William George Barker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William George Barker
3 de novembre de 189412 de març de 1930 (35 anys)
Fotografia oficial del tinent coronel William George Barker.
Fotografia oficial del tinent coronel William George Barker.
Victòries 50
Lloc de naixement Dauphin, Manitoba, Canadà
Lloc de mort Ottawa, Ontàrio, Canadà
País Canadà (1921)Canadà
Servei Royal Flying Corps
Royal Canadian Air Force
Anys de Servei 1914 - 1919
1922 - 1926
Rang tinent coronel (RFC), Comandant (RCAF)
Esquadró Esquadró núm. 4
Esquadró núm. 15
Esquadró núm. 28
Esquadró núm. 66
Comandaments Esquadró núm. 139
Batalles *Front Occidental (Primera Guerra Mundial)
*Batalla del Somme
Guerres Primera Guerra Mundial
Condecoracions Creu Victòria
Distinguished Service Order amb una barra
Creu Militar amb dos barres
Creu de Guerra
dos Medalles de Plata al Valor Militar (Itàlia).
Altres professions President de Fairchild Aircraft of Canada Limited

William George Barker (Dauphin, Manitoba, Canadà, 3 de novembre de 1894 - Ottawa, Ontàrio, Canadà, 12 de març de 1930) fou un aviador de combat as canadenc de la Primera Guerra Mundial, amb un total de 50 victòries acreditades.

Primers passos[modifica | modifica el codi]

Barker va néixer en una granja familiar a Dauphin, Manitoba, on va créixer a la frontera de les grans planes, anat a cavall, caçant, i treballant des de ben jove a la granja del seu pare i a la serradora.[1][2][3] Era un excel·lent tirador amb la seva Winchester que havia modificat ell mateix. Li agradava especialment disparar en moviment, per exemple, al mateix temps que cavalcava. Algún biògraf ha suggerit que és probable que Barker actues com a tirador en un circ. Tenia molt aplom, emocional, interessos múltiples i diversos, i tenia un estil innat per a actuar. Barker també era molt bon estudiant, tot i que sovint s'ausentava a les classes a causa de les seves obligacions a la granka i la serradora. Ja des de ben jove, era el caçador encarregat d'alimentar els treballadors de la serradora, cosa que l'obligava a perdres classes.

Barker s'interessà per l'aviació després de veure algunes exhibicions d'aviacó pionera, en aparells Curtiss i dels germans Wright entre 1910 i 1914. Era un Boy Scout a Russell, Manitoba, i membre de la 32a companyia de cavalleria lleugera a Roblin, Manitoba. Barker cursava l'11é curs a l'institut de Dauphin a la tardor de 1914, just abans d'enrolar-se.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Al desembre de 1914, poc després del començament de la guerra i de la crida a files de l'exèrcit canadenc posterior, Barker s'enrolà com el Soldat núm.106074 William G.Barker al 1r de la Canadian Mounted Rifles.[4] El regiment fou enviat a Anglaterra el juny de 1915 i més tard, a França el 22 de setembre d'aquell mateix any. Barker fou un artiller de metralladora Colt d'aquesta companyia fins a principis de març de 1916, quan fou transferit com a observador de proves a l'esquadró núm. 9 de la Royal Flying Corps, pilotant un BE-2.

Front Oriental 1916-1917[modifica | modifica el codi]

Fou fet oficial com a segon tinent a l'abril i obtingué un permís de 5 dies per anar a Londres a adquirir l'uniforme d'oficial i equipament necessari. En tornar, fou assignat a l'esquadró núm. 4 i el 7 de juliol transferit a l'esquadró núm. 15, encara volant en un BE-2. El 21 de juliol Barker reclamà la seva primer victòria al dur fora de control un caça Roland amb la seva metralladora d'observador, i a l'agost en va abatre un segon, aquest cop fent-lo caure en flames. Fou en aquest moment en què obtingué la condecoració de Menció als Despatxos. Fou qualificat com a observador de forma oficial el 27 d'agost i el 15 de setembre actuà per primer cop amb aquest titol, conjuntament amb la companyia d'infanteria de la qual havia format part. El 15 de novembre Barker i el seu pilot, mentre volaven molt baix per sobre del riu Ancre, tingueren en el punt de mira una gran concentració de soldats alemanys que es preparaven per a un contraatac a Beaumont Hamel, i ràpidament informaren al quarter general perquè es bombardegés la zona. L'enemic, uns 4000 soldats d'infanteria, fou anul·lat conseqüentment. Fou condecorat amb la Creu Militar per aquesta acció durant els últims dies de la Batalla del Somme.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Drew, George A. Canada's Fighting Airmen. Toronto: MacLean Publishing Co. Ltd., 1930.
  • Enman, Charles. "Billy Barker: 'The Deadliest Air Fighter that ever Lived'". Ottawa Citizen, 12 November 2005, p. E6.
  • Pigott, Peter. Taming the Skies: A Celebration of Canadian Flight. Toronto: Dundern Press, 2003. ISBN 978-1550024692.
  • Ralph, Wayne. Barker VC: The Classic Story of a Legendary First World War Hero. London: Grub Street, 1999. ISBN 1-902304-31-4.
  • Ralph, Wayne. William Barker VC: The Life, Death & Legend of Canada's Most Decorated War Hero. Mississauga, Ontario: John Wiley & Sons Canada Ltd., 2007. ISBN 978-0-470-83967-6.
  • Shores, Christopher, Norman Franks and Russell Guest. Above the Trenches: A Complete Record of the Fighter Aces and Units of the British Empire Air Forces, 1915-20. London: Grub Street, 1991. ISBN 0-94881-719-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William George Barker Modifica l'enllaç a Wikidata