William Harvey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William Harvey
Naixement 1 d'abril de 1578
Folkestone
Mort 3 de juny de 1657 (als 79 anys)
Roehampton
Sepultura Hempstead

William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578Roehampton, 3 de juny de 1657) va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor. Tanmateix, el metge nascut a Damasc Ibn an-Nafís (1213 - 1288) va ser el primer a descriure al Caire el 1242, el procés de circulació de la sang, i en particular la circulació pulmonar, en el cos humà.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Harvey va néixer a Folkestone on va aprendre llatí, estudià posteriorment durant 5 anys al King's School de Canterbury i després al Caius College de Cambridge.

Després de graduar-se com Bachelor of Arts al Caius College el 1597, va fer el viatge per Europa, pràctica habitual entre els homes cultes de l'època, i va estar a França, Alemanya i Itàlia on entrà a la Universitat de Pàdua el 1598.

Harvey durant els anys d'estudi es relacionà amb Fabricius i llegí l'obra d'aquest De Venarum Ostiolis.

Harvey es va doctorar en medicina, a Pàdua, el 1602, i tornà a Anglaterra on, el mateix any, obtingué el doctorat de medicina per Cambridge. S’establí a Londres.i exercí a l'hospital de Saint Bartolomew quasi fins al final de la seva vida.

Va ser nomenat Metge Extraordinari ('Physician Extraordinary') pel rei James I el 1618, es creu que també va ser metge d’aristòcrates com per exemple Lord Chancellor Bacon.

El 1628 publicà a Frankfurt el seu tractat de circulació de la sang De Motu Cordis que va ser mal rebut per alguns metges.[2]

El 1630, per encàrrec del rei James I va acompanyar el duc de Lennox a Europa i va visitar Pàdua, França i Espanya

Tornà a Anglaterra el 1632 i el nou rei Charles I el va nomenar Physician in Ordinary

Durant la guerra civil anglesa mantingué continuà al costat de la monarquia. Es va retirar de la professió el 1645. Morí a Roehampton i va ser enterrat a Hempstead, Essex.

"De Motu Cordis" (conegut també com "Sobre el moviment del cor i la sang")[modifica | modifica el codi]

Llibre dedicat al rei Charles I, publicat a Frankfurt el 1628 que consta de 72 pàgines en 17 capítols. Conté una clara i detallada descripció del funcionament del cor i el moviment circular de la sang pel cos. Com que tenia una simple lent i no pas un microscopi no va ser capaç d’aconseguir-ne imatges adequades. Harvey va fer els seus experiments principalment en animals. Remarca el fet que els dos ventricles cardíacs es mouen junts gairebé simultàniament i no independentment com deien els seus predecessors. En el capítol 8 entrà en conflicte amb la creença de Galè sobre que el fetge és l'origen de la sang venosa (amb suport experimental).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Amato Lusitano – metge portuguès del segle XVI que també es considera descobridor de la circulació de la sang
  • Miguel Servet – que va proposa la circulació de la sang sense proves experimentals

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Islam and Science: The Islamic world». Nature, vol. 444, 7115, 11 2006, pàg. 22-25. DOI: 10.1038/444020a.
  2. William Harvey, by Sir D'Arcy Power. (Page 74)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Butterfield, Herbert. The Origins of Modern Science. revised. New York: The Free Press, 1957. 
  • Gregory, Andrew. Harvey's Heart, The Discovery of Blood Circulation. Cambridge, England: Icon Books, 2001. 
  • Munk, William. The Roll of the Royal College of Physicians of London, Vol. I. 2nd, 1878, p. 124 – 146. 
  • Harvey, William. On the Motion of the Heart and Blood in Animals. London: George Bell and Sons, 1889. 
  • Rapson, Helen. The Circulation of the Blood. London: Frederick Muller, 1982. 
  • Harvey, William; Translated by Kenneth J. Franklin. Introduction by Dr. Andrew Wear. The Circulation of the Blood and Other Writings. London: Everyman: Orion Publishing Group, 1993. ISBN 0-460-87362-8. 
  • Willis, Robert (translator). The Works of William Harvey. London: Sydenham Society, 1847. 
  • Harris, Paul. William Harvey, Folkestone's Most Famous Son. Folkestone: Lilburne Press, 2007. 
  • Royal Society of Medicine (Great Britain). Portraits of Dr. William Harvey. London: Humphrey Milford, Oxford University Press, 1913. 
  • Kearney, Hugh. Science and Change 1500 - 1700. New York: McGraw-Hill, 1971. 
  • Singer, Charles. A History of Biology. third, revised. London: Abelard-Schuman, 1959. 
  • Mitchell, Silas Weir. Some Memoranda in Regard to William Harvey, M.D., 1907. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]