White spirit
El white spirit, sovint comercialitzat amb les denominacions aiguarràs mineral, dissolvent mineral, substitut d'aiguarràs o símil d'aiguarràs,[1] és un líquid clar i transparent que consisteix principalment en una mescla d'hidrocarburs saturats des de C7 a C12 alifàtics i alicíclics i amb un contingut màxim d'un 25% d'hidrocarburs aromàtics d'alquil des de C7 fins a C12.[2] Obtingut a partir de la parafina, és emprat com un dissolvent orgànic comú en pintura i decoració.
Taula de continguts |
Història[modifica]
El producte es va crear el 1924 quan W.J. Stoddard, un tintorer d'Atlanta (Estats Units), va col·laborar amb Lloyd E. Jackson del Mellon Research Institute per trobar una alternativa menys volàtil i inflamable que la gasolina emprada fins aleshores en els sistemes de neteja en sec. Va ser gràcies a diverses investigacions que van aconseguir crear el Símil d'aiguarràs.
Els tintorers americans el començaren a utilitzar el 1928 i fou el dissolvent de neteja en sec predominant als Estats Units des de la fi dels anys vint fins a les acaballes del anys cinquanta.[3][4]
Usos[modifica]
Industrials[modifica]
Industrialment és el dissolvent més àmpliament utilitzat en la fabricació de pintures, on ha desplaçat a l'aiguarràs. En el cas de l'Europa occidental aproximadament un 60% del consum total de white spirit s'utilitza en la manufactura de pintures, laques i vernissos. També és utilitzat per a desengreixar eines i maquinària.
Domèstic[modifica]
Com a ús domèstic, el white spirit s'utilitza generalment per a netejar els pinzells després de decorar. Les seves propietats permeten netejar pròpiament els pinzells (impedint a la pintura endurir-se i arruïnar els pèls), permetent-los així ser reutilitzats.
Classificació del White Spirit[modifica]
Existeixen tres tipus i tres graus diferents de white spirit. El tipus es refereix a:
- Tipus 0- Fracció de destil·lació sense cap més tractament, formada predominantment per hidrocarburs saturats de C9 a C12 amb un interval d'ebullició que va de 140 a 200 °C
- Tipus 1- El dissolvent s'ha sotmès unicament a un procés d' hidrodesulfurització (supressió de sofre). El més conegut als Estats Units és el Dissolvent Stoddard, en honor al seu creador.
- Tipus 2- S'ha realitzat una extracció amb solvent
- Tipus 3- El dissolvent s'ha sotmès a un procès d'hidrogenació.
Cada tipus comprèn tres graus diferents: grau de inflamabilitat baix, grau inflamabilitat normal, i grau de inflamabilitat alt. El grau està determinat pel cru utilitzat com a matèria primera i les condicions de destil·lació.
Propietats[modifica]
| Propietats[2] | T1: Temp. inflamablitat baixa | T2: Temp. inflamabilitat normal | T3: Temp. inflamabilitat alta |
|---|---|---|---|
| CAS | 64742-82-1 | 64741-92-0 | 64742-48-9 |
| Punt d'ebullició inicial(IBP) (°C) | 130-144 | 145-174 | 175-200 |
| Punt d'ebullició final (°C) | IBP+21, max. 220 | ||
| Massa molar mitjana | 140 | 150 | 160 |
| Gravetat específica (15 °C) | 0,765 | 0,780 | 0.795 |
| Punt d'inflamabilitat (°C) | 21-30 | 31-54 | > 55 |
| Pressió de vapor (kPa, 20 °C) | 1,4 | 0,6 | 0,1 |
| Volatilitat (acetat de n-butil =1) | 0,47 | 0,15 | 0,04 |
| Temperatura d'autoignició(°C) | 240 | 240 | 230 |
| Interval inflamabilitat (% de volum en aire) | 0,6 - 6,5 | 0,6 - 6,5 | 0,6 - 8 |
| Densitat vapor (air=1) | 4,5-5 | 4,5-5 | 4,5-5 |
| Índex de refracció (at 20 °C) | 1,41-1,44 | 1,41-1,44 | 1,41-1,44 |
| Viscositat (cps, 25 °C) | 0,74-1,65 | 0,74-1,65 | 0,74-1,65 |
| Solubilitat (% de pes en aigua) | < 0,1 | < 0,1 | < 0,1 |
| Valor de Kauri-butanol | 29-33 | 29-33 | 29-33 |
| Punt d'anilina (°C) | 60-75 | 60-75 | 60-75 |
| Reactivitat química | reacció amb agents oxidants forts | ||
| Llindar d'olor (mg/m3) | - | 0,5-5 | 4 |
Referències[modifica]
- ↑ «RESOLUCIÓ PRE/1390/2005, de 31 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 abril].
- ↑ 2,0 2,1 «WHITE SPIRIT (STODDARD SOLVENT) HEALTH AND SAFETY GUIDE». World Health Organization, 1996. [Consulta: 24 abril].
- ↑ «Chemicals Used In Drycleaning Operations». Environmental Enlightenment, 5 octubre 2004. [Consulta: 24 abril].
- ↑ «Chemicals Used In Drycleaning Operations». State Coalition for the Remediation of Drycleaners (SCRD), Gener 2002. [Consulta: 26 abril].
