Wilhelm Joseph von Wasielewski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilhelm Joseph von Wasielewski
Fotografia i signatura de Wilhelm Joseph von Wasielewski
Fotografia i signatura de Wilhelm Joseph von Wasielewski
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 17 de juny de 1822
Grossleesen, Gdańsk
Lloc d'origen Alemanya Alemanya
Defunció 13 de desembre, 1896, Sondershausen, Turíngia
Ocupació Violinista i Musicògraf
Instruments Violí
Influències Félicien-César David
Artistes relacionats Robert Schumann

Wilhelm Joseph von Wasielewski (Grossleesen, prop de Gdańsk, 17 de juny de 1822 - Sondershausen, Turíngia, 13 de desembre, 1896) fou un violinista i musicògraf alemany.

Estudià en el Conservatori de Leipzig recentment fundat, de 1843 a 1846, sent allí deixeble de Felix Mendelssohn Bartholdy, David i Hauptmann, i després particularment de David. Per aquella època ja s’havia distingit com a crític musical en diversos diaris i revistes, en acabar els estudis entrà com a violí en l'orquestra de la Gewandhaus, i el 1850, per recomanació de Schumann, dirigí els concerts de Düsseldorf. El 1852 s'encarregà de la direcció d'una societat coral de Bonn, però el 1855 es traslladà a Dresden on es dedicà especialment a la critica i a la història musical. Finalment, el 1869 fou nomenat director de la música de la ciutat de Bonn i el 1874 rebé el títol de director reial de música; però el 1884 dimití dels seus càrrecs i es retirà a Sondershausen.

Lloc distingit[modifica | modifica el codi]

Wasielewski ocupa un lloc molt distingit com a historiador musical i deixà una sèrie d'obres importants, entre les quals cal mencionar:

  • Robert Schumann Biographie, (1858; 4,ª ed., 1906),
  • Die Violine und ihre Meister, (1869; 4,ª ed. 1904),
  • Die Violine im XVII Jahrundert und die Anfänge der Instrumental Komposition, (1874),
  • Geschichte der Instrumentalmusik im XVI Jahrundert, (1878),
  • Musikalische Fürsten vom Mittelalter bic zu Beginn des XIX Jahrundert, 1879,
  • Schumanniana, 1883,
  • Beethoven, 1888,
  • Das Violoncell und seine Geschichte, 1889,
  • Karl Reinecke, ein Künstlerbild, 1892,
  • Aus siebenzing Jahre, records (1897). Com a compositor deixa molt escases obres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]