William D. Leahy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William D. Leahy
6 de maig de 1875

20 de juliol de 1959 (als 84 anys)

L'Almirall de la Flota Leahy, cap a 1945
L'Almirall de la Flota Leahy, cap a 1945
Lloc de naixement: Bandera d'Iowa Hampton, Iowa
Lloc de defunció: Estat de Maryland Bethesda, Maryland
Lleialtat: Estats Units Estats Units
Arma/servei: US Navy Marina dels Estats Units
Anys de servei: 1897–1939, 1942–1949
Rang: Almirall de la Flota Almirall de la Flota
Comandaments: USS Dolphin (1915)
Cap d'Operacions Navals (1936)
Cap de l'Estat Major Conjunt (1942-49)
Batalles/guerres: Guerra Hispanoamericana
Rebel·lió Boxer
I Guerra Mundial
Guerra Greco-Turca
II Guerra Mundial
Condecoracions: Creu de la Marina
Medalla del Servei Distingit (3)
Medalla Sampson

William Daniel Leahy (Hampton, Iowa, 7 de maig de 1875 - Bethesda, Maryland, 20 de juliol de 1959) fou Almirall de la Marina dels Estats Units, Governador de Puerto Rico i Ambaixador a França.

Leahy va ser nomenat Cap de l'Estat Major pel President Franklin D. Roosevelt al 1942, servint en aquest càrrec durant tota la Segona Guerra Mundial, continuant al càrrec sota el President Harry S. Truman, fins al seu retir al 1949. Leahy va ser el primer militar americà en tenir un Rang de 5 estrelles a les Forces Armades dels Estats Units.


Estudis i primeres campanyes[modifica | modifica el codi]

Leahy va estudiar a l'Escola Superior d'Ashland, a l'estat de Wisconsin, fins al 1892. Va acabar cinc anys més tard els estudis i pràctiques en l'Acadèmia Naval, així que va poder prendre part en la guerra hispanoamericana de 1898 i en aigües de Filipines, com també participà en la campanya contra els boxers a la Xina. Fou cap d'Estat Major quan l'ocupació de Nicaragua el 1912, i el 1916 desenvolupà el mateix càrrec en la campanya d'Haití. Durant la primera guerra mundial aconseguí el grau de capità de navili i després assolí el comandament del Dolphin en l'expedició de càstig que es dirigí contra Mèxic el 1915. El 1922, sent capità de navili, desenvolupà el càrrec de delegat del seu país en la Conferència Naval Internacional de Washington DC, defensant el rearmament americà i insistint sempre en conferències i escrits en la necessitat de la superioritat naval dels Estats Units: An american navy second to none.

Anomenat almirall[modifica | modifica el codi]

A partir de 1927 fins a 1931, i ja amb el rang de contraalmirall des del 6 d'abril de 1930, va estar al front del Departament d'Artilleria; des de 1931 a 1933 manà una petita flota de destructors d'explotació, i després, fins al 1935, dirigí el Departament de Navegació. El 1935-1936 actuà com a vice-almirall de la Flota de batalla, i una vegada ascendit al grau d'almirall l'últim any, actuà com a tal en la dita Flota, cessant el 1937, en el que se'l designà com a cap superior d'Operacions Navals, retirant-se al complir els seixanta-cinc anys, l'1 d'agost de 1939.

Fins al 1941 era l'únic cap de l'Armada nord-americana que havia estat cap dels dos importantíssims Departaments d'Artilleria i Navegació, com també cap d'Operacions Navals. El president Roosevelt li atorgà, al retirar-se del servei actiu de l'Armada, la més apreciada condecoració i l'anomenà el mateix any 1939 governador de Puerto Rico, càrrec important i delicat.

