William Dickson (oficial de la RAF)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sir William Forster Dickson
24 de setembre de 1898

12 de setembre de 1987 (als 88 anys)

Sir William Forster Dickson
Lloc de naixement: Anglaterra Northwood, Middlesex, Anglaterra
Lloc de defunció: Anglaterra Hospital de la RAF de Wroughton, Wiltshire, Anglaterra
Lleialtat: Regne Unit Regne Unit
Arma/servei: Bandera d'Itàlia (1861-1946) Royal Air Force
Anys de servei: 1916-1959
Rang: Mariscal de la RAF Mariscal de la Royal Air Force
Comandaments: Cap de l'Estat Major de la Defensa
Desert Air Force
Batalles/guerres: I Guerra Mundial
II Guerra Mundial:
Condecoracions: Gran Creu de l'Orde del Bany
Comandant de l'Imperi Britànic
Orde del Servei Distingit
Altres ocupacions: Director de The Glass Sellers’ Company

El Mariscal de la Royal Air Force Sir William Forster Dickson GCB KBE DSO AFC (24 de setembre de 1898 – 12 de setembre de 1987) va ser un aviador del Royal Naval Air Service durant la Primera Guerra Mundial, i un comandant superior de la Royal Air Force durant i després de la Segona Guerra Mundial. A finals de la dècada de 1950 serví com a primer Cap de l'Estat Major de la Defensa (CDS) del Regne Unit, sent el cap professional de les Forces Armades britàniques.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Dickson va néixer a Northwood, al Middlesex.[1] Per part de mare era descendent directe de l'almirall Nelson.[1] Dickson va estudiar al Bowden House de Seaford (Sussex) i al Haileybury College.[1]

I Guerra Mundial i anys d'entreguerres[modifica | modifica el codi]

Dickson s'allistà al Royal Naval Air Service al 1916[2] i, després de completar l'entrenament de vol, serví com a pilot al RNAS Gran a l'illa de Grain.[2] Posteriorment, durant la guerra, serví com a pilot a bord del HMS Furious,[2] on realitzà tasques d'exploració, realitzant aterratges a coberta i participant en el primer bombardeig realitzat des d'un portaavions de la història. Va ser traslladat a la Royal Air Force en la seva creació a l'abril de 1918. Dickson passà les darreres setmanes de la guerra a bord del HMS Revenge, abans de ser traslladat al HMS Queen Elizabeth al 1919.[2]

A inicis de la dècada de 1920 Dickson passà ràpidament d'un destí a l'altre. Al març de 1920 va ser nomenat per l'estat major de RAF Gosport,[2] i dos mesos després va ser nomenat pilot del 210 Squadron,[2] destinat a Gosport i que feia poc que havia estat reformat. A l'abril de 1921 Dickson tornà al mar a bord del portaavions HMS Argus[2] i, a l'inici de 1922 va ser enviat al Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on serví com a pilot de proves.[2] No va ser fins al 1923 en que la seva carrera s'assentà. Al maig va ser nomenat Conseller de Personal del Vicecap de l'Estat Major de l'aire i Director d'Operacions i Intel·ligència, Comodor de l'Aire John Steel,[2] on va estar-se fins al juliol de 1926, en que va ser traslladat per malaltia al 56 Squadron[2]Al 1930 va ser nomenat Assistent Personal al Comandant de l'Aire de la RAF India.[2]

Al gener de 1935 va ser nomenat comandant del 25 Squadron, unint-se a l'Estat Major Director a RAF Staff College, Bracknell al març de 1936. [2]

II Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial, Dickson servia a l'Estat Major del Directori de Planificació amb rang de Comandant d'Ala.[2] Va ser destinat a l'Estat Major Conjunt de Planificació, que era un subcomitè del Comitè de Caps d'Estat Major i comportava realitzar el suport la planificació dictada per Winston Churchill i els principals comandants militars britànics.[3] Dickson serví en aquest destí durant els dos primers anys de la guerra, sent promogut a capità de grup a inicis de 1940 i sent nomenat Director de Planificació al març de 1941,[2] i sent promocionat a Comodor de l'Aire en funcions a l'abril de 1941.[2]

Al maig de 1942 Dickson prengué el càrrec d'Oficial Superior de l'Estat Major de l'Aire al Quarter General del Grup 9 (Caces);[2] però no va estar-se gaire temps en aquest càrrec. Al mes següent va ser nomenat Oficial comandant del Grup 9 i, algun temps després, va prendre el comandament del Grup 10.[2] Mentre que ocupava aquest càrrec, Dickson acompanyà el Comandant en Cap del Comandament de Caces Mariscal de l'Aire Leigh-Mallory, durant una visita al Quarter General de l'Aire al Desert Occidental. En tornar a la Gran Bretanya, va rebre l'ordre de formar el Grup 83, [2] que va ser el primer formar per un grup que serviria de model pels futurs grups que aviat formaria la Segona Força Aèria Tàctica, creada per la planejada invasió d'Europa. [4]

Portal amb Dickson a Itàlia al 1944.

