William Dickson (oficial de la RAF)
| Sir William Forster Dickson | |
|---|---|
| 24 de setembre de 1898 –
12 de setembre de 1987 (als 88 anys) |
|
.jpg) |
|
| Lloc de naixement: |  Northwood, Middlesex, Anglaterra |
| Lloc de defunció: | Hospital de la RAF de Wroughton, Wiltshire, Anglaterra |
| País: |  Regne Unit |
| Arma/servei: |  Royal Air Force |
| Anys de servei: | 1916-1959 |
| Rang: |  Mariscal de la Royal Air Force |
| Comandaments: | Cap de l'Estat Major de la Defensa Desert Air Force |
| Batalles/guerres: | I Guerra Mundial II Guerra Mundial: |
| Condecoracions: | Gran Creu de l'Orde del Bany Comandant de l'Imperi Britànic Orde del Servei Distingit |
| Altres ocupacions: | Director de The Glass Sellers’ Company |
El Mariscal de la Royal Air Force Sir William Forster Dickson GCB KBE DSO AFC (24 de setembre de 1898 – 12 de setembre de 1987) va ser un aviador del Royal Naval Air Service durant la Primera Guerra Mundial, i un comandant superior de la Royal Air Force durant i després de la Segona Guerra Mundial. A finals de la dècada de 1950 serví com a primer Cap de l'Estat Major de la Defensa (CDS) del Regne Unit, sent el cap professional de les Forces Armades britàniques.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Dickson va néixer a Northwood, al Middlesex.[1] Per part de mare era descendent directe de l'almirall Nelson.[1] Dickson va estudiar al Bowden House de Seaford (Sussex) i al Haileybury College.[1]
I Guerra Mundial i anys d'entreguerres [modifica]
Dickson s'allistà al Royal Naval Air Service al 1916[2] i, després de completar l'entrenament de vol, serví com a pilot al RNAS Gran a l'illa de Grain.[2] Posteriorment, durant la guerra, serví com a pilot a bord del HMS Furious[2], on realitzà tasques d'exploració, realitzant aterratges a coberta i participant en el primer bombardeig realitzat des d'un portaavions de la història. Va ser traslladat a la Royal Air Force en la seva creació a l'abril de 1918. Dickson passà les darreres setmanes de la guerra a bord del HMS Revenge, abans de ser traslladat al HMS Queen Elizabeth al 1919.[2]
A inicis de la dècada de 1920 Dickson passà ràpidament d'un destí a l'altre. Al març de 1920 va ser nomenat per l'estat major de RAF Gosport[2], i dos mesos després va ser nomenat pilot del 210 Squadron[2], destinat a Gosport i que feia poc que havia estat reformat. A l'abril de 1921 Dickson tornà al mar a bord del portaavions HMS Argus[2] i, a l'inici de 1922 va ser enviat al Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on serví com a pilot de proves.[2] No va ser fins al 1923 en que la seva carrera s'assentà. Al maig va ser nomenat Conseller de Personal del Vicecap de l'Estat Major de l'aire i Director d'Operacions i Intel·ligència, Comodor de l'Aire John Steel[2], on va estar-se fins al juliol de 1926, en que va ser traslladat per malaltia al 56 Squadron[2]Al 1930 va ser nomenat Assistent Personal al Comandant de l'Aire de la RAF India.[2]
Al gener de 1935 va ser nomenat comandant del 25 Squadron, unint-se a l'Estat Major Director a RAF Staff College, Bracknell al març de 1936. [2]
II Guerra Mundial [modifica]
Quan esclatà la Segona Guerra Mundial, Dickson servia a l'Estat Major del Directori de Planificació amb rang de Comandant d'Ala.[2] Va ser destinat a l'Estat Major Conjunt de Planificació, que era un subcomitè del Comitè de Caps d'Estat Major i comportava realitzar el suport la planificació dictada per Winston Churchill i els principals comandants militars britànics.[3] Dickson serví en aquest destí durant els dos primers anys de la guerra, sent promogut a capità de grup a inicis de 1940 i sent nomenat Director de Planificació al març de 1941[2], i sent promocionat a Comodor de l'Aire en funcions a l'abril de 1941.[2]
Al maig de 1942 Dickson prengué el càrrec d'Oficial Superior de l'Estat Major de l'Aire al Quarter General del Grup 9 (Caces);[2] però no va estar-se gaire temps en aquest càrrec. Al més següent va ser nomenat Oficial comandant del Grup 9 i, algun temps després, va prendre el comandament del Grup 10.[2] Mentre que ocupava aquest càrrec, Dickson acompanyà el Comandant en Cap del Comandament de Caces Mariscal de l'Aire Leigh-Mallory, durant una visita al Quarter General de l'Aire al Desert Occidental. En tornar a la Gran Bretanya, va rebre l'ordre de formar el Grup 83, [2] que va ser el primer formar per un grup que serviria de model pels futurs grups que aviat formaria la Segona Força Aèria Tàctica, creada per la planejada invasió d'Europa. [4]
Tot i que Dickson passà un temps considerable en planificar i preparar la invasió de l'Europa ocupada, no participà en les operacions. A finals de 1943 va ser promogut temporalment a vicemariscal de l'aire i, a l'abril de 1944 va rebre el comandament del Desert Air Force[2] (anteriorment el Quarter General de l'Aire del Desert Occidental), que estava operant a Itàlia després de la victòria aliada al nord d'Àfrica al 1943.