Governador de Puerto Rico[modifica | modifica el codi]

Com a governador de Puerto Rico agradà molt als porto-riquenys, i que els porto-riquenys li agradaren a Leahy. L'única objecció notable que se li atribueix a la seva administració consistí en que es lamentava per a molts que els polítics portaven procediments no gaire nets en les seves actuacions. Els polítics radicals deien: En l'actualitat Leahy sembla ser un convençut del Bill of Right. Reconegut com un conservador d'esperit obert, fou considerat aquest almirall com un hme recte, encara que, quelcom negociant, persona tossuda.

Conseller de Roosevelt[modifica | modifica el codi]

L'admirall Leahy en la conferència de Potsdam al darrere dels presidents dels països guanyadors de la guerra

El president Roosevelt el cridà perquè fos el seu conseller en les greus problemes de la defensa del país, per ser una persona de notable habilitat en tots els aspectes. Quan aquest president morí Leahy continuà en el mateix càrrec amb el president Harry S. Truman. Era un home de gran estatura, amb un rostre batut per la rosa dels vents i els embats del mar, i amb celles poblades; entusiasta de la més estricta disciplina, però senzill i amistós fora del servei. Fou un hàbil esportista, malgrat que la seva principal distracció la tenia amb els seus dos néts.

Home conservador[modifica | modifica el codi]

Abans de ser designat per al càrrec d'ambaixador, Leahy estigué a la Casa Blanca, i durant una conferència (el juny de 1940 i segons Newsweek) semblava que intentava deixar sense efecte l'Acta sobre honoraris i salaris. posant fora de la llei les vagues i prendre altres mesures immediates per a prohibir els conflictes laborals en el desenvolupament del difícil i complicat programa de defensa.

Aquest almirall fou un dels que patrocinà el projecte per patrocinar la compra immediata de les colònies angleses, franceses i holandeses en el mar Carib. Leahy va dir després que Puerto Rico estava convertint-se en un Gibraltar americà i que seria tal la seva potència, que cap invasor seria capaç d'atacar-nos, afegí, sense reduir abans les defenses insulars espargides pel mar Carib. Bases capaces per operacions aèries, assegurà que podien habilitar-se en un termini de pocs mesos. Puerto Rico té un pro-mig de 20.000 treballadors capaços: però ara necessita 10.000 treballadors més, amb el fi de desenvolupar l'actual programa de defensa, escrivia aquest almirall el 1941.

Ambaixador a França[modifica | modifica el codi]

El 23 de novembre de 1940 Roosevelt elegí a Leahy perquè succeís a William C. Bullit com ambaixador a França, cessant llavors en la seva segona etapa com a governador de Puerto Rico; el Senat confirmà per unanimitat el seu nomenament el 27 del mateix mes, i el desembre sortí ple d'esperança rumb a França. Però ben aviat els fets li demostraren amb gran claredat, que la seva tasca principal, que hauria de consistir a reforçar la posició del mariscal Pétain contra la col·laboració, oferia dificultats impossibles de vèncer.

França per De Gaulle[modifica | modifica el codi]

Massa aviat sorgí una demanda creixent en el país perquè acabessin del tot les relacions diplomàtiques dels Estats Units amb Vichy i perquè reconeguessin al general De Gaulle. L'ambaixador almirall Leahy, jugà, una part molt i més transcendental que cap altra home de la seva època en l'àrdua tasca d'orientar l'actuació de l'Armada dels Estats Units. Resumint, actuà com ambaixador a França des de 1940 a 1942; fou cap de l'Estat Major del comandament suprem de l'Exèrcit i de l'Armada dels Estats Units, després de 1942, i s'honorà amb el grau d'almirall de tota la Flota el 15 de desembre de 1944.

El descans del guerrer[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra fou president del Museu Històric Naval. Aconseguí la Medalla al Mèrit Naval en les guerres hispanoamericanes de Cuba i Filipines i Nicaragua, a més de moltes d'altres. França li atorgà la Legió d'Honor i la creu de Guerra amb Palmes; Gran Bretanya li concedí l'Ordre del Bany amb noblesa; Itàlia, la Gran Creu Militar, etc.

Dates de promoció i Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Dates de promoció[modifica | modifica el codi]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William D. Leahy