Waterpolo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Waterpolo

El waterpolo va ser disciplina olímpica als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 per vint-i-unena edició consecutiva. És a dir, ha estat en totes les cites excepte en Atenes 1896. Cal recordar que és una disciplina dins dels esports aquàtics, els quals sí han estat esport olímpic en totes les edicions. La competició es disputà entre l'1 i el 9 d'agost de 1992 a les piscines de Montjuïc (tan sols la primera fase) i Bernat Picornell.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Front la gran absència de Iugoslàvia, l'equip italià va proclamar-se campió olímpic per tercer cop en guanyar en la final a l'equip local. Aquell partit és un dels més llargs i emocionants de la història del waterpolo. El preparador Ratko Rudić va guanyar la seva medalla d'or consecutiva mentre que Manel Estiarte va acabar com a màxim anotador per quarts Jocs. Per a tots dos equips el torneig va representar un important punt d'inflexió, encara que ben diferent. Si els transalpins van anar allunyant-se progressivament de l'elit d'aquest esport, tot el contrari va passar amb la selecció espanyola, que tot just començava una dècada d'èxits en el waterpolo.

Resum de medalles[modifica | modifica el codi]

Competició Or Plata Bronze
Homes Itàlia Itàlia (ITA) Espanya Espanya (ESP) Equip Unificat Equip Unificat (EUN)


Posició CON Membres Entrenador
Or Itàlia 1-Francesco Attolico, 2-Marco D'Altrui, 3-Alessandro Bovo, 4-Giuseppe Porzio, 5-Alessandro Campagna, 6-Paolo Caldarella, 7-Mario Fiorillo, 8-Francesco Porzio, 9-Amedeo Pomilio, 10-Ferdinando Gandolfi, 11-Massimiliano Ferretti, 12-Carlo Silipo, 13-Gianni Averaimo Ratko Rudić
Giuseppe Castellucci
Plata Espanya 1-Jesús Rollán, 2-Sergi Pedrerol, 3-Marco Antonio González, 4-Rubén Michavila, 5-Manel Estiarte, 6-Daniel Ballart, 7-Josep Picó, 8-Ricardo Sánchez, 9-Jordi Sans, 10-Salvador Gómez, 11-Miguel Ángel Oca, 12-Manuel Silvestre, 13-Pedro García Dragan Matutinović
Rafael Aguilar
Bronze Equip Unificat 1-Evgeni Xaronov, 2-Alexandr Ogorodnikov, 3-Alexei Vdovin, 4-Nikolai Kozlov, 5-Sergei Naumov, 6-Andrei Belofastov, 7-Alexandr Kolotov, 8-Dmitri Apanassenko, 9-Dmitri Gorxkov, 10-Sergei Markotx, 11-Andrei Kovalenko, 12-Vladimir Karabutov, 13-Alexandr TXiguir Boris Popov
Alexandr Kabanov

Medaller[modifica | modifica el codi]

Pos. Comitè Olímpic Or Plata Bronze Total
1 Itàlia Itàlia (ITA) 1 0 0 1
2 Espanya Espanya (ESP) 0 1 0 1
3 Equip Unificat Equip Unificat (EUN) 0 0 1 1

Competició[modifica | modifica el codi]

El sistema de competició es va mantindre inalterat respecte a Seül. Dos grups de sis equips, on els dos primers lluitarien a eliminatòries directes pel títol i la resta formarien dos grups de quatre per jugar els partits de consolació.

Els grans canvis es van produir, com en la resta de competicions per equips, en les. Al waterpolo internacional de finals dels anys 80 hi havia un dominador inqüestionable: l'antiga Iugoslàvia, actual campiona mundial, olímpica i europea. La seva absència condemnava el torneig a perdre cert nivell, sobretot el grup A, on la va substituir la dèbil Txecoslovàquia.

Davant aquesta situació, la gran favorita era Espanya. Els amfitrions havien millorant sensiblement les actuacions des de l'arribada de Dragan Matutinović per a deixar de ser un conjunt que dominava les competicions júnior i es desunflava en les absolutes. Recentment havia assolit el bronze a la Copa del Món i l'argent al Campionat Mundial de Natació i a l'Europeu en 1991. En un segon grup estaven els Estats Units (campiona del món), Hongria i l'Equip Unificat, sempre que aconseguís mantindre l'herència de l'URSS.

Un cop comença la competició es van veure dos grups ben diferents. El A era molt més fluix i els Estats Units i l'Equip Unificat no van tindre problemes per allunyar-se de la resta. Això sí, la sorpresa va vindre en classificar-se els ex-soviètics en primer lloc. Al grup B la igualtat va dur als a priori favorits d'Hongria a deixar-se punts contra els rivals més fluixos. Espanya va sofrir contra rivals dèbils, però superà clarament els magiars. Tot plegat ho aprofità Itàlia per a deixar la seva classificació sentenciada després d'empatar a 9 el partit contra els amfitrions un partit que cap dels dos mostrà molt d'interés per guanyar.

A les semifinals, la selecció espanyola va superar sense problemes els nord-americans, mentre que els italians donaren la sorpresa front a l'Equip Unificat. Un cop els els eslaus s'endugeren el bronze al darrer enfrontament de la Guerra Freda esportiva, es disputà la final a les Piscines Bernat Picornell. Els de Matutinović eren encara més favorits llavors, després de quedar eliminitats els rivals més dèbils i mostrar un joc superior. Però tot va ser diferent al darrer partit.

La final de waterpolo de Barcelona 1992 és un dels partits mítics d'aquest esport. Els jugadors del serbi Rudić practicaren un joc físic i agressiu al qual no s'adaptaren els espanyols. El resultat a la fi dels dos primers quarts era de 4-2 favorable als italians, arribant posteriorment inclús als tres gols de diferència. Però els locals varen alçar sorprenentment el partit i, a falta de menys d'un minut per a la fi, empataren a 7. Amb els italians derrotats psicològicament, el domini fou ara dels del croat Matutinović, encara que tan sols feren un gol. En l'últim sospir, Massimiliano Ferretti, el millor de la final, anotava l'empat. La tensió va eixir de la piscina i ambdues banquetes arribaren als punys al final d'aquesta primera pròrroga. La segona acabà sense gols, però no la tercera. Massimiliano Ferretti fou l'autor del gol decisiu, encara que el partit acabà amb un tir al pal italià. L'èxit transalpí, el primer des de feia quinze anys, era just en base al partit, però si tenim en comte el campionat. La medalla, malgrat ser la primera del waterpolo olímpic espanyol, deixà decebuts els jugadors, encara que el pas de Matutinović (amb 4 medalles en només dos anys) inicià una època daurada.

Grup A[modifica | modifica el codi]

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC DG
Equip Unificat 10 5 5 0 0 50 32 +18
Estats Units 8 5 4 0 1 40 24 +16
Austràlia 5 5 2 1 2 44 41 +3
Alemanya 4 5 1 2 3 38 41 -3
França 3 5 1 1 3 38 42 -4
Txecoslovàquia 0 5 0 0 5 33 63 -30


1 d'agost de 1992
9:30
Equip Unificat 10-6 Txecoslovàquia Bernat Picornell (Barcelona)
1 d'agost de 1992
10:45
Austràlia 4-8 Estats Units Bernat Picornell (Barcelona)
1 d'agost de 1992
18:30
Alemanya 7-7 França Montjuïc (Barcelona)


2 d'agost de 1992
9:30
Txecoslovàquia 3-9 Estats Units Bernat Picornell (Barcelona)
2 d'agost de 1992
12:00
França 5-9 Austràlia Bernat Picornell (Barcelona)
2 d'agost de 1992
19:45
Equip Unificat 11-7 Alemanya Montjuïc (Barcelona)


3 d'agost de 1992
9:30
Estats Units 11-7 França Bernat Picornell (Barcelona)
3 d'agost de 1992
12:00
Alemanya 15-9 Txecoslovàquia Bernat Picornell (Barcelona)
3 d'agost de 1992
19:45
Austràlia 9-12 Equip Unificat Montjuïc (Barcelona)


5 d'agost de 1992
9:30
Txecoslovàquia 6-14 França Montjuïc (Barcelona)
5 d'agost de 1992
12:00
Equip Unificat 8-5 Estats Units Montjuïc (Barcelona)
5 d'agost de 1992
17:30
Alemanya 7-7 Austràlia Montjuïc (Barcelona)


6 d'agost de 1992
9:30
Austràlia 15-9 Txecoslovàquia Montjuïc (Barcelona)
6 d'agost de 1992
14:30
Estats Units 7-2 Alemanya Montjuïc (Barcelona)
6 d'agost de 1992
18:45
Equip Unificat 9-5 França Montjuïc (Barcelona)

Grup B[modifica | modifica el codi]

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC DG
Espanya 9 5 4 1 0 52 36 +16
Itàlia 8 5 3 2 0 41 34 +7
Hongria 6 5 2 2 1 49 46 +3
Cuba 4 5 2 0 3 50 53 -3
Països Baixos 2 5 0 2 3 36 46 -10
Grècia 0 5 0 1 4 32 45 -13


1 d'agost de 1992
12:00
Hongria 7-7 Itàlia Bernat Picornell (Barcelona)
1 d'agost de 1992
19:45
Grècia 9-10 Cuba Montjuïc (Barcelona)
1 d'agost de 1992
21:00
Espanya 12-6 Països Baixos Montjuïc (Barcelona)


2 d'agost de 1992
10:45
Països Baixos 4-6 Itàlia Bernat Picornell (Barcelona)
2 d'agost de 1992
18:30
Cuba 11-12 Hongria Montjuïc (Barcelona)
2 d'agost de 1992
21:00
Espanya 11-6 Grècia Montjuïc (Barcelona)


3 d'agost de 1992
10:45
Itàlia 11-8 Cuba Bernat Picornell (Barcelona)
3 d'agost de 1992
18:30
Grècia 4-4 Països Baixos Montjuïc (Barcelona)
3 d'agost de 1992
21:00
Hongria 5-8 Espanya Montjuïc (Barcelona)


5 d'agost de 1992
10:45
Països Baixos 9-11 Cuba Montjuïc (Barcelona)
5 d'agost de 1992
18:45
Grècia 7-12 Hongria Montjuïc (Barcelona)
5 d'agost de 1992
20:00
Espanya 9-9 Itàlia Montjuïc (Barcelona)


6 d'agost de 1992
10:45
Hongria 13-13 Països Baixos Montjuïc (Barcelona)
6 d'agost de 1992
17:30
Itàlia 8-6 Grècia Montjuïc (Barcelona)
6 d'agost de 1992
20:00
Espanya 12-10 Cuba Montjuïc (Barcelona)

Grup C[modifica | modifica el codi]

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC DG
Austràlia 5 3 2 1 0 23 20 +3
Hongria 4 3 2 0 1 28 27 +1
Alemanya 3 3 1 1 1 24 21 +3
Cuba 0 3 0 0 3 22 29 -7


8 d'agost de 1992
12:00
Austràlia 7-5 Cuba Bernat Picornell (Barcelona)
8 d'agost de 1992
17:30
Alemanya 7-8 Hongria Bernat Picornell (Barcelona)


9 d'agost de 1992
11:30
Alemanya 10-6 Cuba Bernat Picornell (Barcelona)
9 d'agost de 1992
12:45
Austràlia 9-8 Hongria Bernat Picornell (Barcelona)

Grup D[modifica | modifica el codi]

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC DG
Països Baixos 5 3 2 1 0 28 20 +8
Grècia 5 3 2 1 0 24 18 +6
França 2 3 1 0 2 28 31 -3
Txecoslovàquia 0 3 0 0 3 22 33 -11


8 d'agost de 1992
9:30
França 6-10 Grècia Bernat Picornell (Barcelona)
8 d'agost de 1992
10:45
Txecoslovàquia 8-9 Països Baixos Bernat Picornell (Barcelona)


9 d'agost de 1992
9:00
Txecoslovàquia 8-10 Grècia Bernat Picornell (Barcelona)
9 d'agost de 1992
10:15
França 8-15 Països Baixos Bernat Picornell (Barcelona)

Semifinals[modifica | modifica el codi]

8 d'agost de 1992
18:45
Equip Unificat 8-9 Itàlia Bernat Picornell (Barcelona)
8 d'agost de 1992
20:00
Espanya 6-4 Estats Units Bernat Picornell (Barcelona)

Finals[modifica | modifica el codi]

Per la medalla d'or[modifica | modifica el codi]

9 d'agost de 1992
16:45
Espanya 8-9 (prórroga) Itàlia Bernat Picornell (Barcelona)

Per la medalla de bronze[modifica | modifica el codi]

9 d'agost de 1992
15:15
Equip Unificat 8-4 Estats Units Bernat Picornell (Barcelona)

Classificació final[modifica | modifica el codi]

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC Dif
1 Itàlia 11 7 4 3 0 59 50 +9
2 Espanya 12 7 5 2 0 66 49 +17
3 Equip Unificat 12 7 6 0 1 66 55 +11
4 Estats Units 8 7 4 0 3 48 38 +10
5 Austràlia 9 7 4 1 2 60 54 +6
6 Hongria 8 3 3 2 2 65 62 +3
7 Alemanya 6 7 2 2 3 55 55 0
8 Cuba 4 7 2 0 5 61 70 -9
9 Països Baixos 6 3 2 2 3 60 62 -2
10 Grècia 5 7 2 1 4 52 59 -7
11 França 2 7 1 0 6 52 67 -15
12 Txecoslovàquia 0 7 0 0 7 49 82 -33

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]