la seva condició d'escriptor del poble escocès, identificable en molts aspectes amb el català; en aquest sentit, cal esmentar que l'Oda a la pàtria d'Aribau fou comparada a una composició de Scott.

Ja durant l'època absolutista de 1823-1833, nombroses obres seves foren publicades per diversos editors de Barcelona --entre elles la primera traducció castellana feta a Espanya, El talismán (1826)--, el nombre de les quals augmentà considerablement després de 1833 (abans de 1850 hi havia com a mínim vint-i-dues obres publicades, moltes d'elles per Bergnes de las Casas, que n'era sovint el traductor).

A partir del mateix 1833 aparegueren interessants estudis sobre la seva obra a publicacions del moment, entre altres a El Vapor (1833), Diario de Barcelona (1836) i Museo de Familias (1838). La seva influència és esmentada explícitament als Recuerdos y bellezas de España (1839) de Piferrer i Parcerisa. López i Soler es basà en Ivanhoe per a la redacció de la seva novel·la històrica Los bandos de Castilla (1830).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 10 (ISBN 84-239-4510-3)