William Henry Beveridge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William Beveridge.

William Henry Beveridge (Rangpūr, Bengala, 5 de març de 1879 - Oxford, 16 de març de 1963) fou un economista i polític britànic.

És un dels responsables de la creació dels plans socials avançats en benefici dels treballadors. Se'l coneix fonamentalment pel seu informe de 1942, Social Insurance and Allied Services (conegut com el "Primer informi Beveridge") que va proporcionar les bases teòriques de reflexió per a la instauració del Welfare State per part del govern laborista posterior a la Segona Guerra Mundial.


Joventut i inicis de la seva carrera política[modifica | modifica el codi]

William Beveridge era el menor dels fills d'un jutge del Indian Civil Service, que havia nascut en Bengala en 1879. Després de cursar els seus estudis secundaris en la Charterhouse School, es va dedicar a estudiar literatura clàssica en el Balliol College d'Oxford. Comença a estudiar la carrera de Dret, però l'abandona al cap d'uns mesos, en 1902 per a posar-se a treballar a temps complet en una fundació humanitària situada en l'est de Londres, Toynbee Hall. A la fi del 1905, passa a treballar com periodista en el diari conservador Morning Post, en el qual escriu sobre els problemes socials.

Li presenten a Winston Churchill a la fi de 1907. Quan aquest és nomenat President of the Board of Trade, o el que és el mateix, Ministre d'Economia, en el govern liberal de Herbert Henry Asquith (1908-1915), inclou a Beveridge en el seu equip. Una vegada convertit enlaire funcionari, Beveridge podrà desenvolupar molts dels projectes de calat social pels quals s'havia interessat anteriorment. Contribuirà a establir uns serveis d'ocupació, que serveixin per a donar cobertura econòmica i social als parats, i passarà a dirigir aquests serveis en 1909. Entre 1908 i 1916 ocuparà el càrrec de Sotssecretari de la Cambra de comerç, i des de 1937 fins a 1945 serà degà del University College de Oxford. Les seves idees tenen molta repercussió sobre Lloyd George i tenen com a conseqüència la votació del National Insurance Act de 1911. Recomana que s'instauri un sistema de pensions de jubilació per a les persones majors i un sistema de seguretat social.

Després de la Primera Guerra Mundial, és ennoblit. L'any 1919 passa a ser, gràcies a la intervenció dels socialistes de la Societat Fabiana, director de l'Escola d'Economia i Ciència Política de Londres, càrrec que ocuparà fins l'any 1937.

Els "Informis Beveridge"[modifica | modifica el codi]

En 1940, Ernest Bevin, ministre de Treball, li sol·licita una sèrie de recomanacions sobre la seguretat social, que fins a aquest moment s'havia desenvolupat sense la coherència ni el rigor necessaris. Per aquesta mateixa raó, el govern escull a l'any següent a William Beveridge perquè elabori un informe que serveixi per a proposar un model de reconstrucció per al període de postguerra.

L'informe, titulat Report to the Parliament on Social Insurance and Allied Services, o Informe al Parlament sobre la seguretat social i de les prestacions que d'ella es deriven, es va fer públic al novembre de 1942. Preconitza aquest informe que tot ciutadà en edat laboral ha de pagar una sèrie de taxes socials setmanals, amb l'objectiu de poder establir una sèrie de prestacions en cas de malaltia, atur, jubilació i altres. Beveridge opina que aquest sistema permetrà assegurar un nivell de vida mínim per sota del com ningú ha de caure. Per a convèncer als conservadors escèptics, Beveridge explica que l'assumpció per part de l'estat de les despeses de malaltia i de les pensions de jubilació permetrà a la indústria nacional beneficiar-se d'augment de la productivitat, i com a conseqüència, de la competitivitat.

L'any 1944, va publicar una segona obra que es coneix de vegades amb el nom de "segon informe Beveridge" (Full Employment in a Free society, Treball per a tots en una societat lliure) en el qual declara que l'engegada d'un eficaç sistema de protecció social exigeix una situació de plena ocupació. En aquest punt les seves idees progressistes convergeixen amb les d'altre economista britànic, John Maynard Keynes.

A l'acabar la guerra, el Partit Laborista de Clement Attlee guanya les eleccions al primer ministre sortint, el conservador Winston Churchill. El nou primer ministre anuncia llavors l'engegada de el Estat del Benestar, tal com havia estat definit en el primer informi Beveridge de 1942.

En 1944, Beveridge és triat en la Càmera dels Comuns en representació de el Partit Liberal. En 1946, és nomenat Baró de Tugall, i passarà a encapçalar el grup lliberal de la càmera dels Lords.

Mor el 16 de març de 1963.

Principals obres[modifica | modifica el codi]

  • Unemployment: A problem of industry ("L'atur: Un problema per a la indústria"), 1909.
  • Prices and Wages in England from the Twelfth to the Nineteenth Century ("Preus i salaris a Anglaterra entre els segles XII i XIX"), 1939.
  • Social Insurance and Allied Services ("Informe al Parlament sobre la seguretat social i de les prestacions que d'ella es deriven"), 1942. (Iforme Beveridge)
  • Full Employment in a Free Society ("Treball per a tots en una societat lliure"), 1944.
  • The Economics of Full Employment ("L'economia de la plena ocupació"), 1944.
  • Why I am a Liberal ("Per què sóc liberal"), 1945.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Henry Beveridge