Wer weiss, wie nahe mir mein Ende?, BWV 27

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Werr weiss, wie nahe mir mein Ende?, BWV 27 (Qui sap si el meu final és proper?),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al setzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 6 d’octubre de 1726.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

A l'igual que les altres tres cantates destinades a aquest diumenge, la BWV 8, BWV 95 i la BWV 161, el tema és una meditació sobre la mort, presentada com a principi de la vida definitiva i, per tant, destaca l'absurditat de la por a morir, i, ans al contrari, aposta per donar-li la benvinguda. L'evangeli del dia Lluc (7, 11-17), conta la resurrecció del fill duna vídua de Nain. L'autor, desconegut, com és habitual aprofita i transforma himnes antics, en aquest cas, la primera estrofa de la cantata prové de l'himne homònim d’Ämile Julianne von Schwarzbueg-Rudolstadt (1686), Werr weiss, wie nahe mir mein Ende? (Qui sap si el meu final és proper?)), i acaba amb la primera estrofa d'un himne de Johann Georg Albinus (1649), Welt, ade! ich bin dein müde (Món, adéu! N'estic tip, de tu!).

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, dos oboès, oboè da caccia, orgue obligat, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor i recitatiu: Werr weiss, wie nahe mir mein Ende? (Qui sap si el meu final és proper?)
  2. Recitatiu (tenor): Mein Leben hat kein ander Ziel (La meva vida no té altre fi)
  3. Ària (contralt): Willkommen! will ich sagen (Benvinguda! Diré a la Mort)
  4. Recitatiu (soprano): Ach, wer doch schon im Himmel wär! (Ah, qui pogués ser ja al Cel!)
  5. Ària (baix): ‘Gute Nacht, du Weltgetümmel!’ (Bona Nit, món convuls!)
  6. Coral: Welt, ade! ich bin dein müde (Món, adéu! N'estic tip, de tu!)

La introducció orquestral inicial és un autèntica marxa fúnebre, la soprano canta la melodia del coral doblada pel cor, que és tallat tres cops per tal que soprano, contralt i tenor intercalin un trop o amplificació del text del coral, que fan, pràcticament, com un recitatiu. Després del recitatiu de tenor, es passa a l'ària de contralt amb un acompanyament poc habitual com és l'oboè da caccia i teclat, orgue o clavicèmbal, obligat. El quart número és un recitatiu de soprano, al que segueix l'ària de baix introduïda per la corda, en què s'exposen dues idees oposades que reflecteixen el començament del text, el Gutte Nacht (Bona nit) amb un ritme plaent de sarabanda i weltgetümmel (món convuls) amb un motiu ple d'agitació. El coral acaba amb el tema indicat abans, que de fet no és de Bach, sinó un motet a cinc veus de Johann Rosenmüller. Té una durada aproximada d'uns 18 minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. http://www.catabach.com/traduccions.html

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]