Wang Yangming

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wang Yangming.

Wang Yangming (xinès: 王阳明, conegut al Japó com a Ō Iōmei, 1472 - 1529) va ser un erudit neoconfucianista, oficial i general de temps de la dinastia Ming. És habitualment considerat, després de Zhu Xi, com el més important pensador neoconfucià, amb interpretacions del confucianisme que negaven el racionalisme dualista de la filosofia ortodoxa de Zhu Xi. Era conegut com a Yangming Xiansheng (Mestre Brillant Yangming) en cercles literaris.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer com a Wang Shouren (守仁) a Yuya, en la província de Zhejiang. En convertir-se en adult va canviar el seu nom de Shouren pel de Bo'an (伯安). Yangming és el seu Hào, és a dir, pseudònim. Va ser el líder de l'Escola de la ment neoconfuciana, que sostenia una interpretació de Menci que unificava el coneixement i l'acció. La seva escola rival, l'Escola del Li (principi), assegurava que el fet de guanyar coneixement és una forma de preparació o conreu que, en ser completada, podia guiar l'acció.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Coneixement innat[modifica | modifica el codi]

Wang Yangming va desenvolupar la idea del coneixement innat. Assegurava que cada persona coneix des del seu naixement la diferència entre el i el mal. Una mena de coneixement així és intuïtiu i no racional. Aquestes idees revolucionàries, en aquell temps, van inspirar més tard a pensadors japonesos prominents com Motoori Norinaga, qui argumentava que per les deïtats del shinto, els japonesos de per si tenien l'habilitat intuïtiva per distingir entre el bé i el mal sense una racionalització complexa. Aquella escola de pensament (Ōyōmei-gaku) ​​també va influenciar en gran mesura l'ètica samurai japonesa.

El coneixement com a acció[modifica | modifica el codi]

El rebuig de la investigació del coneixement per part de Wang es produeix pel fet que, aleshores, la visió tradicional del pensament xinès declarava que, un cop la persona obtenia coneixement, tenia el deure de posar aquest coneixement en acció.

Això pressuposava dues possibilitats:

  • Un pot tenir coneixement sense / abans de l'acció corresponent
  • Un pot conèixer com és l'acció apropiada, però tot i amb això no actuar

Wang va rebutjar ambdós pressupostos, raó per la qual va poder desenvolupar la seva pròpia filosofia de l'acció. Creia que només mitjançant l'acció simultània podia hom obtenir coneixement i va negar qualsevol altre mitjà per aconseguir-ho. Al seu entendre, era impossible utilitzar el coneixement després d'obtenir-lo, perquè creia que el coneixement i l'acció estaven unificats, que eren un de sol. Qualsevol coneixement que fos obtingut i després posat en acció era considerat una il·lusió o falsedat.

La ment i els objectes[modifica | modifica el codi]

Wang Yangming afirmava que els objectes no existeixen per complet a part de la ment, perquè la ment els dóna forma. Creia que no és el món el que li dóna forma a la ment, sinó que és la ment la que li dóna raó al món (anterior en això a Immanuel Kant). En conseqüència, cada ment per si sola és la font de tota raó. Ell entenia la ment com una llum interior, una bondat moral i coneixement del que és bo, innats. Aquest pensament és bastant similar al del grec Sòcrates, qui argumentava que el coneixement és virtut.

Referències[modifica | modifica el codi]