William Hogarth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Autoretrat de William Hogarth, 1745

William Hogarth (10 de novembre del 1697, Londres - 26 d'octubre del 1764) fou un artista britànic, il·lustrador i pintor satíric. És considerat pioner de les historietes occidentals. La seva obra varia des de l'excel·lent retrat realista a una sèrie de pintures d'estil dels còmics anomenades "costums morals modernes". Molta de la seva obra, que arriba de vegades a ésser despiadada, es burla dels costums i la política contemporanis. És el gran mestre de la sàtira social i política, en contacte directe amb la literatura contemporània d'Henry Fielding. És també considerat un dels pares de l'escola artística britànica, després de diversos segles de predomini d'artistes estrangers al país.

Vida[modifica | modifica el codi]

És fill d'un pobre mestre d'escola i autor de llibres de text, William Hogarth va néixer al barri de Londres de Bartholomew Close. Quan era jove fou aprenent del gravador Ellis Gamble a Leicester Fields, on va aprendre a gravar. El jove Hogarth també s'interessà en la vida dels carrers i de les fires de la ciutat, i s'entretingué esboçant els personatges que hi veia. Per la mateixa època el seu pare fou empresonat per deutes a la presó Fleet durant cinc anys, Hogarth mai en parlà.

L'abril del 1720 Hogarth s'establí com a gravador indepenent, primer gravant escuts d'armes, factures de botigues i dissenyant llàmines per a llibrers. El 1727 fou contractat per Joshua Morris, un tapissador, per a dissenyar una al·legoria de l'element Terra. Morris, en escoltar que Hogarth era "un gravador, no un pintor", rebutjà l'obra quan estava acabada, i Hogarth el demandà davant del tribunal de Westminster on, el 28 de maig del 1728, el cas es decidí en favor de Hogarth.

El 23 de març del 1729 William Hogarth es casà amb Jane Thornhill, filla de l'artista Sir James Thornhill.

Després d'uns primers anys com a gravador i dissenyador de segona categoria, Hogarth va decidir donar el salt a la categoria de pintor, però no li fou fàcil. En aquella època els grans encàrrecs artístics de Londres estaven acaparats per artistes estrangers, dins d'un estil rococó i ampul·lós que Hogarth considerava artificial. Els reis i la noblesa anglesos subestimaven els artistes nacionals i preferien convocar els més cotitzats del continent, el que explica que des del segle XVI els artistes anglesos fossin eclipsats per autors estrangers com Hans Holbein el Jove, Rubens, Van Dyck, Sebastiano Ricci i Canaletto.

Hogarth criticava el gust anglès per la mitologia i els retrats pomposos, però la manca d'encàrrecs l'obligà a flaquejar en les seves conviccions. Abordà temes històrics de l'antiguitat, però no va atènyer resultats convincents.

El seu allunyament com a artiste de renom es pot situar en la dècada del 1730, quan es volcà en els seus temes satírics. Lector de Jonathan Swift, criticava la hipocresia de les classes altes. El seu viatge a París el 1744 li fa conèixer el rococó francès, el que l'influeix en les seves conversation pieces i en el tractament dels vestits i les teles en els seus quadres.

Hogarth intentà explotar comercialment les seves millors creacions, repetint-les en gravat. Tanmateix, va atènyer tal èxit que fou víctima de la pirateria; els seus dissenys eren replicats de forma indiscriminada a Europa, i ell ni tan sols se'n lucrà d'ells.

El 1745 es representà juntament amb la seva gossa Trump en un famós autoretrat (Museu Tate Britain a Londres). Aquest quadre és un reflex de la seva personalitat: se suposa que el gos és símbol de perseverança, i Hogarth visteix robes modestes. Juntament amb la seva efígie apareixen diversos dels seus llibres satírics preferits. Una paleta mostra la inscripció The line of Beauty (L'anàlisi de la Bellesa), que al·ludeix un tractat d'estètica que estava preparant. El publicà, acompanyat de gravats, el 1753. En ell hi defensava l'expressivitat del traç corb davant del sobri neoclassicisme.

Es troba enterrat al cementiri de Sant Nicolau, a Chiswick Mall, Chiswick, Londres. El seu amic, l'actor David Garrick, va escriure la inscripció de la seva tomba.

Obres[modifica | modifica el codi]

És cèlebre pels seus retrats i especialment pels seus gravats, sobretot aquells que representen les sèries satíriques que prèviament havia elaborat com a quadres.

Representacions de la vida popular[modifica | modifica el codi]

La venedora de minúcies, 1740

Hogarth comença pintant representacions realistes de la vida popular:

Al final de la seva vida artística recuperà aquests temes realistes de la vida contemporània popular:

  • La venedora de minúcies (1740, National Gallery de Londres) és un esbós a l'oli inacabat que, tanmateix, pot considerar-se una obra mestra de la pintura anglesa.
  • A casa del modista(1744, Londres, T. G.)
  • La dansa (1745, Camberwell, South London A.G.)

Retrats[modifica | modifica el codi]

Capità Thomas Coram, 1740
Els criats del pintor

Hogarth realitzà petits conversation pieces, és a dir, rerats de grup. A finals de la dècada del 1720, ridículs i soberbis en els seus fins vestits, mentre que els pobres es preocupen del menjar i el sexe.

  • La boda de Stephen Beckingham i Mary Cox (h. 1729, Nova York, M.M.)
  • La família Wollaston (1736, Leicester, A.G.)
  • La família Fountaine
  • Recepció a casa de sir Richard i lady Child (1730, Filadèlfia, M.A.)
  • Nens jugant a fer teatre a casa de J. Conduitt... (1731)

Realitza diversos quadres dels actors principals de la popular The Beggar's Opera, de John Gay, 1728. Diversos són els retrats que fa d'artistes en la vida quotidiana, entre ells:

A finals de la dècada del 1730 rep nombrosos encàrrecs de retrats per part de la pròspera burgesia:

El 1745 Hogarth pintà un autoretrat amb el seu gos, que es troba actualment a la Tate Britain, en el que es mostra com un artista instruït es recolza en llibres de William Shakespeare, John Milton i Jonathan Swift.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Hogarth