William Seston

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWilliam Seston
Biografia
Naixement(fr) Max Marcel William Seston Modifica el valor a Wikidata
2 juny 1900 Modifica el valor a Wikidata
La Sala (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Masamet (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, erudit clàssic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesMichel Christol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPaul Veyne i Jean-Marie Lassère Modifica el valor a Wikidata
Família
PareÉdouard Seston (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHenri Seston (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

William Seston (2 de juny de 1900, Lasalle, França - 2 d'octubre de 1983, Mazamet, França) fou un historiador i epigrafista francès especialista de la història de l'Imperi Romà. Fou professor a La Sorbona i membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.

Fill d'un pastor protestant, William Seston fou alumne a l'École normale supérieure on fou format per Jérôme Carcopino. Catedràtic d'història i de geografia, esdevingué membre a l'Escola francesa de Roma el 1926. El 1927 participà en les recerques del campament de Rapidum, a Djouab (Algèria). Després d'haver ensenyat al liceu de Nimes i després a Marsella, obtingué un càrrec a la Universitat d'Estrasburg el 1929. El 1935 fou nomenat a la Universitat de Bordeus, on dirigí la revista Revue des études anciennes. Nomenat a Montpeller (1941) i després a Tolosa (1942), prengué la direcció de la circumscripció de les antiguitats històriques recentment creada. Entrà a La Sorbona el 1944 abans d'obtenir-hi el 1949 la càtedra d'història romana, i d'acabar com a director del Centre de Recerca d'Història de l'Antiguitat. Quan deixà el càrrec el 1969 fou succeït per André Chastagnol. El 1970 esdevingué membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.

La seva tesi sobre Dioclecià i la Tetrarquia marcaren profundament la historiografia del Baix Imperi Romà. Fou un historiador fortament atent en el dret, i aportà grans contribucions a l'estudi de la ciutadania romana, en particular amb la publicació de Tabula Banasitana.[1]

Referències[modifica]

  1. Mélanges d'histoire ancienne offerts à William Seston (Publications de la Sorbonne, Série « Études », 9), Paris, De Boccard, 1974, 512 p.