William Nicol
William Nicol (Humbie, 1770 – Edimburg, 2 de setembre de 1851[1]) va ser un físic i geòleg escocès que va inventar el prisma de Nicol, que és el primer aparell amb el que es va obtenir llum polaritzada plana, l'any 1828.
Biografia [modifica]
Nasqué a Humbie, East Lothian, el 1770 encara que la làpida de la seva tomba posi 1766.
Començà ajudant al seu oncle Henry Moyes, un científic que era cec i que el necessitava en les seves demostracions de química i òptica.[2][3] Nicol, va donar lliçons a la Universitat d'Edinburgh, i a Edinburgh va viure una vida retirada. Va fer estudis de les inclusions de fluids en els cristalls i de l'estructura microscòpica de la fusta fòssil.[4] No va publicar res fins l'any 1826.
Nicol va fer el seu prisma biseccionant un paral·lelipíped d'espat d'Islàndia (carbonat de calci cristal·litzat) per la seva diagonal més curta i després va cimentar-ne les parts amb bàlsam del Canadà.
El 1815, Nicol va desenvolupar un mètode per preparar seccions fines de cristalls i roques per a ser estudiades en el microscopi. La seva tècnica implicava cimentar l'espècimen en un full de vidre i moldre'l amb cura fins fer-lo extremadament fi. Això va fer possible veure les mostres minerals per la llum transmesa en lloc de la llum reflectida i per tant es podia veure l'estructura interna.
El Dorsum Nicol de la Lluna rep el seu cognom.
Referències [modifica]
- ↑ Breu resum biogràfic a The History of Science and Technology, p. 332
- ↑ Joseph Priestley to Joseph Banks, 6 Feb 1783, NHM, Dawson Turner MS 3, fol. 17
- ↑ p122 Albert Edward Musson, Eric Robinson Science and technology in the Industrial Revolution, Manchester University Press, 1969, ISBN 0719003709
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh (1911). A: Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (11a edició) (en anglès). Cambridge University Press.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al 
