Westfàlia
Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)
Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)
Gris: Rin del Nord - Westfàlia (1946-)
Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord - Westfàlia i Baixa Saxònia.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
En l'actualitat viuen a les terres de Westfàlia prop de 8,2 Milions d'habitants que es reparteixen entre les regions: Münsterland, Ostwestfalen, Sauerland (sense la ciutat de Hessen Upland) i Siegerland. Aquestes regions formen part de la majoria del territori de Westfàlia. La regió compresa per les regions de Sauerland, Siegerland i Wittgenstein que intersecten amb Westfalia es denomina Westfàlia del sud (Südwestfalen). El riu més important de Westfàlia és el Weser, que flueix a través de la Porta Westfalica i les serralades de Wiehen- i Wesergebirge. El territori és creuat a més per afluents del Ruhr com el Möhne, Lenne i Volme, l'Emscher i el Lippe.
Història[modifica]
El nom de Westfalai apareix ja en l'any 775 en els Annales regni Francorum indicant com part de poble saxó que habitava la part occidental del Weser. Els pobles saxons denominaven a aquesta zona Westfalen, els angrivarii anomenaven la zona Ostfalen. L'antiga paraula "fal(ah)" podria significar Feld (camp), Land (terra), flach (pla). Els nacionalismes dels segles XIX i començaments del XX van emprar la denominació "fälische Rasse" ("raça originària" o de la terra) en aquest sentit.
En l'any 955 la comarca es converteix en un comtat i el Comte de Lerigau obté el títol de Graf von Westfalen (Comte de Westfàlia). S'inicia d'aquesta forma la dinastia dels Comtes de Werl. El significat polític de Westfàlia apareix per primera vegada l'any 1076, en els documents del rei Enric IV,[1]al llarg del període 1178/80, apareix com a Sachsenherzog durant la rebel·lió d'Enric el Lleó contra l'emperador Frederic I «Barba-roja». Com a expressió dels orígens comuns de Westfàlia, tant en el passat històric de la Baixa Saxònia com en el del Rin del Nord - Westfàlia, es poden veure les armes heràldiques (Sachsenross) que avui tenen similituds entre ambdós estats: el fons vermell i el cavall. Una altra similitud existent entre ambdós estats és l'arquitectura de les cases de construccions tradicionals (Westfalenhaus = Niedersachsenhaus): un saló central ("Deele) amb una porta de gran grandària, els estables a banda i banda del saló i l'habitatge al fons, etc.
Referències[modifica]
- ↑ Ernst Schubert, Geschichte Niedersachsens, Göttingen 1997, S. 266 ISBN 3-7752-5900-7
Bibliografia[modifica]
- Ralf Blank: Kriegsendphase und „Heimatfront" in Westfalen, in: Westfälische Forschungen 55 (2005), S. 361–421.
- Wilhelm Kohl, Manfred Balzer und Hans-Joachim Behr [Hrsg.]: Westfälische Geschichte - in 3 Textbänden und einem Bild- und Dokumentarband
- Band 1: Von den Anfängen bis zum Ende des Alten Reiches, Düsseldorf 1983. ISBN 3-590-34211-0
- Band 2: Das 19. und das 20. Jahrhundert - Politik und Kultur, Düsseldorf 1983. ISBN 3-590-34212-9
- Band 3: Das 19. und das 20. Jahrhundert - Wirtschaft und Gesellschaft, Düsseldorf 1984. ISBN 3-590-34214-5
- Register zum Gesamtwerk, Düsseldorf 1984. ISBN 3-590-34214-5
- Bild- und Dokumentarband, Düsseldorf 1982. ISBN 3-590-34213-7
- Jochen Luckhardt [Hrsg.]: Westfalia Picta, Erfassung westfälischer Ortsansichten vor 1900, 6 Bände:
- Band 1: Hochsauerlandkreis, Kreis Olpe, Bielefeld 1987.
- Band 2: Ennepe-Ruhr-Kreis, Märkischer Kreis, Stadt Hagen, Bielefeld 1987.
- Band 3: Kreis Siegen-Wittgenstein, Bielefeld 1988.
- Band 4: Kreis Soest, Kreis Unna, Stadt Hamm, Bielefeld 1989.
- Band 5: Kreis Höxter, Kreis Paderborn, Bielefeld 1995.
- Band 6: Münsterland, Münster 2002.
- Fritz Mielert: Das schöne Westfalen. (4 Bände). Verlag Wilhelm Ruhfus. Dortmund. 1920 - 1926
- Fritz Mielert: Westfalen. Münsterland - Industriegebiet - Sauerland - Siegerland. (Reihe: Monographien zur Erdkunde, Bd. 30). Velhagen & Klasing. Bielefeld. 1923
- Harm Klueting: Geschichte Westfalens. Das Land zwischen Rhein und Weser vom 8. bis zum 20. Jahrhundert. Paderborn, 1998. ISBN 3-89710-050-9
- Nordrhein-Westfalen. Landesgeschichte im Lexikon. Red. Anselm Faust u.a. Düsseldorf, 1993. ISBN 3-491-34230-9
- F. Philippi: Geschichte Westfalens. (Westfalenland. Eine Landes- und Volkskunde. Bd.3). Paderborn, 1926.
- Dieter Steinhoff: Unbekanntes Westfalen. Entdeckungsfahrten an den westfälischen Grenzen. 6. Aufl., Aschendorff, Münster 1980, S. 150-151. ISBN 3-402-06501-0
Enllaços externs[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Westfàlia |
- Internet-Portal „Historia de Westfalia" Tema-portal amb informacions i fonts sobre la història de Westfàlia (alemany)
- Atlas Cultural de Westfalen - Buscador especialitzat en la cultura i esdeveniments de Westfàlia (alemany)
- Widukindus Corbeius: Rerum gestarum Saxonicarum libri tres - Liber I
- Die Gelnhäuser Urkunde (Ed. Stuart Jenks ) - Belehnung des Kölner Erzbischofs mit dem Herzogtum Westfalen-Engern 1180 (alemany)
- Die Hanse und Westfalen
- Mapa de Nordrhein-Westfalen en 1789 (alemany)
- Front de Westfàlia 'Heimatfront Westfalen', en la Segona Guerra Mundial (alemany)
|
|
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |