Washingtònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Washingtònia
Washingtonia filiferaprpo de Twentynine Palms, Califòrnia
Washingtonia filiferaprpo de
Twentynine Palms, Califòrnia
Palmeres del gènere Washingtonia a la plaça Letamendi de Barcelona. Els seus llargs estípits fan que siguin les plantes més altes de la ciutat
Palmeres del gènere Washingtonia a la plaça Letamendi de Barcelona. Els seus llargs estípits fan que siguin les plantes més altes de la ciutat

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Clade: Commelinids
Ordre: Arecales
Família: Arecaceae
Subfamília: Coryphoideae
Tribu: Corypheae
Gènere: Washingtonia
H. Wendl.[1]
Espècies

Washingtònia (Washingtonia) és un gènere de palmeres, originari del sud-oest dels Estats Units (al sud de Califòrnia, sud-oest d'Arizona) i del nord-oest de Mèxic (al nord de Baixa Califòrnia i Sonora). Les dues espècies de Washingtonia són molt cultivades en jardineria als Estats Units, Orient mitjà, el sud d'Europa i el nord d'Àfrica on s'han hibridat molt entre elles.

Són palmeres de la tribu Corypheae que tenen les fulles palmades no pas pinnades. Les flors es formen en inflorescències denses i els fruits són drupes marronoses de 6-10 mm de diàmetre amb una capa fina de polpa dolça sobre la llavor[2]

Espècies[modifica | modifica el codi]

  • Washingtonia filifera (Lindl. ex André) H.Wendl. de 23 m d'alçada amb pecíol de 2 metres de llarg. La inflorescència fa 5 metres de llargada;flors blanques; fruits ovals. Originària del sud-oest dels Estats Units fins a l'extrem nord-oest de Mèxic.
  • Washingtonia robusta H.Wendl. De 25 m d'alçada; fulles més menudes, pecíol de fins a un metre de llarg, i folíols també d'un metre de llargada. Inflorescència de 3 m de longitud; flors pàl·lides de color rosat-taronja; fruit esfèric. Nord-oest de Mèxic.

El fruit és comestible, i havia estat usat pels indígenes nord-americans com aliment secundari. També se'ls mengen els ocells que en dispersen les llavors després de digerir-ne els fruits. Entre els lepidòpters que se n'alimenten hi ha espècies com Paysandisia archon.

Les dues espècies són cultivades com planta ornamental principalment a Califòrnia però també a Florida, extrem sud-oest de Utah, sud d'Arizona, sud de Nou Mèxic, oest i sud de Texas, la Conca del Mediterrani, parts d'Austràlia i de Hawaii. Malgrat els intents fets, no prospera a llocs més freds com són l'oest d'Oregon i l'estat de Washington, la conca del riu Colúmbia, i les parts de clima més suau del sud de les Illes Britàniques. W. filifera és una palmera força resistent en climes secs i pot aguantar glaçades de fins -15 °C en cas que el sòl i l'aire no sigui massa humit, i les temperatures del vespre no siguin gaire fredes. La intolerància a la humitat afegida al fred perllongat és la principal raó pe la qual la Washingtonia filifera no creix bé sota climes temperats marítims. W. robusta és menys sensible a la humitat que la W. filifera, però el fred la perjudica molt més.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. H.A. Wendland, Botanische Zeitung 37:1xi, 68, 148. 1879 (nom conservat)
  2. Riffle, Robert L. and Craft, Paul (2003) An Encyclopedia of Cultivated Palms. Portland: Timber Press. (ISBN 978-0881925586 i ISBN 0881925586)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Washingtònia