Whistle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conjunt de flautes irlandeses.

Whistle (en el seu sentit més estricte significa "xiulet" en anglès) fa referència a un tin o low whistle, un instrument Escòcia, Anglaterra, irlandès dels més significatius en la música celta. El whistle modern és originari de Gran Bretanya en particular d'Anglaterra. Però no va ser fins al segle XIX que es va elaborar el whistle que avui dia coneixem. Es va anomenar "tin whistle", (també conegut per "xiulet irlandès", "penny whistle", "flageolet" o "feadóg" en irlandès).

El whistle és un instrument molt antic. El seu naixement cal cercar-lo a la Xina ara fa uns 5.000 anys i arribà a Europa al segle XI. Però no fou fins al segle XIX, a Anglaterra, que s'elaborà el whistle que avui en dia coneixem a mans de Clarke. L'anomenà "Tin Whistle" (també conegut com a Penny Whistle, Irish Flute, Flageolet o Feadóg (en gaèlic). Era una petita flauta metàl·lica de 6 forats. Als anys 50, fou introduïda la boqueta de plàstic, la manera més usual de trobar-lo avui en dia. Ja als anys 70, Overton creà el famós Low Whistle (Whistle baix), afinat una octava per sota.

Avui dia existeixen moltes empreses dedicades a l'elaboració del Low i Tin Whistle en diferents països. N'hi ha de molt variats, amb diverses tonalitats (l'original és D), i de diferents materials: metall, bambú i fins i tot plàstic. Degut a la seva popularitat, actualment hi ha una gran quantitat d'artistes que interpreten el Whistle. A l'Estat espanyol, els més coneguts són els gallecs Carlos Núñez i Milladoiro.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Whistle Modifica l'enllaç a Wikidata