Waziristan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Waziristan al Pakistan

El Waziristan (en paixtu وزیرستان, "País dels wazirs") és una regió muntanyosa del nord-oest del Pakistan, fronterera amb l'Afganistan, d'una superfície d'11.585 km² i que es troba dins de la divisió administrativa anomenada Àrees Tribals d'Administració Federal. Està poblada per la tribu paixtu dels waziris, que constituïen, l'any 1998, prop de 800.000 habitants; la seva llengua és el waziri i són considerats guerrers formidables; els waziris o wazirs estan dividits en diverses subtribus governats pels ancians reunits en assemblea (Jirga). La seva manera de viure és simple i extremament conservadora; la dona està tancada permanentment i un home ha de dirigir cada casa.

El seu ancestre seria Wazir que dóna nom al poble; a la part central i meridional predomina la tribu dels mahsuds, originalment waziri i ara considera separada; altra tribu important, en aquest cas waziri, són els Darwesh Khel que avui dia són considerats els waziris propis; una branca, els Uthmanzay viuen al nord, i la branca Ahmadzay viu al sud, oest i nord; a l'est viuen els Bitani i els Dawr.

Bandera de la resistència de Waziristan contra els britànics al primer quart del segle XX, amb el takbir escrit en ella

El Waziristan ocupa una àrea situada al sud-oest de Peshawar, entre el riu Gambila al nord i el riu Gumal al sud. Va ser un territori tribal independent ja esmentat a les memòries de Baber al segle XVI, però fins al 1849 no hi ha dades precises quan van arribar els britànics. Els waziris i en especial el mahsuds van ser un problema pels britànics des de 1849; es van haver de fer expedicions de càstig, bloquejos, multes, preses d'ostatges, suport a la sedentarització, establiment de guarnicions, desenvolupament de rutes, però sense aconseguir la pacificació. El 1893, quan va integrar els dominis de l'Imperi britànic i el 1894 es va delimitar la frontera amb l'Afganistan; es va iniciar una nova fase per controlar la zona amb instal·lació de guarnicions especialment al Wana i subsidis pels caps; el Dawr i la vall de Toci foren declarades protectorat britànic i es van crear dos bureaus polítics : Wazisristan del Nord i Waziristan del Sud (1895 i 1896). Això va provocar una forta resistència (superior a la d'abans) destacant el moviment general de revolta dels waziris i mahsuds dirigit pel Mulla Muhyi al-Din dels mahsuds (mort el 1913) conegut com a Mulla Powinda; els britànics van haver de fer nombroses operacions de pacificació La política de subsidis fou abandonada en favor d'un acostament a la població en general. La revolta, degut a la I Guerra Mundial, i la tercera guerra Anglo-afganesa (1919) durant la qual els britànics van perdre el control del país excepte la vall de Toci, no es va poder controlar fins al 1920-1923 utilitzant l'aviació. Es va establir un nou projecte de carreteres i de guarnicions (especialment a Ramzak al nord) però això implicava defensar extenses vies de comunicació i va portar a nous combats. El 1929 els waziris van ajudar a Nadir Khan de l'Afganistan a entrar a Kabul; el 1933 van atacar Khost. A partir del 1936 el cap principals dels waziris fou l'imam dels Darwesh Khel, Hajji Mirza Ali Khan, conegut com el Fakir d'Ipi (vers 1890-1960) i des de 1938 Said al-Gilani, conegut com a Shami Pir.

Waziristan va entrar a formar part del Pakistan l'any 1947. Llavors les guarnicions foren retirades deixant només milícies i khasadars per donar suport als representants polítics; es van posar en funcionament alguns serveis públics (irrigació, escoles, hospitals) i es va sedentaritzar a la població; els mahsuds van començar a treballar en diversos oficis. Els waziris van participar en el gihad de Caixmir. La població va augmentar especialment la dels mahsuds que van començar a ocupar terres dels waziris als sud i finalment al nord, cap a Razmak; en revenja els ahmadzay es van revoltar el 1970 dirigits per Mulla Nur Muhammad de Wana que va declarar la gihad als mahsuds, i es van produir combats i el 1976 van haver d'intervenir les forces del govern. Depres de 1979 van participar en les lluites contra els soviètics a l'Afganistan. Els combnatents van adoptar ideologies islàmiques extremistes i al final del segle XX i començament del segle XXI els islamistas aliats als talibans i en part lligats a Al-Qaida, van assolir el virtual control de la regió i base per la lluita contra l'ocupació americana de l'Afganistan fins al punt de que el 2007 el govern va haver d'adoptar mesures. A finals del 2009 els govern pakistanès va fer una ofensiva a la zona però no es va informar de grans èxits.

A nivell administratiu, la regió es divideix en dues "agències" o districtes: el Waziristan del Nord (Waziristan Septentrional) i el Waziristan del Sud (Waziristan Meridional).

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Waziristan Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Roe, Andrew M. Waging War in Waziristan: The British Struggle in the Land of Bin Laden, 1849-1947 (Lawrence: University Press of Kansas, 2010) 313 pages
  • Operations in Waziristan 1919-1920, Compiled by the General Staff, Army Headquarters, India, 1923 (Reprinted by Naval & Military Press and Imperial War Museum ISBN 1843427737)

Coord.: 33° 2′ N, 69° 54′ E / 33.033°N,69.900°E / 33.033; 69.900