Whirlwind (ordinador)

Elements de l'ordinador Whirlwind

La computadora Whirlwind va ser desenvolupada en el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Va ser la primera a treballar a temps real, utilitzar video displays per a sortida, en definitiva, la primera a no ser un simple substitut electrònic de l'antiga maquinària mecànica. Dissenyada directament per al SAGE (US Air Force s Semi Automatic Ground Enviroment) i indirectament per a gairebé tot tipus de negocis i empreses.

Rerefons històric-tècnic

Durant la Segona Guerra Mundial, la marina dels Estats Units aprova la possibilitat de crear una màquina capaç de simular un vol d'entrenament dels esquadrons de bombarders, per part del MIT. Posteriorment, estudis per part del MIT, revelen la possibilitat de l'existència de tal màquina. Aquesta, acaba per desenvolupar-se sota el nom de projecte Whirlwind, i el laboratori situa a Jay Forrester al capdavant del projecte. Aviat es construeix una màquina analògica, completament inflexible i imprecisa, i la solució comportava un enorme sistema, gairebé impossible de construir.

el 1945, Perry Crawford, un altre dels membres de l'equip MIT, va veure una demostració de ENIAC va suggerir que un ordinador digital era la solució. Un tipus similar de màquina permetria incrementar la precisió de la simulació amb l'afegit de més codi en el programa, en contrapartida d'afegir peces a la màquina. Suposadament se superarien les complexitats de la simulació amb la velocitat planejada.

Després de la construcció d'aquesta, es va començar el desenvolupament d'una segona versió, més ràpida i potent. Però les despeses van sobrepassar els fons del MIT amb rapidesa. Es va planejar llavors emmagatzemar el desenvolupament de les Whirlwind II, i continuar amb el desenvolupament de la versió anterior, ara rebatejada com Whirlwind I i desenvolupar aplicacions per a aquesta.

Vegeu també

• Matriu de micromiralls
• Memòria de tambor

Nota

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Whirlwind (ordinador)