Watt Sam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Watt Sam (6 d'octubre de 18761 de juliol de 1944)[1] fou un contador d'històries natchez i historiador cultural de Braggs (Oklahoma), endemés d'un dels darrers parlants nadius de natchez.[2]

Cap el 1907 va treballar amb l'antropòleg John Reed Swanton que va recollir informació sobre la religió natchez.[3] Swanton comentà que Sam, després d'haver viscut entre els cherokee i creek tota la seva vida i parlar fluïdament tots dos idiomes, havia absorbit gran part de la seva tradició oral i era difícil saber fins a quin punt les seves històries reflecteixen la tradició original de natchez. Com que alguns dels passatges dels relats tenien contingut sexual, Swanton només va proporcionar una traducció al llatí.[4] En la dècada de 1930 va treballar amb la lingüista Mary R. Haas, qui va recollir informació gramatical i texts. En 1931 l'antropòleg Victor Riste va fer nombrosos registres en cilindres de cera de Watt Sam parlant natchez, que més tard foren redescoberts a la Universitat de Chicago en la dècada de 1970 per Archie Sam i el lingüista Charles Van Tuyl.[5][6] Un dels cilindres actualment es troba a la Biblioteca de Veu a la Universitat de Michigan.[6]

Era cosí biològic de l'altra darrera parlant de natchez, Nancy Raven, qui en en la terminologia de parentiu natchez era la seva tia classificatòria, i a través del seu pare Creek Sam (n. 1825) era l'oncle avi de l'erudit natchez Archie Sam.[7][8]

En algunes de les seves històries utilitza un registre natchez que es va referir coma "llenguatge caníbal" en què substitueix algunes paraules amb altres.[9] Com entre els natchez la llengua es transmet per línia materna, Watt Sam no va ensenyar l'idioma a cap dels seus fills.[2]

Fou enterrat al Cementeri Greenleaf a Tahlequah (Oklahoma).[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Watt Sam». Findagrave.com. [Consulta: 2013-10-13].
  2. 2,0 2,1 Kimball, Geoffry. «Natchez». A: Native Languages of the Southeastern United States. University of Nebraska Press, 2005, p. 385–453. 
  3. Swanton, John R. (1929). "Myths & Tales of the Southeastern Indians", Bureau of American Ethnology Bulletin, No. 88, Smithsonian Institution, Washington, D.C.: Government Printing Office.
  4. Swann, Brian (2011). Born in the Blood: On Native American Translation. University of Nebraska Press. p. 173. ISBN 978-0803267596.
  5. Fricker, Richard L.. «Language of extinct tribe haunts scholar». Boca Raton News, October 9 [Consulta: 3 setembre 2013].
  6. 6,0 6,1 Barnett, James F. Jr.. The Natchez Indians: A History to 1735. Jackson, Mississippi: University Press of Mississippi, 2007, p. 134. ISBN 9781578069880. OCLC 86038006. 
  7. Galloway, Patricia Kay; Jason Baird Jackson. «Natchez and Neighboring Groups». A: Handbook of North American Indians, Vol. 14: Southeast. Washington, DC: Smithsonian Institution, 2004, p. 598–615 [unified volume Bibliography, pp. 772–999]. 
  8. Martin, Jack B. «Languages». A: Handbook of North American Indians, Vol. 14: Southeast. Washington, DC: Smithsonian Institution, 2004, p. 68–86 [unified volume Bibliography, pp. 772–999]. 
  9. Kimball, Geoffrey (2012). Natchez Cannibal Speech. International Journal of American Linguistics, Vol. 78, No. 2 (April 2012), pp. 273–280