Wilhelm Weber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilhelm Weber

Wilhelm Eduard Weber (Wittenberg, 24 d'octubre de 1804 - Göttingen, 23 de juny de 1891) fou un físic alemany. La unitat del flux magnètic en el Sistema Internacional, el Weber, (símbol: Wb) fou batejada en el seu honor.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Wilhelm va néixer a Saxònia-Anhalt, on el seu pare, Michael Weber, era professor de teologia. Wilhelm era el segon germà de tres, tots ells amb grans aptituds per a les ciències. Després de la dissolució de la Universitat de Wittenberg, el seu pare fou destinat a Halle, l'any 1815.[cal citació] Wilhelm havia estudiat fins a aquell moment rebent lliçons del seu pare, però llavors fou enviat a l'Escola de Gramàtica de Halle.[text imprecís] Després dels seus estudis allà, entrà a la universitat i estudià filosofia natural, on destacà pel seu treball original i innovador. Després de doctorar-se i convertir-se en professor adjunt, fou nomenat Professor Extraordinari de filosofia natural a la pròpia Halle.

L'any 1831, mitjançant la recomanació del seu amic Carl Friedrich Gauss, es traslladà a Göttingen (on Gauss ja era director de l'observatori astronòmic) per a exercir com a professor de física malgrat els seus 27 anys. Les seves lliçons són recordades com a interessants, instructives i suggerents. El mateix Weber però, creia que aquelles lliçons, malgrat ser il·lustrades amb gràfics i dibuixos, eren simples texts, de forma que animava als seus estudiants a realitzar experiments i aplicar-los més enllà del laboratori. D'aquesta forma, pretenia generar un coneixement complet de la física, i autoritzava als seus alumnes a fer ús del laboratori sense necessitat de pagar-lo a banda, tal com es feia a l'època.

Quan tenia 20 anys i encara era estudiant, Wilhelm havia escrit amb el seu germà Ernst Heinrich Weber un llibre titulat Teoria ondulatòria i fluïdesa, que donà als seus autors una considerable reputació. Tot i això, Wilhelm s'inclinava més per l'acústica i escrigué força escrits sobre el tema. Algunes publicacions que mostraren els seus escrits van ser Poggendorffs Annalen, el Jahrbücher für Chemie und Physik de Schweigger, i el diari musical de l'època Carcilia. Un altre estudi realitzat amb els seus germans Ernst i Eduard, En Mechanik Der Menschlichen Gerverzeuge, (El mecanisme de caminar humà), publicat el 1836, analitzà els detalls del moviment humà i el bipedisme, així com les tensions i els esforços que suporten tendons i músculs.

Després de ser apartat del seu treball per part del govern de Hannover i a causa de les seves opcions polítiques liberals, Wilhelm es dedicà a viatjar. Així, visità diversos països europeus, entre ells Anglaterra, i s'instal·là posteriorment a Leipzig, on exercí de professor de física entre 1843 i 1849. Aquest darrer any tornà a Göttingen.

Un dels seus treballs més importants fou l'Atlas des Erdmagnetismus (Atlas del Geomagnetisme), que escrigué en col·laboració amb Gauss. L'obra està formada per diversos mapes magnètics de la Terra, que van causar força interès entre les diferents potències del moment per tal de construir "observatoris magnètics". L'any 1864, i també col·laborant amb Gauss, publicà Mesures Proporcionals Electromagnètiques, on exposa un sistema de mesures absolutes per als corrents elèctriques que s'ha convertit en la base de les mesures actuals.

Finalment, Weber va morir a Göttingen amb 86 anys.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Weber