Whitney Houston

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Whitney Houston
Whitney Houston l'any 2009
Whitney Houston l'any 2009
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Whitney Elizabeth Houston
Naixement 9 d'agost de 1963
Lloc d'origen Newark, Estats Units Estats Units
Defunció 11 de febrer de 2012 (als 48 anys)
Gènere(s) R&B, pop, gospel
Ocupació Cantautora, actriu
Instruments Veu, piano
Veu Mezzo-soprano
Anys en actiu 1977-2012
Discogràfiques Arista Records, RCA
Artistes relacionats Cissy Houston, Dionne Warwick, Aretha Franklin, Jermaine Jackson, Mariah Carey, Enrique Iglesias, Bobby Brown
Lloc web oficial whitneyhouston.com

Whitney Elizabeth Houston (Newark, 9 d'agost de 1963Beverly Hills, 11 de febrer de 2012) fou una cantautora de R&B, pop i gospel, pianista i actriu estatunidenca, una de les més populars i famoses cantants durant la dècada dels 80 i dels 90. En el moment de la seva mort era la dona que havia rebut més premis de tots els temps, segons el Guinness World Records.[1] Va rebre sis premis Grammy, diversos American Music Awards, Billboard Music Awards, dos Emmys, un MTV Video Music Award i un MTV Movie Award. Ha venut més de 120 milions de discos LP i 50 milions de discos senzills.[2] Ha influït en la carrera de diversos artistes com Christina Aguilera, Alicia Keys, Britney Spears, Jessica Simpson, Mandy Moore i altres cantants de música R&B. Amb el malnom de La Veu, és reconeguda per la seua gran habilitat vocal.

Carrera musical[modifica | modifica el codi]

La cantant va signar per Arista Records després de ser descoberta pel famós productor Clive Davis i el 1985 va sortir a la llum el seu primer àlbum d'estudi, anomenat Whitney Houston, que en aquell temps es convertí en el disc debut més venut per una artista femenina, amb 25 milions de còpies. El 1987 edità el seu segon disc, Whitney, amb el que mantingué el seu èxit a nivell mundial amb 19 milions de còpies venudes i aconseguí el rècord (que encara es manté) de set núm. 1 consecutius, superant els Beatles i Elvis Presley. El seu tercer àlbum, que va sorgir l'any 1990, va decantar-se més cap l'R&B i no va obtenir les vendes dels seus anteriors treballs, tot i això el disc aconseguí dos núm. 1 als EUA i va vendre 10 milions de còpies. Aquell mateix any, Houston cantà l'himne dels Estats Units a la Super Bowl. La seva versió es convertí en la primera i única en ser certificada platí (1 milió de còpies) als EUA. Els 90 van permetre a la cantant estrenar-se en el camp cinematogràfic. El 1992 s'estrenà "El Guardaespatlles" acompanyada de Kevin Costner, aconseguint un gran èxit. El primer single de la banda sonora, I will always love you (una versió pop del single de la cantant country Dolly Parton), es va convertir en un núm. 1 mundial i permeté al disc vendre 40 milions de còpies, convertint-se així, en la banda sonora més venuda de la història. L'any 1995 Houston filmà "Waiting to Exhale" i participà en la banda sonora amb 3 cançons, una de les quals fou núm. 1 als EUA (Exhale). L'any següent protagonitzà ,junt amb Denzel Washington, una nova versió de "la Muller del Predicador", la banda sonora de la qual li permeté enregistrar un disc gospel.

Després d'enregistrar per Disney el film "Cinderella" (Ventafocs), el 1998 Whitney tornà a gravar un disc d'estudi, cosa que no passava des del 1990. El nou àlbum, que rebé el nom de My Love is Your Love, fou un èxit tant a USA com a Europa i aconseguí vendre 10 milions de còpies amb l'ajuda dels seus singles d'èxit. Dos anys després sortí al mercat Whitney: The Greatest Hits, un recopilatori dels seus 15 anys de carrera. El 2000 va començar amb rumors sobre la seva adicció a les drogues, adicció que es confirmà en la seva entrevista amb Dianne Sawyer, el 2002, quan promocionava el seu nom àlbum Just Whitney, que només va aconseguir vendre 2 milions de còpies arreu del món. El 2003 edità un àlbum nadalenc anomenat One Wish que aviat va abandonar les llistes del Billboard 200.

El 2006 Houston es divorcià del seu marit, Bobby Brown, amb el qual s'havia casat a principis dels 90 i que molts culpaven com la causa de les seves adiccions. El 2009, ja recuperada, tornà al món de la música amb "I look to you" que vengué 2,5 milions de còpies i es convertí en núm. 1 als EUA i a països d'Europa com ara Alemanya i Itàlia. Per promocionar l'àlbum, Whitney començà la gira Nothin' But Love, algunes actuacions de la qual no foren molt ben rebudes per problemes amb la veu.

Carrera cinemtogràfica[modifica | modifica el codi]

Whitney va deixar de banda el món de la música durant 6 anys, exercint com a productora a pel·lícules com per exemple "Princesa per sorpresa" i lluitant contra la drogues a base de repetides rehabilitacions.

El primer paper en el cinema de Whitney Houston va ser el 1992 en la pel·lícula El guardaespatlles (The Bodyguard), de Mick Jackson. La banda original d'aquesta pel·lícula va guanyar el premi Grammy (Grammy Award for Album of the Year) de 1994. El seu senzill "I Will Always Love You" va ser el més venut de la història de la música, cantat per una dona.[3] El 1996 va protagonitzar juntament amb Denzel Washington La dona del predicador (The Preacher's Wife), de Penny Marshall.

