Wilhelm Steinitz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilhelm Steinitz
Naixement 14 de maig de 1836
Praga, Imperi austríac
Defunció 12 d'agost de 1900 (als 64 anys)
Nova York, EUA
Nacionalitat Imperi_austrohongarès Imperi Austrohongarès
Estats Units Estats Units
Ocupació Jugador d'escacs
Títol I Campió del món d'escacs (1886-1894)

Wilhelm Steinitz (14 de maig de 1836 a Praga, Imperi austríac12 d'agost de 1900 a Nova York), fou un jugador d'escacs austrohongarès (que es va nacionalitzar estatunidenc l'any 1888 tot canviant-se el nom per William). Va ser el primer campió del món oficial d'escacs.[1] És considerat el pare dels escacs moderns, i un dels millors jugadors de tots els temps.[2]

Biografia i pensament[modifica | modifica el codi]

Va ser seguidor de les tesis de Philidor pel que fa als peons i llur estructura, considerava que els escacs podrien esdevenir científics, i donava la major importància als peons que podien convertir-se en dama o una altra peça per donar la victòria.

Va ser anomenat "el Morphy austríac" pel seu estil actiu, la seua importància comença l'any 1860, sis anys després, el 1866 venç a Adolf Anderssen (+8-6=0), aleshores després de la retirada de Paul Morphy és considerat el millor jugador del món. La seua victòria a Viena el 1873 i el gran triomf sobre Joseph Henry Blackburne per 7 a 0 sense cap taules el 1874 el va afirmar com a millor del món.

Va emigrar als Estats Units d'Amèrica i va fundar el The International Chess Magazine en el que durant alguns anys va exposar les seues troballes escaquístiques. Va considerar que el rei era una peça d’atac, cosa que avui està posada en entredit. Va ser el primer campió del món oficial en vèncer Johannes Zukertort per (+10-5=5), en aquella època el campió triava el seu contrincant i va batre dues vegades el rus Mikhaïl Txigorin (+10-7=1) el 1889 i (+10-8=4) el 1892. Més tard va perdre el seu títol en jugar contra Emanuel Lasker per cinc victòries a deu i quatre taules, en la revenja fou apallissat. Després als seus darrers anys va jugar encara un curt temps a alt nivell, però les forces ja no l'acompanyaven, així al Torneig de Viena 1898 (Kaiser-Jubiläumsturnier) hi fou 4t (el campió fou Siegbert Tarrasch),[3] i al torneig de Londres de 1899 va ser la primera vegada en la seua vida que va quedar fora de la llista dels primers. Va morir com un captaire a Nova York en la més gran de les pobreses.

Aportacions als escacs[modifica | modifica el codi]

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Vegeu també: Variant Steinitz

El seu estil va marcar la fi de l'època de l'atac a ultrança, que no respectava les bases posteriorment fixades com a més ortodoxes del joc. No era el més important per aquest jugador buscar el mat, sinó que calia preparar amb paciència la consecució de la partida, tot adoptant un pla, i buscant els punts febles de la posició del contrincant. Tot i això, podia arribar a fer partides d'una gran bellesa combinatòria. En les obertures, destaquen les seves aportacions a la Ruy López, amb la defensa Steinitz diferida: 1.e4-e5; 2.Cf3-Cc6; 3Ab5-d6; i 1.e4-e5; 2.Cf3-Cc6; 3.Ab5-a6; 4Aa4-d6. A la defensa francesa: 1.e4-e6; 2.d4-d5; 3.Cc3-Cf6; 4.e5-Cfd7. A l'obertura vienesa el gambet Steinitz, tot i que actualment és una mica dubtós: 1.e4-e5; 2.Cc3-Cc6; 3-f4-exf4; 4d4?!-Dh4+; 5.Re2. En aquesta obertura es considera actualment que el rei pot defensar la posició blanca tot i la manca d'enroc, degut a la supremacia en el centre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nota biogràfica a Chessgames.com (anglès)
  2. «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 6/9/2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  3. «Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Steinitz



Títols
Precedit per:
(títol no oficial)
Campió del món d'escacs
1886–1894
Succeït per:
Emanuel Lasker