Wigeric de Bidgau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Wigeric o Vigeric[1] (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris. Fou també procurador de l'abadia de Saint-Rumolde a Malines, i del monestir d'Hastière que ell mateix havia fundat. A partir de 915/916 fou comte palatí de Lotaríngia.

Després de la mort del rei de Germània Lluís IV el Infant, els nobles de Lotaríngia, rebutjaren la sobirania feudal del seu successor Conrad I per unir-se a Carles III el Simple, rei de França Occidental. El poder militar sembla que va quedar en mans de Renyer I d'Hainaut († 915). Després de la mort de Renyer, Wigeric, llavors anomenat comte palatí, assolí l'autoritat a Lotaríngia.

A la seva mort el va succeir com a comte palatí Godofreu de Juliers († 949).

Es va casar amb Cunegunda (vers 893 † després del 923), la filla d'Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut, i néta de Carles II el Calb, reis de França). Els seus fills coneguts són:

  • Gilbert († 964), comte a les Ardennes
  • Sigebert, citat en una carta datada el 943
  • Gozlí, Gozelí, Gozeló o Goteló I, († 942/943), comte de Bidgau i de Methingau, casat amb Oda (Uda) de Metz, filla de Gerard I de Metz i d'Oda de Saxònia, que foren pares de:

En algunes genealogies s'esmenten altes fills possibles com un cert Enric i la seva germana Liutgarda que hauria estat l'esposa d'Adalbert I de Metz († 944), i després d'Eberard IV comte de Nordgau.

Fonts diplomàtiques[modifica | modifica el codi]

  • Primer testimoniatge com a comte Widiacus en una carta datada el 23 de gener de 899 del rei Zuentibold de Lotaríngia.
  • El comte Wigericus, tenia drets comtals a la ciutat de Trèveris, segons un diploma datat el 19 de setembre del 902 del rei Lluís IV l'Infant.
  • Identificació amb Widricus, comte del Bidgau.[3]
  • Diploma de Charles el Simple (entre 911-915) per la qual el comte Windricus i el seu fill Adalberó, bisbe de Metz, rebien els feus i la procuradoria sobre l'abadia de Saint-Rumolde a Malines i el monestir d'Hastière. El marquès Robert I de França i Renyer I d'Hainaut donaven el seu consentiment Miraeus, A., (J. Foppens ed.) Opera Diplomatica et Historica II, 805-806 (Louvain 1723). Wampach, C., Urkunden- und Quellenbuch zur Geschichte der altluxemburgischen Territorien bis zur burgundischen Zeit (Luxembourg 1935) I, 164-166</ref>
  • Primer testimoniatge com a comte palatí Widricus: diploma de Carles el Simple.[4]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. genealogia a Medieval Lands
  2. . Genealogia a Medieval Lands
  3. . Trèveris, monestir de Saint-Maximin, 1 de gener del 909
  4. . Herstal, 19 gener de 916