Activisme polític[modifica | modifica el codi]

Whitney Houston va donar suport a Nelson Mandela i al moviment anti-apartheid. Durant els anys en què va ser una model, aquesta cantant refusà treballar amb aquelles agències de models que tenien negocis amb, l'aleshores discriminadora per qüestions de raça, República sud-africana.[4][5] L'11 de juny de 1988, durant la part europea de la seva gira, Houston s'uní amb altres músics per a fer un conjunt al Wembley Stadium de Londres per a celebrar el 70è aniversari de Nelson Mandela que en aquell moment continuava empresonat.[6] Després, a l'agost, ella tornà als Estats Units per a fer un concert benèfic al Madison Square Garden de Nova York City que recollí 250.000 dòl·lars per al United Negro College Fund.[7] Al mateix any enregistrà una cançó amb la cobertura de la NBC per als Jocs olímpics de 1988 anomenada "One Moment in Time," que arribà a la posició 5 als EUA i a la primera posició a Gran Bretanya i Alemanya.[8][9][10]

Whitney Houston cantant "Saving All My Love for You" al concert Welcome Home Heroes de l'any 1991

Mort[modifica | modifica el codi]

L'11 de febrer de 2012, Houston va ser trobada morta a la banyera a l'hotel Beverly Hilton de Beverly Hills, per causes en un principi desconegudes.[11] Els serveis paramèdics de Beverly Hills van trobar l'artista sense respondre a cap estímul i li van fer la reanimació cardiopulmonar durant 20 minuts abans de declarar la seva mort a les 3:55 p.m. (hora local)[12] La policia local va declarar que "no hi havia senyals obvis de criminalitat."

Diversos famosos del món de l'espectacle van fer declaracions sobre la mort de Houston. Dolly Parton, de qui Whitney Houston va fer una versió de la cançó de Parton "I Will Always Love You" va dir que, "... des de dins del meu cor dic, 'Whitney, sempre t'estimaré. Sempre serà enyorada' ('I will always love you. You will be missed')." La padrina de Whitney Aretha Franklin va dir que li resultava impressionant i increïble."[13]

L'exmarit de Houston, Bobby Brown va dir que des que va saber la notícia de la mort de Whitney havia tingut "atacs de plor".[14]

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • 1985 - Whitney Houston - 25 milions (13 als EUA)
  • 1987 - Whitney - 19 milions (9 als EUA)
  • 1990 - I'm Your Baby Tonight - 10 milions (4 als EUA)
  • 1992 - The Bodyguard - 40 milions (17 als EUA)
  • 1996 - The Preacher's Wife - 5,5 milions (3 als EUA)
  • 1998 - My Love is Your Love - 10 milions (4 als EUA)
  • 2000 - Whitney: The Greatest Hits - 10 milions (5 als EUA)
  • 2002 - Just Whitney - 2 milions (1 als EUA)
  • 2003 - One Wish - 500.000 còpies
  • 2007 - Whitney Houston: The Ultimate Collection - 1 milió
  • 2009 - I Look to You - 2,5 milions (1 als EUA)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Whitney Houston biography». whitneyhouston.com, August 19, 2009. [Consulta: November 22, 2010].
  2. (Dades d'Arista Records "With over 120 million àlbums and 50 million singles sold worldwide")
  3. Huey, Steve. «Whitney Houston biography». Allmusic, 2006. [Consulta: April 13, 2009].
  4. Waldron, Clarence. «Whitney Houston Uses Fame To Help Good Causes». Jet. Johnson Publishing Company, vol. 74, 12, June 20, 1988. ISSN: 0021-5996 [Consulta: 28 juny 2010].
  5. Gilchrist, Jim. «Diva Will Always Love Limelight». The Scotsman [Edinburgh], August 23, 2009 [Consulta: 12 gener 2010].
  6. Watrous, Peter. «Pop Music's Homage to Mandela». The New York Times, June 13, 1988.
  7. «Whitney Houston's Concert Raises $250,000 For UNCF». Jet. Johnson Publishing Company, vol. 74, 25, September 19, 1988, pàg. 54. ISSN: 0021-5996 [Consulta: 19 novembre 2009].
  8. «Whitney, Aretha Summer Olympics Album». Jet. Johnson Publishing Company, vol. 74, 24, September 12, 1988, pàg. 59. ISSN: 0021-5996 [Consulta: 12 gener 2010].
  9. «1988 UK Number Ones». number-ones.co.uk. [Consulta: January 12, 2010].
  10. «October 24, 1988 Single Top 100». charts.de, October 24, 1988. [Consulta: January 12, 2010].
  11. «Whitney Houston, 48, found dead in Beverly Hills». , February 11, 2012 [Consulta: 11 febrer 2012].
  12. February 11, 2012 . «Whitney Houston's death: Medics performed CPR for about 20 minutes — latimes.com». Latimesblogs.latimes.com. [Consulta: 2012-02-12].
  13. «Singer Whitney Houston dies at 48». Edition.cnn.com, 1963-08-09. [Consulta: 2012-02-12].
  14. http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-2100022/Whitney-Houston-dead-Bobby-Brown-makes-tearful-tribute-performs-onstage-shortly-death-ex-wife.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Whitney Houston