William Nicol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

William Nicol (Humbie, 1770Edimburg, 2 de setembre de 1851[1]) va ser un físic i geòleg escocès que va inventar el prisma de Nicol, que és el primer aparell amb el que es va obtenir llum polaritzada plana, l'any 1828.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Humbie, East Lothian, el 1770 encara que la làpida de la seva tomba posi 1766.

Començà ajudant al seu oncle Henry Moyes, un científic que era cec i que el necessitava en les seves demostracions de química i òptica.[2][3] Nicol, va donar lliçons a la Universitat d'Edinburgh, i a Edinburgh va viure una vida retirada. Va fer estudis de les inclusions de fluids en els cristalls i de l'estructura microscòpica de la fusta fòssil.[4] No va publicar res fins a l'any 1826.

Nicol va fer el seu prisma biseccionant un paral·lelipíped d'espat d'Islàndia (carbonat de calci cristal·litzat) per la seva diagonal més curta i després va cimentar-ne les parts amb bàlsam del Canadà.

El 1815, Nicol va desenvolupar un mètode per preparar seccions fines de cristalls i roques per a ser estudiades en el microscopi. La seva tècnica implicava cimentar l'espècimen en un full de vidre i moldre'l amb cura fins a fer-lo extremadament fi. Això va fer possible veure les mostres minerals per la llum transmesa en lloc de la llum reflectida i per tant es podia veure l'estructura interna.

El Dorsum Nicol de la Lluna rep el seu cognom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Breu resum biogràfic a The History of Science and Technology, p. 332
  2. Joseph Priestley to Joseph Banks, 6 Feb 1783, NHM, Dawson Turner MS 3, fol. 17
  3. p122 Albert Edward Musson, Eric Robinson Science and technology in the Industrial Revolution, Manchester University Press, 1969, ISBN 0719003709
  4.  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911). 11a edició (en anglès). Cambridge University Press, 1911.