Tot i que Dickson passà un temps considerable en planificar i preparar la invasió de l'Europa ocupada, no participà en les operacions. A finals de 1943 va ser promogut temporalment a vicemariscal de l'aire i, a l'abril de 1944 va rebre el comandament del Desert Air Force[2] (anteriorment el Quarter General de l'Aire del Desert Occidental), que estava operant a Itàlia després de la victòria aliada al nord d'Àfrica al 1943.

Cap a finals de 1944 Dickson tornà a Londres, assumint el càrrec d'Assisten al Cap de l'Estat Major de l'Aire (política), un càrrec que ocuparia fins a mitjans de 1946. [2]

Postguerra[modifica | modifica el codi]

Al 1946 va ser nomenat Vicecap de l'Estat Major de l'Aire, comandant en cap de la RAF Mediterrània i Orient Mitjà al 1948 i Membre de l'Aire per Subministraments i Organització al 1950. [2]

Entre 1953 i 1955 serví com a Cap de l'Estat Major de l'Aire.[2] Com a tal va ser l'únic Cap de l'Estat Major de l'Aire que avia estat comissionat originàriament a la Royal Navy (Sir Frederick Sykes serví a la Navy un any, encara que originàriament havia estat a l'Exèrcit). Va ser el primer i únic President del Comitè de Caps d'Estat Major entre l'1 de gener de 1956 i l'1 de gener de 1959, quan esdevingué el primer Cap de l'Estat Major de la Defensa, càrrec que ostentà fins al juliol de 1959.[2]

En retirar-se treballà en diverses organitzacions de caritat, incloent la Royal Central Asian Society, l'Ex-Services Mental Welfare Society i la Forces Help Society.[5]

El Mariscal de la RAF William Dickson va morir a l'Hospital de la RAF de Wroughton, Wiltshire, el 12 de setembre de 1987.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Dates de promoció[modifica | modifica el codi]

Royal Naval Air Service[modifica | modifica el codi]

Royal Air Force[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
AM L H Slatter
Comandant del Grup 9
1942
Succeït per:
AM C H Steele
Precedit per:
AVM A H Orlebar
Comandant del Grup 10
21 de setembre de 1942–1943
Succeït per:
AM C H Steele
Precedit per:
grup de nova creació
Comandant del Grup 83
1943-1944
Succeït per:
ACM H Broadhurst
Precedit per:
ACM H Broadhurst
Comandant de la Desert Air Force
1944
Succeït per:
ACM R M Foster
Precedit per:
D Colyer
Assistent al Cap de l'Estat Major de l'Aire
1944 - 1946
Succeït per:
ACM Sir William Elliott
Precedit per:
ACM Sir Douglas Evill
Vicecap de l'Estat Major de l'Aire
1946 – 1947
Succeït per:
ACM Sir James Robb
Precedit per:
ACM Sir Charles Medhurst
Comandant de la RAF Mediterrània i Orient Mitjà
1948 – 1950
Succeït per:
ACM Sir John Baker
Precedit per:
ACM Sir George Pirie
Membre de l'Aire per Subministraments i Organització
1950-1952
Succeït per:
ACM Sir John Whitworth-Jones
Precedit per:
MRAF Sir John Slessor
Royal Air Force
Cap de l'Estat Major de l'Aire

1953-1955
Succeït per:
MRAF Sir Dermot Boyle
Precedit per:
càrrec de nova creació
Estat Major de la Defensa
President del Comitè de Caps d'Estat Major

1956-1958
Succeït per:
Càrrec re-denominat com a
Cap de l'Estat Major de la Defensa
Precedit per:
càrrec establert en re-denominar
el de President del Comitè
de Caps d'Estat Major
Estat Major de la Defensa
Cap de l'Estat Major de la Defensa

1959
Succeït per:
Admiral El Vescomte Mountbatten de Birmània


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Dickson (oficial de la RAF)