We're No Angels (pel·lícula de 1955)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: We're No Angels (1955))
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Michael Curtiz; per la pel·lícula de Neil Jordan, vegeu l'article No som àngels.
Infotaula de pel·lículaWe're No Angels
Fitxa
DireccióMichael Curtiz
Protagonistes
Director artísticRoland Anderson
Hal Pereira
ProduccióPat Duggan
GuióRanald MacDougall
MúsicaFriedrich Hollaender
FotografiaLoyal Griggs
MuntatgeArthur P. Schmidt
VestuariMary Grant
MaquillatgeWally Westmore
Efectes especialsJohn P. Fulton
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955
Durada106'
Idioma originalanglès, francès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enWe're No Angels (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0048801 Filmaffinity: 107048 Allocine: 50120 Rottentomatoes: m/1023285-were_no_angels Letterboxd: were-no-angels Allmovie: v53684 TCM: 16505 AFI: 51721 TMDB.org: 5996 Modifica el valor a Wikidata

We're No Angels és una pel·lícula estatunidenca de 1955 dirigida per Michael Curtiz, i interpretada per Humphrey Bogart, Peter Ustinov, Aldo Ray i Joan Bennett, entre altres.

És una de les poques comèdies que va fer Bogart, qui ja havia treballat anteriorment amb Curtiz a Casablanca el 1942, entre altres. Aquesta seria la seva darrera col·laboració.

El guió està basat en la comèdia nadalenca de Broadway My Three Angels, de Samuel i Bella Spewack, una adaptació a l'anglès de l'original en francès escrit per Albert Husson: La Cuisine des Anges.[1][2]

Neil Jordan en va fer un remake l'any 1989: No som àngels.

Argument[modifica]

Uns dies abans de Nadal, tres convictes que s'han escapat de la presó de l'Illa del Diable, a uns quilòmetres de la Guaiana Francesa, arriben a la costa. La seva intenció és marxar d'allà en un dels vaixells que hi ha al port; però han de menjar, i necessiten diners i roba per a passar desapercebuts entre els colons.

Els fugitius Joseph, Albert i Jules entren a la botiga dels Ducotel amb la intenció de robar-hi, i allà coneixen Amelie, l'atractiva filla del Felix i Isabelle. Però s'adonen que l'economia de la família està a punt de fer fallida, de manera que, aprofitant que el sostre del local està en mal estat, s'ofereixen a arreglar-lo ells mateixos; així, de dia no cridaran l'atenció de la gent del poble i durant la nit podran robar-hi el que necessiten.

És llavors quan arriba Andre, el cosí ric de la família, i demana revisar els llibres de comptabilitat, ja que és el propietari de l'establiment i els pot fer fora si les xifres no el contenten. Els presoners comencen a plantejar-se la possibilitat d'assassinar-lo; però se'ls avança Adolphe, la serp verinosa que Albert té com a mascota.

Repartiment[modifica]

Obres relacionades[modifica]

Referències[modifica]