William Morris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre William Morris(dissenyador britànic). Si cerqueu Charles William Morris (semiòtic nordamericà), vegeu Charles William Morris.
William Morris, socialista i innovador en les arts

William Morris (Walthamstow, Anglaterra, 24 de març de 1834 - 3 d'octubre de 1896) va ser un artesà, dissenyador, impressor, poeta, escriptor, activista polític, pintor i dissenyador britànic, fundador del moviment Arts and Crafts.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Morris va nàixer a Walthamstow, prop de Londres al si d'una família benestant. El 1848 va iniciar la seua educació al Marlborough College i la va completar a l'Exeter College de la Universitat d'Oxford, on va estudiar arquitectura, art i religió. En aquesta època, va conéixer el crític John Ruskin, que tindria sobre ell una influència duradora, i artistes com Dante Gabriel Rossetti, Edward Burne-Jones, Ford Madox Brown i Philip Webb. També va ser en aquests anys quan va conéixer la seua futura esposa, Jane Burden, de classe obrera, el pèl rogenc de la qual i la pell pàl·lida eren considerats per Morris i els seus amics com la màxima expressió de la bellesa femenina.

Morris va estar estretament vinculat a la Germandat prerafaelita, moviment que rebutjava la producció industrial en les arts decoratives i l'arquitectura, i propugnava una tornada a l'artesania medieval i considerava que els artesans mereixien el rang d'artistes.

Després de culminar els seus estudis, va començar a treballar, el 1856, en la firma d'arquitectura de G.I. Street. Amb Webb va construir la Red House. En els anys següents (1857-62) es va convertir en pintor professional. Amb la seua experiència en art i arquitectura va fundar, en 1861, juntament amb Dante Gabriel Rossetti, Burne-Jones, Madox Brown i Philip Webb, Morris, Marshall, Faulkner & Co., una empresa d'arquitectura i disseny industrial que ell personalment finançava. Mitjançant aquesta empresa, Morris va crear un "revival" cultural en l'Anglaterra victoriana que es basava en les arts i els oficis de l'època medieval com a paradigma de la primacia del ser humà sobre la màquina i alhora d'un treball fet atenent a les més altes cotes d'expressió artística.

Aquest moviment va atraure a gent de tot el món i en 1875 la companyia passà a anomenar-se Morris and Co., amb Morris com a únic propietari. Durant gran part de la seua vida, Morris es va preocupar intensament a preservar els arts i oficis medievals criticant les modernes formes de producció en massa. En 1883 va fundar la Federació Socialdemòcrata i més tard va organitzar la Lliga Socialista.

William Morris va fundar el 1891 Kelmscott Press on va produir treballs originals (The Story of Sigurd the Volsung, The fall of the Nibelungs, etc), així com reimpresions dels clàssics, essent la seua obra més coneguda l'edició dels Contes de Canterbury, de Chaucer, il·lustrada per Burne-Jones i impresa a Kelmscott Press el 1896. Morris va estudiar al detall l'art del període medieval i per això no és sorprenent que en els seus famosos inicis, les portades llibres que editava es basassin en els treballs de Peter Löslein i Bernhard Maler que van treballar per a l'impressor i dissenyador de tipus d'Augsburg Erhard Ratdolt (1474-84).

El moviment Arts and Crafts (arts i oficis) pretenia tornar a la manufactura artesanal contrastada amb la producció industrial de l'època i així fer arribar la cultura als llocs més baixos de la societat. El que succeí, però, fou que els productes van arribar a ser tan complexos en la seua fabricació que solament les classes altes van poder adquirir els exemplars.

També es poden apreciar les seues arrels en la primera impressió que es va produir a Venècia del llibre d'Euclides Elements de Geometria que també va imprimir Ratdolt.

William Morris va tenir una gran influència històrica en les arts visuals i en el disseny industrial del segle XIX.

Obra[modifica | modifica el codi]

La reina Ginebra (1858)
  • The Defence of Guinevere, and other Poems (1858)
  • The Life and Death of Jason (1867)
  • The Earthly Paradise (1868-70)
  • Love is Enough, or The Freeing of Pharamond (1872)
  • The Story of Sigurd the Volsung and the Fall of the Nibelungs (1876)
  • A Dream of John Ball (1886)
  • The House of the Wolfings (1888)
  • The Roots of the Mountains (1889)
  • News from Nowhere or An Epoch of Rest (1890
  • The Story of the Glittering Plain (1890)
  • The Well at the World's End (1892)
  • The Wood Beyond the World (1892)

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • History of Graphic Design - Philip B. Meggs


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Morris