Cap a finals de 1944 Dickson tornà a Londres, assumint el càrrec d'Assisten al Cap de l'Estat Major de l'Aire (política), un càrrec que ocuparia fins a mitjans de 1946. [2]
Postguerra [modifica]
Al 1946 va ser nomenat Vicecap de l'Estat Major de l'Aire, comandant en cap de la RAF Mediterrània i Orient Mitjà al 1948 i Membre de l'Aire per Subministraments i Organització al 1950. [2]
Entre 1953 i 1955 serví com a Cap de l'Estat Major de l'Aire.[2] Com a tal va ser l'únic Cap de l'Estat Major de l'Aire que avia estat comissionat originàriament a la Royal Navy (Sir Frederick Sykes serví a la Navy un any, encara que originàriament havia estat a l'Exèrcit). Va ser el primer i únic President del Comitè de Caps d'Estat Major entre l'1 de gener de 1956 i l'1 de gener de 1959, quan esdevingué el primer Cap de l'Estat Major de la Defensa, càrrec que ostentà fins al juliol de 1959.[2]
En retirar-se treballà en diverses organitzacions de caritat, incloent la Royal Central Asian Society, la Ex-Services Mental Welfare Society i la Forces Help Society.[5]
El Mariscal de la RAF William Dickson va morir a l'Hospital de la RAF de Wroughton, Wiltshire, el 12 de setembre de 1987.
Condecoracions [modifica]
- Gran Creu de l'Orde del Bany: 1 de gener de 1953
- Cavaller de l'Orde del Bany – 1 de gener de 1953
- Company de l'Orde del Bany – 11 de juny de 1942
- Cavaller Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic: 1 de gener de 1946
- Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic: 5 de juliol de 1945
- Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic: 4 de juny de 1934
- Orde del Servei Distingit: 21 de setembre de 1918
- Creu de la Força Aèria: 3 de juny de 1922
- Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
- Medalla de la Victòria 1914-1918
- Estrella de 1939-45
- Estrella d'Itàlia
- Medalla de la Guerra 1939-1945
- Menció als Despatxos: 1 d'octubre de 1917, 1 de gener de 1919, 26 de juny de 1931
- Orde de Suvórov de 3a classe (Unió Soviètica): 11 d'abril de 1944
- Comandant de la Legió del Mèrit (Estats Units): 13 de novembre de 1945
Dates de promoció [modifica]
[modifica]
Flight Officer (P): 9 d'octubre de 1916,- Flight Sub-Lieutenant (T): 12 d'abril de 1917,
Flight Lieutenant: 31 de desembre de 1917
Royal Air Force [modifica]
Honorary Captain [Lt] : 1 d'abril de 1918
Flying officer: 1 d'agost de 1919
Flight lieutenant: 30 de juny de 1922
Squadron Leader: 5 de novembre de 1930
Wing Commander: 1 de gener de 1937
Group Captain: 14 d'abril de 1942 (provisional des de l'1 de gener de 1940)
Air Commodore: 26 de juny de 1943 (provisional des del 15 de juliol de 1941; amb funcions des del 30 d'abril de 1941)
Air Vice-Marshal : 1 d'abril de 1946 (provisional des de l'1 de desembre de 1943; amb funcions des del 26 de juny de 1942)
Air marshal : 1 de juliol de 1947 (provisional des de l'1 de juny de 1946)
Air chief marshal: 8 de gener de 1951
Marshal of the Royal Air Force: 1 de juny de 1954.[2]
| Precedit per: AM L H Slatter |
Comandant del Grup 9 1942 |
Succeït per: AM C H Steele |
| Precedit per: AVM A H Orlebar |
Comandant del Grup 10 21 de setembre de 1942–1943 |
Succeït per: AM C H Steele |
| Precedit per: grup de nova creació |
Comandant del Grup 83 1943-1944 |
Succeït per: ACM H Broadhurst |
| Precedit per: ACM H Broadhurst |
Comandant de la Desert Air Force 1944 |
Succeït per: ACM R M Foster |
| Precedit per: D Colyer |
Assistent al Cap de l'Estat Major de l'Aire 1944 - 1946 |
Succeït per: ACM Sir William Elliott |
| Precedit per: ACM Sir Douglas Evill |
Vicecap de l'Estat Major de l'Aire 1946 – 1947 |
Succeït per: ACM Sir James Robb |
| Precedit per: ACM Sir Charles Medhurst |
Comandant de la RAF Mediterrània i Orient Mitjà 1948 – 1950 |
Succeït per: ACM Sir John Baker |
| Precedit per: ACM Sir George Pirie |
Membre de l'Aire per Subministraments i Organització 1950-1952 |
Succeït per: ACM Sir John Whitworth-Jones |
| Precedit per: MRAF Sir John Slessor |
Cap de l'Estat Major de l'Aire 1953-1955 |
Succeït per: MRAF Sir Dermot Boyle |
| Precedit per: càrrec de nova creació |
 President del Comitè de Caps d'Estat Major 1956-1958 |
Succeït per: Càrrec re-denominat com a Cap de l'Estat Major de la Defensa |
| Precedit per: càrrec establert en re-denominar el de President del Comitè de Caps d'Estat Major |
Cap de l'Estat Major de la Defensa 1959 |
Succeït per: Admiral El Vescomte Mountbatten de Birmània |
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Dickson (oficial de la RAF) |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Probert, p. 46
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 Air of Authority - A History of RAF Organisation - Marshal of the Royal Air Force Sir William Dickson
- ↑ Probert, p. 47
- ↑ Probert, p. 48
- ↑ Probert, p. 50
