Willem Jacob 's Gravesande

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWillem Jacob 's Gravesande

Retrat de Gravesande conservat al Museu Boerhaave de Leiden
Biografia
Naixement26 setembre 1688 Modifica el valor a Wikidata
's-Hertogenbosch Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1742 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDissertatio juridica inauguralis de Autocheiria (1707)
Director de tesiJean Théophile Désaguliers
Herman Boerhaave
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
OrganitzacióUniversitat de Leiden
Membre de
AlumnesPieter van Musschenbroek
Influències
Obra
Estudiant doctoralJean Allamand
Família
ParesDirk van 's-Gravesande (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Anna Josina Blom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Willem Jacob 's Gravesande va ser un matemàtic i físic holandès del segle xviii, que va difondre les teories de Newton a l'Europa continental.

Vida[modifica]

Gravesande era fill d'una antiga família patrícia de Delft i va rebre una molt bona educació. Un dels seus preceptors, anomenat Tourton, li va fer prendre el gust per les matemàtiques.[1]

El 1704 es matricula a la Universitat de Leiden on es doctora en Dret, amb dos dels seus germans, el 1707. Durant els seus estudis no deixa, però, de continuar els estudis matemàtics. Un cop doctorat es trasllada a La Haia on exercirà d'advocacia.

El 1713 és un dels membres principals de la societat que crea el Journal Litteraire, una de les millors revistes científiques de l'època.[2]

El 1715 es trasllada a Anglaterra amb un càrrec diplomàtic. A Londres, coneixerà John Keill i Newton, qui serà la seva influència principal. També és escollit fellow de la Royal Society.[3] Retornat al seu país, s'instal·la novament a la Haia, però el 1717 és nomenat professor de Matemàtiques i Astronomia a la Universitat de Leiden,[4] on residirà la resta de la seva vida.

El 1720 es va casar amb Anne Sacrelaire amb qui va tenir dis fills que van morir, tots dos, en l'espai de vuit dies, quan eren adolescents.[5]

A partir de 1734, serà també professor de Filosofia a la mateixa universitat.[6]

Obra[modifica]

La faceta més distintiva de l'obra de Gravesande radica en l'ús extensiu de l'experimentació utilitzant instruments de la seva invenció per demostrar les teories de Newton. En aquesta feina va ser assistit per un prominent constructor de màquines holandès: Jan van Musschenbroek.[7][8]

El seu llibre, en dos volums, Physices Elementa Mathematica (Leiden, 1721-1722) és un compendi de tots aquests experiments, amb descripcions detallades de les màquines usades i dels procediments emprats. El llibre va ser un gran èxit i es va difondre profusament per tot Europa; Jean Théophile Désaguliers el va traduir a l'anglès el mateix any 1722 i també va tenir una gran difusió a la Gran Bretanya.[9]

El 1774, el seu deixeble Jean Allamand va publicar un compendi de les seves obres científiques i filosòfiques amb el títol de Oeuvres philosophiques et mathématiques de M.G.J.'s Gravesande

Referències[modifica]

  1. Allamand (ed.), pàgines IX-X.
  2. Allamand (ed.), pàgina XII.
  3. Allamand (ed.), pàgines XX-XXII.
  4. Allamand (ed.), pàgina XXII.
  5. Allamand (ed.), pàgina LV.
  6. Allamand (ed.), pàgina XXVII.
  7. Palomo, pàgina 31.
  8. van Helden, pàgina 485.
  9. Palomo, pàgines 31-32.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willem Jacob 's Gravesande
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Willem Jacob 's Gravesande» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Hall, A. Rupert. «’sGravesande, Willem Jacob», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 21 novembre 2014)
  • «Willem Jacob 's Gravesande»., Mathematics Genealogy Project (Consultat 21 novembre 2014)