William A. Wellman
  |
|
|---|---|
| Nom de naixement: | William Augustus Wellman |
| Naixement: | 29 de febrer de 1896 Brookline, Massachusetts |
| Defunció: | 9 de desembre de 1975 Los Angeles, Califòrnia |
| Nacionalitat: |  Estats Units |
| Premis Oscar | |
| Millor pel·lícula 1927 Wings Millor guió original 1937 Ha nascut una estrella |
|
|
Millors pel·lícules |
|
| 1954 El rastre de la pantera 1951 Westward the Women 1951 Més enllà del Missouri 1948 Yellow Sky 1945 Story of G.I. Joe 1943 The Ox-Bow Incident 1939 Beau Geste 1937 Ha nascut una estrella 1931 The Public Enemy 1928 Wings |
|
| Fitxa sobre William A. Wellman a IMDb | |
William Augustus Wellman (Brookline, Massachusetts, 29 de febrer de 1896 - Los Angeles, 9 de desembre de 1975) fou un director de cinema estatunidenc especialitzat en pel·lícules d'aventures.
Biografia [modifica]
El pare de Wellman era natural de Nova Anglaterra, amb ascendència anglesa-gal·lesa-escocesa i irlandesa. La seva mare, molt volguda pel gran director, va ser una immigrant irlandesa anomenada Cecilia McCarthy. Era rebesnét de Francis Lewis de Nova York, un dels signants de la Declaració d'Independència. Abans de la seva carrera al cinema, Wellman va servir a la Primera Guerra Mundial a la Legió Estrangera de França com a conductor d'ambulàncies. Més tard serviria com a aviador a la famosa Esquadrilla Lafayette. L'afició pel vol l'acompanyaria tota la seva vida i serà el tema de moltes de les seves pel·lícules.
Va començar com a ajudant de direcció i el 1923 va dirigir el seu primer film, The Man Who Won. El 1928 va obtenir un Oscar amb Wings, una pel·lícula sobre el món dels aviadors d'espectacle que va obrir definitivament la seva carrera. Amb l'arribada del cinema sonor va fer un film d'acció i violència que definia el seu estil directe i sincer: The Public Enemy (1931), amb James Cagney com a protagonista. Va fer després altres pel·lícules notables, com Ha nascut una estrella (1937), Beau Geste (1939) i dos excel·lents westerns, The Ox-Bow Incident (1943) i Yellow Sky (1948), que fan adquirir al gènere perspectives noves amb l'aparició en el primer d'aquests films d'una crítica contra la violència gratuïta i el racisme. Són també destacables dins de la filmografia de Wellman la vigorosa pel·lícula de guerra Battleground (1950), que li va permetre guanyar el seu segon Oscar per la seva sobrietat narrativa, i Westward the Women (1951), on introdueix un nou element en el cinema d'aventures amb la participació del protagonisme femení.
Wellman es va casar quatre vegades i va tenir set fills amb la seva quarta dona, Dorothy, entre ells els actors Michael Wellman, William Wellman Jr., Glòria Wellman i Cissy Wellman. Va morir de leucèmia el 1975.
